Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barbaritat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margalida, n f
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta gran, n f alt. sin.
  • ca  margarideta rosa, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  margaritera, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • nc  Bellis sylvestris Cirillo

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
margalida margalida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margalida, n f
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta gran, n f alt. sin.
  • ca  margarideta rosa, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  margaritera, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • nc  Bellis sylvestris Cirillo

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
margarida margarida

<Informàtica > Maquinari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  margarida, n f
  • es  margarita

<Informàtica > Maquinari>

Definició
Roda formada per làmines flexibles unides per l'eix, cadascuna de les quals conté a l'extrem un caràcter de l'alfabet que, per percussió i a través d'una cinta tintada, imprimeix el paper en algunes màquines d'escriure i en algunes impressores.
margarida llisa margarida llisa

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  margarida llisa, n f
  • ca  caragolí, n m sin. compl.
  • ca  margarida, n f sin. compl.
  • es  margarita lisa
  • fr  nasse polie
  • nc  Nassarius (Sphaeronassa) mutabilis

<Peixos>

marroneta sarda marroneta sarda

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  marroneta sarda, n f
  • fr  azuré sarde, n m
  • en  Sardinian blue, n
  • nc  Pseudophilotes barbagiae

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Licènids > Pseudophilotes
moll de roca moll de roca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll de roca, n m
  • ca  corb, n m sin. compl.
  • ca  corba, n f sin. compl.
  • ca  corball de roca, n m sin. compl.
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll borratxo, n m sin. compl.
  • ca  moll cranquer, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer del port, n m sin. compl.
  • ca  moll gros, n m sin. compl.
  • ca  moll roquer, n m sin. compl.
  • ca  moll ver, n m sin. compl.
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • ca  roger de roca, n m sin. compl.
  • ca  rogeret, n m sin. compl.
  • ca  rogerons [petits], n m pl sin. compl.
  • ca  moll borratjo, n m var. ling.
  • ca  moll Cranque, n m var. ling.
  • ca  moll gross, n m var. ling.
  • ca  moll ve, n m var. ling.
  • ca  moll vè, n m var. ling.
  • ca  moll-fangué, n m var. ling.
  • ca  rujet de roc, n m var. ling.
  • nc  Mullus surmuletus
  • nc  Mullus surmulletus var. ling.
  • nc  Mullus surnulotus var. ling.
  • es  barbadiña
  • es  corvallo
  • es  salmonete
  • es  salmonete de roca
  • fr  rouget de roche
  • fr  rouget surmulet
  • fr  rouget-barbet de roche
  • en  striped red mullet
  • en  stripped surmulet
  • de  Gestreifte Meerbarbe

<Peixos > Múl·lids>

moll de roca moll de roca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll de roca, n m
  • ca  corb, n m sin. compl.
  • ca  corba, n f sin. compl.
  • ca  corball de roca, n m sin. compl.
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll borratxo, n m sin. compl.
  • ca  moll cranquer, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer del port, n m sin. compl.
  • ca  moll gros, n m sin. compl.
  • ca  moll roquer, n m sin. compl.
  • ca  moll ver, n m sin. compl.
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • ca  roger de roca, n m sin. compl.
  • ca  rogeret, n m sin. compl.
  • ca  rogerons [petits], n m pl sin. compl.
  • ca  moll borratjo, n m var. ling.
  • ca  moll Cranque, n m var. ling.
  • ca  moll gross, n m var. ling.
  • ca  moll ve, n m var. ling.
  • ca  moll vè, n m var. ling.
  • ca  moll-fangué, n m var. ling.
  • ca  rujet de roc, n m var. ling.
  • nc  Mullus surmuletus
  • nc  Mullus surmulletus var. ling.
  • nc  Mullus surnulotus var. ling.
  • es  barbadiña
  • es  corvallo
  • es  salmonete
  • es  salmonete de roca
  • fr  rouget de roche
  • fr  rouget surmulet
  • fr  rouget-barbet de roche
  • en  striped red mullet
  • en  stripped surmulet
  • de  Gestreifte Meerbarbe

<Peixos > Múl·lids>

narcís de tardor narcís de tardor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  narcís de tardor, n m
  • ca  esternbèrgia, n f sin. compl.
  • ca  còlquic groc, n m alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  perxa-sogra, n m alt. sin.
  • ca  perxa-sogres, n m alt. sin.
  • ca  madastra, n f var. ling.
  • nc  Sternbergia lutea (L.) Ker Gawl. ex Spreng.
  • nc  Amaryllis lutea L. sin. compl.

<Botànica > amaril·lidàcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
narcís de tardor narcís de tardor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  narcís de tardor, n m
  • ca  esternbèrgia, n f sin. compl.
  • ca  còlquic groc, n m alt. sin.
  • ca  madrastra, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  perxa-sogra, n m alt. sin.
  • ca  perxa-sogres, n m alt. sin.
  • ca  madastra, n f var. ling.
  • nc  Sternbergia lutea (L.) Ker Gawl. ex Spreng.
  • nc  Amaryllis lutea L. sin. compl.

<Botànica > amaril·lidàcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
opus barbaricum [la] opus barbaricum [la]

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  opus barbaricum [la], n m
  • es  opus barbaricum
  • en  opus barbaricum
  • en  pebble mosaic

<Construcció>

Definició
Paviment d'època romana format per còdols.