Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "banyam" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  àloe maculat, n m alt. sin.
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de canó, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  pop tacat, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  bàlsam de canyó, n m var. ling.
  • ca  cever, n m var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe saponaria (Aiton) Haw.
  • nc  Aloe maculata auct. var. ling.
  • nc  Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  àloe maculat, n m alt. sin.
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de canó, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de tall, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  pop tacat, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  bàlsam de canyó, n m var. ling.
  • ca  cever, n m var. ling.
  • ca  edsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe saponaria (Aiton) Haw.
  • nc  Aloe maculata auct. var. ling.
  • nc  Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
afrontissar afrontissar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  afrontissar, v tr
  • es  abisagrar, v tr
  • fr  poser des charnières, v intr
  • en  install hinges (to), v intr
  • eu  bandak jarri
  • eu  bisagrak jarri

<Fusteria > Tècniques i procediments>

agulletes de bruixa agulletes de bruixa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de bruixa, n f pl
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  agullers, n m pl alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulloles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola cicutària, n f alt. sin.
  • ca  cobrepeus, n m alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'agulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de rellotge, n f alt. sin.
  • ca  pinta de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeu, n m var. ling.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • nc  Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

agulletes de bruixa agulletes de bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de bruixa, n f pl
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  agullers, n m pl alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulloles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola cicutària, n f alt. sin.
  • ca  cobrepeus, n m alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'agulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de rellotge, n f alt. sin.
  • ca  pinta de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeu, n m var. ling.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • nc  Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

aixecar bandes aixecar bandes

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aixecar bandes, v intr
  • es  quitar bandas
  • fr  enlever les bagues
  • en  deband, to

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

alcaloides del sègol banyut alcaloides del sègol banyut

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  alcaloides del sègol banyut, n m pl
  • ca  alcaloides de la banya de sègol, n m pl sin. compl.
  • ca  alcaloides ergòtics, n m pl sin. compl.
  • es  alcaloides del cornezuelo del centeno, n m pl
  • es  alcaloides ergóticos, n m pl
  • fr  alcaloïdes de l'ergot, n m pl
  • en  ergot alkaloids, n pl

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Conjunt d'alcaloides produïts per fongs del gènere Claviceps, principalment Claviceps purpurea, que parasiten les espigues del sègol i altres cereals, en desplacen el gra i el substitueixen per un escleroci d'aspecte semblant a una banyeta fosca.

Nota

  • 1. Utilització: Actualment, són utilitzats en la indústria farmacèutica.
  • 2. Efectes en la salut humana: Coneguts des de l'antiguitat, han originat, des d'aleshores i fins pràcticament al segle XX, greus intoxicacions col·lectives (històricament anomenades foc de Sant Antoni, mal dels ardents i foc sagrat, i actualment ergotisme). Avui dia, però, ha disminuït molt la incidència d'aquest tipus d'intoxicacions alimentàries, gràcies al coneixement científic i la millora de les pràctiques agrícoles.
  • 3. Exemples: L'ergometrina, l'ergotamina, l'ergosina, l'ergocristina, l'ergocriptina i l'ergocornina, entre d'altres.
antílop de quatre banyes antílop de quatre banyes

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  antílop de quatre banyes, n m
  • es  antílope de cuatro cuernos

<Zoologia > Mamífers>