Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barbada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura negra, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mollereta, n f sin. compl.
- ca mostel, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca capellan, n m var. ling.
- ca mollareta, n f var. ling.
- ca mollera borda, n f var. ling.
- ca mollera inglesa, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus mediterraneus
- nc Motella fusca var. ling.
- nc Motella maculata var. ling.
- nc Motella mediterranea var. ling.
- es barbada
- es bertorella
- fr motelle de Méditerranée
- en shore rockling
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura negra, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mollereta, n f sin. compl.
- ca mostel, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca capellan, n m var. ling.
- ca mollareta, n f var. ling.
- ca mollera borda, n f var. ling.
- ca mollera inglesa, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus mediterraneus
- nc Motella fusca var. ling.
- nc Motella maculata var. ling.
- nc Motella mediterranea var. ling.
- es barbada
- es bertorella
- fr motelle de Méditerranée
- en shore rockling
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fura àrtica, n f
- es barbada
- fr motelle arctique
- fr mustèle argentée
- en arctic threebearded rockling
- en silver rockling
- de dreibärtelige Silber-Seequappe
- nc Gaidropsarus argentatus
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fura de fons, n f
- es barbada
- fr motelle
- en Mediterranean bigeye rockling
- nc Antonogadus megalokynodon
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fura de fons, n f
- nc Gaidropsarus biscayensis
- nc Antonogadus megalokynodon var. ling.
- nc Gaidropsarus megalokynodon var. ling.
- es barbada
- fr motelle
- en Mediterranean bigeye rockling
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fura de fons, n f
- nc Gaidropsarus biscayensis
- nc Antonogadus megalokynodon var. ling.
- nc Gaidropsarus megalokynodon var. ling.
- es barbada
- fr motelle
- en Mediterranean bigeye rockling
<Peixos > Gàdids>
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca gorgera, n f
- es babero
- es barbada
- es collar
- es gargantilla
- fr bavette
- en bib
- en neck guard
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera, n f
- ca barraca, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca capellans, n m pl sin. compl.
- ca faneca, n f sin. compl.
- ca mamona, n f sin. compl.
- ca mòllera blanca, n f sin. compl.
- ca mòlleres, n f pl sin. compl.
- ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
- ca mollerí [petit], n m sin. compl.
- ca alfaneca, n f var. ling.
- ca capalla, n m var. ling.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca fàneca, n f var. ling.
- ca molera, n f var. ling.
- ca mòllara, n f var. ling.
- ca móllera, n f var. ling.
- ca molleres, n f pl var. ling.
- nc Trisopterus capelanus
- nc Gadus capelanus var. ling.
- nc Gadus capellanus var. ling.
- nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
- nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
- es barbada
- es capellan
- es capellán
- es móllera
- fr capelan
- fr petit tacaud
- en capelan
- en poor cord
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera, n f
- ca barraca, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca capellans, n m pl sin. compl.
- ca faneca, n f sin. compl.
- ca mamona, n f sin. compl.
- ca mòllera blanca, n f sin. compl.
- ca mòlleres, n f pl sin. compl.
- ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
- ca mollerí [petit], n m sin. compl.
- ca alfaneca, n f var. ling.
- ca capalla, n m var. ling.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca fàneca, n f var. ling.
- ca molera, n f var. ling.
- ca mòllara, n f var. ling.
- ca móllera, n f var. ling.
- ca molleres, n f pl var. ling.
- nc Trisopterus capelanus
- nc Gadus capelanus var. ling.
- nc Gadus capellanus var. ling.
- nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
- nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
- es barbada
- es capellan
- es capellán
- es móllera
- fr capelan
- fr petit tacaud
- en capelan
- en poor cord
<Peixos > Gàdids>
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca mentonera, n f
- ca barbada, n f sin. compl.
- ca barbaquí, n m sin. compl.
- es apoyo de barbilla, n m
- es barbada, n f
- es berbiquí, n m
- es mentonera, n f
- fr mentonnière, n f
- en chinrest, n
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí>