Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "baluard" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca àguila pescadora, n f
- es águila pescadora
- fr balbuzard pêcheur
- en osprey
- de Fischadler
- nc Pandion haliaetus
<00 Fitxa il·lustrada>, <26.02 Ocells > Accipitriformes > Pandiònids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca àguila pescadora, n f
- es águila pescadora
- fr balbuzard pêcheur
- en osprey
- de Fischadler
- nc Pandion haliaetus
<00 Fitxa il·lustrada>, <26.02 Ocells > Accipitriformes > Pandiònids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ànec collverd, n m
- es ánade azulón
- es ánade real
- fr canard colvert
- it germano reale
- en mallard
- de Stockente
- nc Anas platyrhynchos
<Zoologia > Ocells>
Definició
Nota
- L'ànec collverd viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. La femella i l'immatur són de color bru.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ànec collverd, n m
- es ánade real, n m, f
- fr canard colvert, n m
- en mallard duck, n
- en wild duck, n
- nc Anas platyrhynchos
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec collverd, n m
- es ánade azulón
- fr canard colvert
- en mallard
- de Stockente
- nc Anas platyrhynchos
<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec collverd, n m
- es ánade azulón
- fr canard colvert
- en mallard
- de Stockente
- nc Anas platyrhynchos
<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca acàlef cresp, n m
- ca medusa ou ferrat, n f
- ca born soreller (balear), n m sin. compl.
- ca gerretera (balear), n f sin. compl.
- es medusa huevo frito, n f
- fr méduse oeuf au plat, n f
- it cassiopea mediterranea, n f
- en fried egg jellyfish, n
- en Mediterranean jellyfish, n
- nc Cotylorhiza tuberculata
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
Nota
- Els acàlefs cresps o meduses ou ferrat són només lleument urticants i no representen cap perill per als humans.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears, n f
- ca AQUIB, n f sigla
- es Agencia de Calidad Universitaria de las Islas Baleares, n f
- en AQUIB, n
- en University Quality Agency of the Balearic Islands, n
- en AQUIB, n sigla
<Gestió universitària > Departaments, serveis i altres institucions / Departments, services and other institutions>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplicació de les normes del dret civil de les Illes Balears, n f
- es aplicación de las normas del derecho civil de las Islas Baleares
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
L'article 1 de la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961 assenyalava que el dret civil especial de les Balears té aplicació en l'àmbit que comprèn l'actual jurisdicció de l'Audiència Territorial de Palma de Mallorca. Malgrat que en el precepte no es parlava ni de territori ni d'àmbit territorial, no era difícil deduir que l'àmbit d'aplicació del dret civil balear coincidia amb el territori en què tenia jurisdicció l'Audiència Territorial (aleshores no s'havien creat encara els tribunals superiors de justícia), o sigui, les Illes Balears.
Amb un criteri més tècnic, l'article 2 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990 proclamava que «les normes del dret civil de Balears tendran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma i seran d'aplicació a aquells que hi resideixin sense necessitat de provar-ne el veïnatge civil. S'exceptuen els casos en què, d'acord amb el dret interregional o internacional privat, s'hagin d'aplicar unes altres normes». El precepte acabava dient que «el veïnatge i els conflictes interinsulars de normes es regularan pel Codi civil i d'altres disposicions d'aplicació general».
L'article es decantava clarament pel principi d'eficàcia territorial de l'ordenament jurídic balear, com ja havia proclamat l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, del qual l'article 7 aleshores vigent expressava que «les normes i disposicions dels poders públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears i el seu dret civil tenen eficàcia territorial, sense perjudici de les excepcions que es puguin establir a cada matèria i de les situacions que s'han de regir per l'estatut personal o per normes extraterritorials». La lògica territorialitat de l'ordenament jurídic balear era així limitada, com és obligat, pels casos d'excepció que s'acaben d'indicar.
Tanmateix, davant la sorpresa general, el president del Govern central va interposar contra la llei que aprovava el nou text de la Compilació el recurs d'inconstitucionalitat 2401/90 que va ser estimat -també davant la sorpresa general- per sentència del Tribunal Constitucional (TC) 156/1993, del 6 de maig, que va considerar que s'havia substituït el criteri general per a l'aplicació de les lleis, que era el veïnatge civil, per la residència, per la qual cosa era pertinent eliminar del precepte les paraules que feien referència a aquesta. En compliment de la sentència, la Llei 7/1993, del 20 d'octubre, de reforma de l'article segon del títol preliminar del Decret legislatiu 79/1990, del 6 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Compilació del dret civil de les Illes Balears va foragitar les paraules «i seran d'aplicació a aquells que hi resideixin sense necessitat de provar-ne el veïnatge civil».
Realment, el primitiu text de cap manera no volia substituir la figura del veïnatge civil, com a principi determinant de l'aplicació de les lleis, pel de la residència, i així ho proven les excepcions que es disposen a favor del dret interregional i del dret internacional privat, a més de les remissions al Codi civil espanyol (CC) que es contenen en el precepte. El propòsit de l'òrgan legislador autonòmic era fer possible una aplicació normalitzada del dret de les Illes. No es pot oblidar que s'ha produït alguna sentència segons la qual una parella de mallorquins que sempre ha residit a Mallorca estan casats en règim de guanys -i no de separació de béns-, perquè en comparèixer al davant d'un notari de l'Illa per comprar una finca també ubicada a Mallorca no van manifestar ni llur condició jurídica de mallorquins ni el fet d'estar casats en règim de separació de béns. I no es parla d'una sentència molt llunyana, sinó d'una que es va dictar a mitjan segle passat. Però el TC, amb un criteri restrictiu que no ha mostrat en molts altres casos, va veure la substitució del veïnatge civil per la residència, quan en realitat només hi havia un propòsit de normalitzar l'aplicació del dret civil propi, sense que els ciutadans de les Illes hagin de manifestar i provar la condició com a tals quan fan actuacions d'interès jurídic.
Al final del precepte es fa referència als conflictes interinsulars, ja que es produeixen amb bastanta freqüència, atesa la disparitat entre el dret successori de Mallorca i Menorca, d'una banda, i el d'Eivissa i Formentera de l'altra. De totes maneres, no hi ha cap norma foral específica per a aquestes situacions, sinó que, com és de rigor, regeixen les disposicions generals del CC sobre la matèria.
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca armilla, n f
- ca guardapits (balear), n m sin. compl.
- ca jupetí (valencià), n m sin. compl.
- es chaleco, n m
<Indumentària>
Definició
Nota
- 1. L'armilla, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, és habitual en un ampli recull de danses dels segles XVIII i XIX.
- 2. En algunes danses del País Valencià, la part baixa de l'armilla queda tapada sota la faixa.
- 3. En baleàric i en valencià localment també té ús la forma justet.
