Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ballesta" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llastar, v tr
- ca sorrar, v tr sin. compl.
- es lastrar
- fr lester
- en ballast, to
<Ports > Accions>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado menut, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
- ca llenguado xic, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca palaí xic, n m sin. compl.
- ca pelaí, n m sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca galeta, n f var. ling.
- ca galleta, n f var. ling.
- ca palai xic, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Buglossidium luteum
- nc Buglossidum luteum var. ling.
- nc Microchirus luteus var. ling.
- nc Solea lutea var. ling.
- es lenguado
- es platija
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado menut, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
- ca llenguado xic, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca palaí xic, n m sin. compl.
- ca pelaí, n m sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca galeta, n f var. ling.
- ca galleta, n f var. ling.
- ca palai xic, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Buglossidium luteum
- nc Buglossidum luteum var. ling.
- nc Microchirus luteus var. ling.
- nc Solea lutea var. ling.
- es lenguado
- es platija
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
<Peixos > Soleids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llobarro, n m
- ca baila, n f sin. compl.
- ca baileta, n f sin. compl.
- ca baileta [jove], n f sin. compl.
- ca llobarret, n m sin. compl.
- ca llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
- ca llobarro de fang, n m sin. compl.
- ca llobarro formiguer, n m sin. compl.
- ca llobet, n m sin. compl.
- ca llobina, n f sin. compl.
- ca llop, n m sin. compl.
- ca llop de mar, n m sin. compl.
- ca llopell [petit], n m sin. compl.
- ca llops, n m pl sin. compl.
- ca patoia [jove], n f sin. compl.
- ca pintadet, n m sin. compl.
- ca pintat [jove], n m sin. compl.
- ca reganyó, n m sin. compl.
- ca llabarro, n m var. ling.
- ca llibarro, n m var. ling.
- ca llubarro, n m var. ling.
- ca llubarru, n m var. ling.
- ca llubaru, n m var. ling.
- ca llubina, n f var. ling.
- ca lobarro, n m var. ling.
- ca lobato, n m var. ling.
- ca lobina, n f var. ling.
- ca lubarro, n m var. ling.
- ca lubina, n f var. ling.
- ca lupus, n m var. ling.
- ca róbal, n m var. ling.
- ca robaliça, n f var. ling.
- ca robaliza, n f var. ling.
- ca robalo, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sollo, n m var. ling.
- nc Dicentrarchus labrax
- nc Dicentrarchs labrax var. ling.
- nc Labrax lupus var. ling.
- nc Labrus lupus var. ling.
- nc Morone labrax var. ling.
- nc Perca labrax var. ling.
- es lobarro
- es lobina
- es lobo
- es lobo de mar
- es lubina
- es róbalo
- es sollo
- fr bar
- fr bar européen
- fr loup
- it spigola
- en bass
- en European seabass
- en seabass
- de Meerbarsch
<Peixos > Morònids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llobarro, n m
- ca baila, n f sin. compl.
- ca baileta, n f sin. compl.
- ca baileta [jove], n f sin. compl.
- ca llobarret, n m sin. compl.
- ca llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
- ca llobarro de fang, n m sin. compl.
- ca llobarro formiguer, n m sin. compl.
- ca llobet, n m sin. compl.
- ca llobina, n f sin. compl.
- ca llop, n m sin. compl.
- ca llop de mar, n m sin. compl.
- ca llopell [petit], n m sin. compl.
- ca llops, n m pl sin. compl.
- ca patoia [jove], n f sin. compl.
- ca pintadet, n m sin. compl.
- ca pintat [jove], n m sin. compl.
- ca reganyó, n m sin. compl.
- ca llabarro, n m var. ling.
- ca llibarro, n m var. ling.
- ca llubarro, n m var. ling.
- ca llubarru, n m var. ling.
- ca llubaru, n m var. ling.
- ca llubina, n f var. ling.
- ca lobarro, n m var. ling.
- ca lobato, n m var. ling.
- ca lobina, n f var. ling.
- ca lubarro, n m var. ling.
- ca lubina, n f var. ling.
- ca lupus, n m var. ling.
- ca róbal, n m var. ling.
- ca robaliça, n f var. ling.
- ca robaliza, n f var. ling.
- ca robalo, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sollo, n m var. ling.
- nc Dicentrarchus labrax
- nc Dicentrarchs labrax var. ling.
- nc Labrax lupus var. ling.
- nc Labrus lupus var. ling.
- nc Morone labrax var. ling.
- nc Perca labrax var. ling.
- es lobarro
- es lobina
- es lobo
- es lobo de mar
- es lubina
- es róbalo
- es sollo
- fr bar
- fr bar européen
- fr loup
- it spigola
- en bass
- en European seabass
- en seabass
- de Meerbarsch
<Peixos > Morònids>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca maça de tallista, n f
- es maza de tallista
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca magraner, n m
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca magrana (fruit), n f sin. compl.
- ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
- ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
- ca magraner agre, n m alt. sin.
- ca magraner bord, n m alt. sin.
- ca magranera, n f alt. sin.
- ca magranes, n f pl alt. sin.
- ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca rosa balàustia, n f alt. sin.
- ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
- ca balàustria (fruit), n f var. ling.
- ca magrané, n m var. ling.
- ca magraner borde, n m var. ling.
- ca magrano, n m var. ling.
- ca malagraner, n m var. ling.
- ca malagranera, n f var. ling.
- ca malgrana (fruit), n f var. ling.
- ca manglana (fruit), n f var. ling.
- ca manglaner, n m var. ling.
- ca manglanera, n f var. ling.
- ca mangrana (fruit), n f var. ling.
- ca mangraner, n m var. ling.
- ca mangraner agre, n m var. ling.
- ca mangraner bord, n m var. ling.
- ca mangrano, n m var. ling.
- ca megrana (fruit), n f var. ling.
- ca melgrana (fruit), n f var. ling.
- ca menglana (fruit), n f var. ling.
- ca mergrana (fruit), n f var. ling.
- ca milgrana (fruit), n f var. ling.
- ca minglana (fruit), n f var. ling.
- ca rosa balaustria, n f var. ling.
- nc Punica granatum L.
<Botànica > punicàcies>
Nota
- DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca magraner, n m
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca magrana (fruit), n f sin. compl.
- ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
- ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
- ca magraner agre, n m alt. sin.
- ca magraner bord, n m alt. sin.
- ca magranera, n f alt. sin.
- ca magranes, n f pl alt. sin.
- ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca rosa balàustia, n f alt. sin.
- ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
- ca balàustria (fruit), n f var. ling.
- ca magrané, n m var. ling.
- ca magraner borde, n m var. ling.
- ca magrano, n m var. ling.
- ca malagraner, n m var. ling.
- ca malagranera, n f var. ling.
- ca malgrana (fruit), n f var. ling.
- ca manglana (fruit), n f var. ling.
- ca manglaner, n m var. ling.
- ca manglanera, n f var. ling.
- ca mangrana (fruit), n f var. ling.
- ca mangraner, n m var. ling.
- ca mangraner agre, n m var. ling.
- ca mangraner bord, n m var. ling.
- ca mangrano, n m var. ling.
- ca megrana (fruit), n f var. ling.
- ca melgrana (fruit), n f var. ling.
- ca menglana (fruit), n f var. ling.
- ca mergrana (fruit), n f var. ling.
- ca milgrana (fruit), n f var. ling.
- ca minglana (fruit), n f var. ling.
- ca rosa balaustria, n f var. ling.
- nc Punica granatum L.
<Botànica > punicàcies>
Nota
- DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca malleta, n f
- ca maieta, n f sin. compl.
- es estocha
- es malleta
- fr touée
- en rope
<Pesca>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca malleta, n f
<Pesca>
