Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bargall�" dins totes les àrees temàtiques

blat del diable blat del diable

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat del diable, n m
  • ca  bromus madrileny, n m alt. sin.
  • ca  civada de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall madrileny, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  aspigadilla, n f var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus madritensis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat del diable blat del diable

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat del diable, n m
  • ca  bromus madrileny, n m alt. sin.
  • ca  civada de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall madrileny, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  aspigadilla, n f var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus madritensis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus erecte bromus erecte

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus erecte bromus erecte

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus erecte, n m
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall erecte, n m alt. sin.
  • ca  escanya cavalls, n m var. ling.
  • ca  estripa sacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus erectus Huds. subsp. erectus

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus teulader bromus teulader

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus teulader, n m
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall de teulades, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus tectorum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bromus teulader bromus teulader

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bromus teulader, n m
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall de teulades, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • nc  Bromus tectorum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

càrex cuprí càrex cuprí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex cuprí, n m
  • ca  càrex de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  margall de prat, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • nc  Carex vulpina L. subsp. cuprina (Heuff.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Carex cuprina (Sándor ex Heuff.) Nendtvich ex A. Kern. sin. compl.
  • nc  Carex otrubae Podp. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

càrex cuprí càrex cuprí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càrex cuprí, n m
  • ca  càrex de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  margall de prat, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • nc  Carex vulpina L. subsp. cuprina (Heuff.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Carex cuprina (Sándor ex Heuff.) Nendtvich ex A. Kern. sin. compl.
  • nc  Carex otrubae Podp. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

cervina cervina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>