Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "banal" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?
- es (indiferenciació) banalización, n f
- es (indiferenciació) comoditización, n f
- es (indiferenciació) mercadización, n f
- es (mercantilització) comodificación, n f
- es (mercantilització) mercantilización, n f
- es (producte indiferenciat) artículo indiferenciado, n m
- es (producte indiferenciat) commodity, n m/f
- es (producte indiferenciat) producto indiferenciado, n m
- fr (indiferenciació) banalisation, n f
- fr (indiferenciació) commoditisation, n f
- fr (indiferenciació) indifférenciation, n f
- fr (mercantilització) commodification, n f
- fr (mercantilització) marchandisation, n f
- fr (producte indiferenciat) commodité, n f
- fr (producte indiferenciat) produit banal, n m
- fr (producte indiferenciat) produit banalisé, n m
- en (indiferenciació) commoditisation, n
- en (indiferenciació) commoditization, n
- en (mercantilització) commodification, n
- en (producte indiferenciat) commodity, n
<Economia. Empresa>
Definició
- Un producte indiferenciat és un producte idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són artículo indiferenciado, commodity i producto indiferenciado; els francesos, commodité, produit banal i produit banalisé, i l'anglès, commodity.
- La indiferenciació és el procés pel qual un producte esdevé idèntic quant a característiques i prestacions a altres productes competidors, de tal manera que només se n'acaba diferenciant pel preu.
. Els equivalents castellans són banalización, comoditización i mercadización; els francesos, banalisation, commoditisation i indifférenciation, i els anglesos, commoditisation i commoditization.
- La mercantilització és l'atribució d'un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables; la mercantilització generalment té una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificación i mercantilización; els francesos, commodification i marchandisation, i l'anglès, commodification.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comoditat i les diverses paraules amb aquesta mateixa base morfològica (*comodificació, *comoditització, etc.) tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula comoditat i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats indiferenciar i mercantilitzar. (Vegeu la fitxa CRITERI Indiferenciar, mercantilitzar o comodificar?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de producte indiferenciat, mercantilització i indiferenciació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Comodities que no són comoditats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/38/).
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca càrrega banal, n f
- es carga jurisdiccional
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Arran del procés de descomposició del poder central dels carolingis, l'autoritat quedà atomitzada en petites cèl·lules (castellanies), fet que convertí els possessors o amos de fortaleses en petits potentats independents. Més tard o més d'hora, segons la regió, però per regla general durant la primera meitat del segle XI, s'anà estenent el senyoriu banal, altrament dit castral o jurisdiccional, que no fou sinó una manera d'arrabassar l'excedent del treball pagès, en el marc del creixement econòmic d'Europa.
La senyoria banal era un poder o una autoritat procedent de l'apropiació de la potestat pública per part, generalment, dels senyors dels castells (exveguers). A Catalunya emergí com a resultat de la revolució feudal que sacsejà el país en les dècades centrals del segle XI, coincidint amb una etapa de feblesa de l'autoritat comtal.
El ban o la jurisdicció representava el poder de manar, castigar i imposar càrregues. S'exercia sobre el territori castral, centrat en el castell, i afectava tothom qui habitava dins els límits de la castellania.
El senyor banal podia exigir drets sobre boscos i pastures (forestatges i pasquers) o també sobre la caça i la pesca, a més de peatges i lleudes (drets sobre el mercat i la circulació de mercaderies). Així mateix, els castellans tenien el monopoli de molins, forns i ferreries o fargues (els anomenats destrets senyorials), cosa que implicava que tothom havia d'utilitzar obligatòriament aquests serveis a canvi del pagament del cànon corresponent: moltura, fornatge o llòsol. El senyor banal també podia exigir als pagesos serveis personals com ara fer transports (tragins) o llaurar gratuïtament a la dominicatura del castell (joves exigides als pagesos propietaris de bestiar de tir). Altres pagaments deguts a l'amo del castell eren per consentir en el matrimoni dels seus pagesos (presentalias), el dret de quedar-se amb una part de les successions (causas lexivas i eixorquies) i altres exaccions que prefiguren allò que més tard es conegué per mals usos. A les càrregues banals o jurisdiccionals s'hi afegiren, doncs, servituds de tipus personal.
Altres exaccions tenien un caràcter paramilitar, i exigien pagaments en diners o productes a compte de guaites o serveis de vigilància i host, si és que no es reclamaven serveis en treball en la construcció o reparació dels castells. Hom també podia exigir albergues, o sigui, l'obligació de donar hospitalitat al senyor o als seus agents quan transitaven pel territori. A més, el senyor banal podia reclamar exaccions arbitràries conegudes amb diversos noms (toltes, quèsties i acaptes) i sovint també el delme, tribut de l'Església que fou objecte d'apropiació per part dels senyors, cosa que suscità nombroses topades amb els eclesiàstics. En definitiva, es tractava de tot un cúmul de càrregues i prestacions que en conjunt podien proporcionar als senyors banals ingressos força sucosos, per damunt dels que hom podia esperar obtenir de les rendes dominicals, o sigui, dels ingressos procedents de la propietat de la terra.
Així mateix, el senyor banal tenia el poder de jutjar els pagesos de la seva castellania. El monopoli de la justícia implicava altres ingressos com ara placitos (multes), iustitias (retribucions de la funció judicial) i estacaments o fiances. A mans dels senyors, la justícia va ser utilitzada per a expropiar la pagesia a còpia d'imposar sentències abusives. Per tot plegat, al llarg dels segles XI i XII proliferaren les queixes de la pagesia, que cercà la protecció del seu senyor natural, el comte de Barcelona, tot intentant protegir-se de la rapacitat dels feudals. El comte aconseguí restablir l'autoritat damunt els feudals revoltats, però fou a còpia de reconèixer als senyors les usurpacions de béns i drets públics i de deixar la pagesia al lliure arbitratge de la noblesa. D'aquesta manera, els pagesos restaren sotmesos al nou règim senyorial (banal) i allò que s'havia començat imposant per la força acabà regularitzant-se i sent acceptat com a costum.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca producte de compra habitual, n m
- es producto de compra habitual
- es producto de conveniencia
- fr bien banal
- fr produit banal
- fr produit courant
- fr produit d'achat courant
- en convenience good
- en convenience product
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Producte>
Definició
<Economia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca producte indiferenciat, n m
- es artículo indiferenciado
- es commodity
- es producto indiferenciado
- fr commodité
- fr produit banal
- fr produit banalisé
- en commodity
<Economia>
