Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barbaritat" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalida, n f
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta gran, n f alt. sin.
- ca margarideta rosa, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia silvestre, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca margaritera, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- nc Bellis sylvestris Cirillo
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalida, n f
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta gran, n f alt. sin.
- ca margarideta rosa, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia silvestre, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca margaritera, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- nc Bellis sylvestris Cirillo
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca margarida, n f
- es margarita
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca margarida llisa, n f
- ca caragolí, n m sin. compl.
- ca margarida, n f sin. compl.
- es margarita lisa
- fr nasse polie
- nc Nassarius (Sphaeronassa) mutabilis
<Peixos>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca marroneta sarda, n f
- fr azuré sarde, n m
- en Sardinian blue, n
- nc Pseudophilotes barbagiae
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moll de roca, n m
- ca corb, n m sin. compl.
- ca corba, n f sin. compl.
- ca corball de roca, n m sin. compl.
- ca moll, n m sin. compl.
- ca moll borratxo, n m sin. compl.
- ca moll cranquer, n m sin. compl.
- ca moll fanguer, n m sin. compl.
- ca moll fanguer del port, n m sin. compl.
- ca moll gros, n m sin. compl.
- ca moll roquer, n m sin. compl.
- ca moll ver, n m sin. compl.
- ca roger, n m sin. compl.
- ca roger de roca, n m sin. compl.
- ca rogeret, n m sin. compl.
- ca rogerons [petits], n m pl sin. compl.
- ca moll borratjo, n m var. ling.
- ca moll Cranque, n m var. ling.
- ca moll gross, n m var. ling.
- ca moll ve, n m var. ling.
- ca moll vè, n m var. ling.
- ca moll-fangué, n m var. ling.
- ca rujet de roc, n m var. ling.
- nc Mullus surmuletus
- nc Mullus surmulletus var. ling.
- nc Mullus surnulotus var. ling.
- es barbadiña
- es corvallo
- es salmonete
- es salmonete de roca
- fr rouget de roche
- fr rouget surmulet
- fr rouget-barbet de roche
- en striped red mullet
- en stripped surmulet
- de Gestreifte Meerbarbe
<Peixos > Múl·lids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moll de roca, n m
- ca corb, n m sin. compl.
- ca corba, n f sin. compl.
- ca corball de roca, n m sin. compl.
- ca moll, n m sin. compl.
- ca moll borratxo, n m sin. compl.
- ca moll cranquer, n m sin. compl.
- ca moll fanguer, n m sin. compl.
- ca moll fanguer del port, n m sin. compl.
- ca moll gros, n m sin. compl.
- ca moll roquer, n m sin. compl.
- ca moll ver, n m sin. compl.
- ca roger, n m sin. compl.
- ca roger de roca, n m sin. compl.
- ca rogeret, n m sin. compl.
- ca rogerons [petits], n m pl sin. compl.
- ca moll borratjo, n m var. ling.
- ca moll Cranque, n m var. ling.
- ca moll gross, n m var. ling.
- ca moll ve, n m var. ling.
- ca moll vè, n m var. ling.
- ca moll-fangué, n m var. ling.
- ca rujet de roc, n m var. ling.
- nc Mullus surmuletus
- nc Mullus surmulletus var. ling.
- nc Mullus surnulotus var. ling.
- es barbadiña
- es corvallo
- es salmonete
- es salmonete de roca
- fr rouget de roche
- fr rouget surmulet
- fr rouget-barbet de roche
- en striped red mullet
- en stripped surmulet
- de Gestreifte Meerbarbe
<Peixos > Múl·lids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca narcís de tardor, n m
- ca esternbèrgia, n f sin. compl.
- ca còlquic groc, n m alt. sin.
- ca madrastra, n f alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca perxa-sogra, n m alt. sin.
- ca perxa-sogres, n m alt. sin.
- ca madastra, n f var. ling.
- nc Sternbergia lutea (L.) Ker Gawl. ex Spreng.
- nc Amaryllis lutea L. sin. compl.
<Botànica > amaril·lidàcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca narcís de tardor, n m
- ca esternbèrgia, n f sin. compl.
- ca còlquic groc, n m alt. sin.
- ca madrastra, n f alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca perxa-sogra, n m alt. sin.
- ca perxa-sogres, n m alt. sin.
- ca madastra, n f var. ling.
- nc Sternbergia lutea (L.) Ker Gawl. ex Spreng.
- nc Amaryllis lutea L. sin. compl.
<Botànica > amaril·lidàcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca opus barbaricum [la], n m
- es opus barbaricum
- en opus barbaricum
- en pebble mosaic
<Construcció>
