Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• El balanç és un dels elements que componen els comptes anuals juntament amb el compte de pèrdues i guanys i la memòria (art. 172 Llei de societats anònimes [LSA]).
  Tots els empresaris estan obligats a dur una comptabilitat ordenada que permeti un seguiment de llurs operacions (art. 25 Codi de comerç [CCom]). Aquesta obligació és especialment rellevant per a les societats mercantils que han de dipositar anualment llurs comptes anuals degudament aprovats en el Registre Mercantil on estan inscrites (art. 27 CCom i 365 Reglament del Registre Mercantil [RRM]), i l'incompliment comporta el tancament registral (art. 378 RRM), és a dir, la impossibilitat d'inscriure cap document posterior, excepte el cessament o la dimissió dels administradors, la revocació o la renúncia de llurs poders, la dissolució de la societat, el nomenament de liquidadors i els assentaments que determini l'autoritat administrativa o judicial. Els comptes anuals s'han de formular en el termini màxim de tres mesos des del tancament de l'exercici.
  L'elaboració dels comptes anuals respon a una funció especial de protecció tant dels accionistes com de terceres persones. En el primer cas perquè permet a la junta controlar la gestió dels administradors, i en el segon, perquè serveix per a mantenir la funció de garantia que representa el capital social ja que mostra la relació entre aquest i el patrimoni de l'empresa.
  Tenint en compte que la finalitat dels elements que componen els comptes anuals és oferir una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa, la comptabilitat ha d'aplicar els principis que estableix l'article 38 CCom i que desenvolupa el Pla General de Comptabilitat:
  1. PRINCIPI DE PRUDÈNCIA. Només es poden comptabilitzar els beneficis obtinguts a la data de tancament de l'exercici, mentre que els riscos i les pèrdues s'han de comptabilitzar tan aviat com es coneguin.
  2. PRINCIPI D'EMPRESA EN FUNCIONAMENT. En la valoració del patrimoni es considera que la gestió de l'empresa té una durada il·limitada.
  3. PRINCIPI DE REGISTRE. S'han de registrar els fets econòmics quan se'n deriven drets i obligacions.
  4. PRINCIPI DE PREU D'ADQUISICIÓ. Els béns i drets es comptabilitzen pel preu d'adquisició o pel cost de producció.
  5. PRINCIPI DE MERITACIÓ. La imputació de despeses i ingressos s'ha de fer quan aquests s'esdevenen, no quan es paga la despesa o s'ingressa el cobrament.
  6. PRINCIPI DE CORRELACIÓ ENTRE INGRESSOS I DESPESES. El resultat de l'exercici ha d'estar format pels ingressos menys les despeses.
  7. PRINCIPI DE NO-COMPENSACIÓ. No es poden compensar les partides.
  8. PRINCIPI D'UNIFORMITAT. No es varien els criteris de valoració d'un exercici a l'altre.
  9. PRINCIPI D'IMPORTÀNCIA RELATIVA. És possible no aplicar d'una manera estricta alguns principi comptables, sempre que no comporti alteracions significatives.
  El balanç comprèn, d'una banda, els béns i drets que constitueixen l'actiu de l'empresa, i, d'altra banda, les obligacions i els fons propis que formen el passiu. La diferència entre l'actiu i el passiu és el patrimoni net.
  En el balanç hi ha dues grans partides (art. 175 i s. LSA).
  1. ACTIU. Es distingeix entre I) l'actiu immobilitzat, que són els elements del patrimoni que són destinats amb vocació de permanència a l'empresa. Inclou les despeses d'establiment necessàries per a constituir la societat; les immobilitzacions immaterials, que són drets susceptibles de valoració econòmica; les immobilitzacions materials, que són béns tangibles -com ara els béns mobles o immobles-, i les immobilitzacions financeres, que són inversions de caràcter financer sempre per un període superior a un any, i II) l'actiu circulant, que són els actius disponibles, i que inclou les existències, els deutes i els efectes comercials que formen part del tràfic normal de l'empresa, els actius financers a curt termini i tresoreria.
  2. PASSIU. Es distingeix entre I) fons propis, que són els recursos propis de l'empresa com ara el capital, les primes d'emissió, les reserves i els resultats econòmics anteriors i actuals, i II) fons aliens, que poden ser constituïts per un passiu exigible a llarg termini (és a dir les obligacions derivades d'operacions de finançament aliè per termini superior a un any), per un passiu exigible a curt termini (és a dir, els deutes amb venciment inferior a un any).
  Tant el CCom com la LSA estableixen regles especials de valoració de determinades partides, que s'han de tenir en compte a l'hora d'elaborar-les (art. 184 i s. LSA).
  El balanç, com la resta de llibres que formen els comptes anuals, l'han d'elaborar els administradors de la societat i l'han de revisar, si escau, els auditors. Aquesta documentació es posa a disposició dels accionistes, per tal que sigui aprovada en la junta ordinària i que s'ha d'aprovar en els sis primers mesos de l'exercici social. Un cop aprovats els comptes, es presenta, en el termini d'un mes, al Registre Mercantil; aquest dipòsit es fa públic per mitjà d'un anunci en el Boletín Oficial del Registro Mercantil.
  Poden formular un balanç abreujat les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixen almenys dues de les circumstàncies establertes en l'article 181 de la LSA, relatives al volum de negoci, a la quantia de l'actiu i al nombre de treballadors. Les societats que presenten aquest tipus de balanç no estan subjectes als desglossaments establerts en els articles 176 al 180 de la LSA, excepte la que es determina per als crèdits i deutes de durada residual superior a un any.