Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bancar" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Finances > Banca. Estalvis>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca compte bancari numèric, n m
- ca compte numèric, n m
- es cuenta bancaria numérica, n f
- es cuenta numerada, n f
- es cuenta numérica, n f
- fr compte bancaire numérique, n m
- fr compte numérique, n m
- en numbered account, n
- en numbered bank account, n
<Economia > Finances > Banca. Estalvis>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte corrent bancari, n m
- es cuenta corriente bancaria
- en bank account
- en checking account
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte corrent bancari, n m
- es cuenta corriente bancaria
- fr compte courant bancaire
- en checking account [US]
- en current account [GB]
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte corrent bancari, n m
- es cuenta corriente bancaria
- en bank account
- en checking account
<Economia i empresa>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compte corrent bancari, n m
- ca compte corrent, n m sin. compl.
- es cuenta corriente
- es cuenta corriente bancaria
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El servei de caixa prestat en els comptes corrents bancaris comporta que el banc, que actua com si fos mandatari o comissionista dels seus clients, realitzi una sèrie d'operacions per compte dels clients, com per exemple fer pagaments de rebuts domiciliats, pagar els endeutaments de càrrecs per utilització de targetes, realitzar transferències o abonar xecs, i també rebre transferències, domiciliacions de nòmines, ingressos d'efectiu per finestreta o de xecs, entre altres. És a dir, l'entitat financera fa pagaments i cobraments per compte dels clients mitjançant un compte en què es registren cronològicament totes i cadascuna de les operacions dutes a terme. Paral·lelament, el banc, que és responsable del funcionament del compte, efectua la compensació de les entrades i de les sortides de diners que experimenta.
Tenint en compte el que han establert el banc i els clients en signar el contracte de compte corrent, el banc es compromet a executar les ordres dels clients mitjançant càrrecs i abonaments de diners en llurs comptes, i per aquest servei l'entitat de crèdit percep unes comissions.
Precisament amb relació a la retribució del banc per mitjà de comissions, la jurisprudència aplica a aquest contracte el règim de la comissió mercantil (art. 244 i s. Codi de comerç). Ara bé, atès que el compte corrent serveix per a compensar crèdits i deutes també són d'aplicació els articles 1195 i següents del Codi civil espanyol.
Els contractes que regulen el compte corrent són contractes estandarditzats pels bancs, amb un marge escàs de modificació per part dels clients, per la qual cosa són protegits per la normativa de defensa dels consumidors i usuaris davant de les clàusules nul·les o abusives.
Una de les obligacions del banc és remetre als clients periòdicament informació dels moviments i del saldo resultant i avisar-los immediatament si no hi ha diners per a fer front al pagament d'un taló o d'un rebut domiciliat. Tanmateix, l'obligació més important del banc és atendre puntualment i amb diligència les ordres dels clients, i per això ha de respondre davant dels clients quan es realitzen disposicions per part de terceres persones no autoritzades.
Un mateix client pot tenir diferents comptes corrents en una mateixa entitat. En principi, el funcionament de cadascun dels comptes és autònom, de manera que no es compensen els saldos entre si, llevat que hi hagi un pacte exprés en contra. Per motius de seguretat, cada compte corrent està identificat amb el codi de compte corrent corresponent, que identifica tant l'entitat financera com l'oficina on s'ha obert. La titularitat dels comptes pot ser de diverses persones, les quals poden actuar davant de l'entitat disposant del compte de manera mancomunada o indistinta. També hi poden haver terceres persones autoritzades a operar amb el compte que no en siguin titulars, per la qual cosa cal l'autorització prèvia dels titulars. En cas de titularitat solidària o indistinta, qualsevol titular pot disposar del compte per si mateix sense necessitat de la concurrència dels altres titulars. Si la titularitat és mancomunada, cal la intervenció de totes les persones per a fer operacions.
El fet que un compte tingui diversos titulars no significa que tots siguin propietaris dels diners que conté. De fet, el banc és aliè a les relacions existents entre tots els cotitulars, de manera que hi poden haver diferents cotitulars però un únic propietari o propietària real del saldo. En casos de discrepància entre els titulars d'un compte sobre la propietat del saldo, la jurisprudència ha declarat que l'obertura simple del compte per part de diverses persones no determina per si sola l'existència d'un condomini sobre els saldos. En aquests casos, per a decidir qui n'és el propietari o propietària, cal atendre a l'origen dels fons.
En obrir el compte corrent, els clients l'han de proveir de fons. Generalment, el banc retribueix amb interessos el saldo existent en el compte, però, de fet, no retribueix el compte en si, sinó els diners que hi ha dipositats. No és pròpiament un dipòsit, ja que el mateix funcionament del compte corrent exigeix que hi hagi disponible un saldo positiu per a atendre els pagaments.
Si el compte corrent no disposa de diners suficients per a atendre els pagaments, el banc es pot negar a pagar-los. Si, per contra, els atén, s'entén que el banc permet el descobert i, per tant, concedeix un crèdit als clients. En el cas dels consumidors, el banc els ha d'informar immediatament del descobert i del tipus d'interès i les comissions que se'ls apliquen pel descobert. En tot cas, l'interès no pot ser superior a 2,5 vegades l'interès legal del diner (art. 19 Llei 7/1995, del 23 de març, de crèdit al consum).
Des del compte corrent els clients poden fer moltes operacions: fer transferències bancàries, acceptar i pagar rebuts domiciliats, lliurar talons, vincular-hi targetes de crèdit o de dèbit, entre altres. A l'entitat financera li és exigible la diligència de professionals a l'hora d'executar totes i cadascuna de les diferents ordres rebudes dels clients. Especialment, i com a primera manifestació del deure de diligència, el banc ha de verificar que l'ordre rebuda és emesa pels clients, perquè sovint la jurisprudència ha condemnat una entitat financera a indemnitzar els clients en casos de disposició de fons per part d'una persona no autoritzada o per haver pagat xecs amb signatures falsificades.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contenir, v tr
- ca abraçar, v tr sin. compl.
- ca comprendre, v tr sin. compl.
- ca incloure, v tr sin. compl.
- es abarcar
- es contener
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: L'informe conté totes les dades econòmiques referents als moviments efectuats aquest any.
Ex.: La reforma laboral comprendrà diversos sectors.
Ex.: Les proves d'oposicions inclouen el temari esmentat anteriorment.
Ex.: El pla d'actuació abraça diversos municipis.
<Dret mercantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca contracte bancari, n m
- es contrato bancario
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte bancari, n m
- es contrato bancario, n m
<Dret mercantil>
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte bancari, n m
- es contrato bancario
<Documentació jurídica>, <Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els contractes bancaris són, en termes generals, contractes d'empresa, per la qual cosa s'han de considerar contractes mercantils; són contractes, majoritàriament, atípics, però amb una rellevant tipicitat negociant i social, fins al punt que els usos i els costums tenen un paper important en aquest sector; són contractes celebrats utilitzant les condicions generals de la contractació predisposades unilateralment per les entitats bancàries, i són contractes de durada i que vinculen estretament les parts, i en els quals, per tant, les exigències de la bona fe tenen un paper fonamental.
No hi ha una regulació general dels diferents tipus de contractes bancaris, de manera que l'autonomia de la voluntat i els acords entre les parts ocupen una posició rellevant. Ara bé, la regulació convencional haurà de respectar la Llei 7/1998, del 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, de l'Estat, i la Llei general per a la defensa dels consumidors i els usuaris, de l'Estat. A més, l'òrgan legislador, preocupat per la transparència del mercat, ha establert determinades normes generals de protecció. En aquest sentit, les entitats de crèdit tenen deures d'informació i publicitat, com ara l'entrega al client d'un exemplar del document en què es formalitzin les operacions o la publicitat dels tipus d'interès preferencials que apliquen en cada moment.
Es pot distingir entre els contractes per mitjà dels quals els bancs compleixen una funció de finançament i els que són contractes de gestió. Els primers fan referència als contractes que generen crèdits a favor de les entitats bancàries i deutes a càrrec dels clients, i que contractualment, es situen dins l'àmbit del préstec. En els contractes de gestió, les entitats bancàries compleixen el paper de comissionista i es dediquen a administrar béns o interessos que els han estat confiats pels seus clients, com en el cas dels contractes d'administració de carteres de valors o d'administració i de gestió de patrimonis.
Un dels contractes bancaris amb més transcendència pràctica és el contracte de compte corrent bancari. En aquest tipus de contracte s'estableix una relació obligatòria de caràcter perdurable entre l'entitat bancària i el client, la qual és modificada pels successius assentaments o successius càrrecs i abonaments. El titular d'un compte corrent situa o col·loca fons en poder i a disposició del banc, el qual té l'obligació de gestionar-los. Val a dir, però, que els fons que el client posa a disposició de l'entitat bancària no constitueixen ni el límit de les seves facultats, ni el límit de les seves responsabilitats. Per tant, res no impedeix que l'entitat bancària faciliti al seu client una quantitat de tresoreria major a la quantitat que ha posat en mans del banc. Cal distingir dues parts en el contracte de compte corrent bancari: l'entitat bancària i el client. El banc ha de vetllar per la integritat dels fons dipositats pel client i ha d'evitar les possibles activitats il·lícites sobre aquests fons per part de terceres persones. Alhora, el banc s'obliga a permetre i a complir les ordres de pagament que el titular del compte corrent bancari emet a favor de tercers, generalment, amb el límit dels fons existents. Tanmateix, l'entitat bancària posa a disposició del client el mecanisme de transferència de determinades quantitats a d'altres comptes corrents bancaris o a d'altres persones, amb el límit, una vegada més, dels fons existents. El client, per part seva, té alhora dret a d'altres serveis que el banc li presti, com ara la compravenda de valors. - V. t.: compte corrent bancari n m
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
