Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "baltà" dins totes les àrees temàtiques

botges

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botges, n f pl
ca botgeta alta, n f alt. sin.
ca botja conillera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja pansera, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca espernallac, n m alt. sin.
ca mançanera, n f alt. sin.
ca botja conejera, n f var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca camomil·la amarga, n f var. ling.
ca mançanilla basta, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla del camp, n f var. ling.
ca mançanilla fina, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

botonets

<Botànica>

ca botonets, n m pl
ca botons de plata, n m pl alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla amargant, n f alt. sin.
ca camamilla basta, n f alt. sin.
ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
ca camamilla de mula, n f alt. sin.
ca camamilla de parets, n f alt. sin.
ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla negra, n f alt. sin.
ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
ca camamilla pudent, n f alt. sin.
ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
ca camamilla purgant, n f alt. sin.
ca camamilla segura, n f alt. sin.
ca confits, n m pl alt. sin.
ca herba de la mare, n f alt. sin.
ca herba de la matriu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca herba del remuc, n f alt. sin.
ca herba tanarida, n f alt. sin.
ca marerba, n f alt. sin.
ca matricària, n f alt. sin.
ca segura, n f alt. sin.
ca tanarida, n f alt. sin.
ca camamila d'hort, n f var. ling.
ca camamilla pudenta, n f var. ling.
ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
ca camamilla purganta, n f var. ling.
ca camamirla basta, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla d'hort, n f var. ling.
ca camamirla negra, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca danarida, n f var. ling.
ca herba danarida, n f var. ling.
ca matronària, n f var. ling.
ca sagura, n f var. ling.
nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botonets

<Ciències de la vida>

ca botonets, n m pl
ca botons de plata, n m pl alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamil·la, n f alt. sin.
ca camamilla amarga, n f alt. sin.
ca camamilla amargant, n f alt. sin.
ca camamilla basta, n f alt. sin.
ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamil·la borda, n f alt. sin.
ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
ca camamilla de mula, n f alt. sin.
ca camamilla de parets, n f alt. sin.
ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
ca camamilla dolça, n f alt. sin.
ca camamilla negra, n f alt. sin.
ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
ca camamilla pudent, n f alt. sin.
ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
ca camamilla purgant, n f alt. sin.
ca camamilla segura, n f alt. sin.
ca confits, n m pl alt. sin.
ca herba de la mare, n f alt. sin.
ca herba de la matriu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca herba del remuc, n f alt. sin.
ca herba tanarida, n f alt. sin.
ca marerba, n f alt. sin.
ca matricària, n f alt. sin.
ca segura, n f alt. sin.
ca tanarida, n f alt. sin.
ca camamila d'hort, n f var. ling.
ca camamilla pudenta, n f var. ling.
ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
ca camamilla purganta, n f var. ling.
ca camamirla basta, n f var. ling.
ca camamirla borda, n f var. ling.
ca camamirla d'hort, n f var. ling.
ca camamirla negra, n f var. ling.
ca camomilla, n f var. ling.
ca danarida, n f var. ling.
ca herba danarida, n f var. ling.
ca matronària, n f var. ling.
ca sagura, n f var. ling.
nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

brucel·losi

<Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca brucel·losi, n f
ca febre de Malta, n f sin. compl.
es brucelosis, n f
es fiebre de Malta, n f
fr brucellose, n f
fr fièvre de Malte, n f
fr fièvre méditerranéenne, n f
fr fièvre ondulante, n f
en brucellosis, n
en Malta fever, n
en Mediterranian fever, n
en undulant fever, n

<Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries>

Definició

Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per una simptomatologia diversa amb quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

La denominació febre de Malta s'utilitza especialment per a fer referència a la brucel·losi provocada per l'espècie Brucella melitensis, que afecta sobretot les cabres i les ovelles i és la primera que es va aïllar en persones que patien la malaltia.

calta

<Botànica>

ca calta, n f
ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
ca viola groga, n f sin. compl.
ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
ca herba centella, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca viola d'aigua, n f alt. sin.
ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
nc Caltha palustris L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.

calta

<Ciències de la vida>

ca calta, n f
ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
ca viola groga, n f sin. compl.
ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
ca herba centella, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
ca viola d'aigua, n f alt. sin.
ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
nc Caltha palustris L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.

calta

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca calta, n f
en marsh marigold
nc Caltha palustris

<Botànica>

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies, de fulles cordades reniformes i de flors grosses d'un color groc d'or.

capa d'alta cohesió

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca capa d'alta cohesió, n f
es capa de alta cohesión
es capa dura
fr couche dure
en hard layer

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició

Capa o conjunt de capes del mantell nival de neu mitjanament densa i molt cohesionada, generalment formada pel vent que la compacta.

capa d'alta cohesió

<Ciències de la Terra>

ca capa d'alta cohesió, n f
es capa de alta cohesión
es capa dura
fr couche dure
en hard layer

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició

Capa o conjunt de capes del mantell nival de neu mitjanament densa i molt cohesionada, generalment formada pel vent que la compacta.

carregar en balda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca carregar en balda, v intr
ca baldar, v intr sin. compl.

<Pesca>