Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bargall�" dins totes les àrees temàtiques

cervina cervina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  plantatge cornut, n m sin. compl.
  • ca  plantatge coronat, n m sin. compl.
  • ca  plantatge estrellat, n m sin. compl.
  • nc  Plantago coronopus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.
civada estèril civada estèril

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada estèril, n f
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
  • ca  margall llarg, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sac, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

civada estèril civada estèril

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada estèril, n f
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
  • ca  margall llarg, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sac, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

escopinada escopinada

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  escopinada, n f
  • ca  escopina, n f sin. compl.
  • ca  gargall, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Saliva que hom escup d'un cop.
escurçonera escurçonera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçonera, n f
  • ca  herba escurçonera, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  cebolla, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera de nap, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera espanyola, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera hispànica, n f alt. sin.
  • ca  salsafí francès, n m alt. sin.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  escorçonera espanyola, n f var. ling.
  • ca  escorsonera, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  sebolla, n f var. ling.
  • nc  Scorzonera hispanica L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

escurçonera escurçonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçonera, n f
  • ca  herba escurçonera, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  cebolla, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera de nap, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera espanyola, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera hispànica, n f alt. sin.
  • ca  salsafí francès, n m alt. sin.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  escorçonera espanyola, n f var. ling.
  • ca  escorsonera, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  sebolla, n f var. ling.
  • nc  Scorzonera hispanica L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol, n m
  • ca  espic, n m sin. compl.
  • ca  lavanda, n f sin. compl.
  • ca  barballó, n m alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  espigó, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'obaga, n m alt. sin.
  • ca  espígol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espígol ver, n m alt. sin.
  • ca  espígola, n f alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  espigolina femella, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  gotzema, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  berbelló, n m var. ling.
  • ca  espícol, n m var. ling.
  • ca  espigo, n m var. ling.
  • ca  espigol, n m var. ling.
  • ca  espigola, n f var. ling.
  • ca  espit, n m var. ling.
  • ca  espliégol, n m var. ling.
  • ca  espligo, n m var. ling.
  • ca  espriégol, n m var. ling.
  • ca  esprígol, n m var. ling.
  • ca  ispígol, n m var. ling.
  • ca  llavanda, n f var. ling.
  • nc  Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol espígol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol, n m
  • ca  espic, n m sin. compl.
  • ca  lavanda, n f sin. compl.
  • ca  barballó, n m alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  espigó, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'obaga, n m alt. sin.
  • ca  espígol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espígol ver, n m alt. sin.
  • ca  espígola, n f alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  espigolina femella, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  gotzema, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  berbelló, n m var. ling.
  • ca  espícol, n m var. ling.
  • ca  espigo, n m var. ling.
  • ca  espigol, n m var. ling.
  • ca  espigola, n f var. ling.
  • ca  espit, n m var. ling.
  • ca  espliégol, n m var. ling.
  • ca  espligo, n m var. ling.
  • ca  espriégol, n m var. ling.
  • ca  esprígol, n m var. ling.
  • ca  ispígol, n m var. ling.
  • ca  llavanda, n f var. ling.
  • nc  Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol comú espígol comú

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol comú, n m
  • ca  barballó, n m sin. compl.
  • ca  espic, n m alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol boscà, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'Urgell, n m alt. sin.
  • ca  espígol de bosc, n m alt. sin.
  • ca  espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  espígol de solana, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolera, n f alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspígol, n m var. ling.
  • ca  aspigolera, n f var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  guzema, n f var. ling.
  • ca  vermellor, n m var. ling.
  • nc  Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

espígol comú espígol comú

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol comú, n m
  • ca  barballó, n m sin. compl.
  • ca  espic, n m alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol boscà, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  espígol d'Urgell, n m alt. sin.
  • ca  espígol de bosc, n m alt. sin.
  • ca  espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  espígol de solana, n m alt. sin.
  • ca  espígol femella, n m alt. sin.
  • ca  espígol mascle, n m alt. sin.
  • ca  espigoler, n m alt. sin.
  • ca  espigolera, n f alt. sin.
  • ca  espigolina, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  lavàndula, n f alt. sin.
  • ca  aspic, n m var. ling.
  • ca  aspígol, n m var. ling.
  • ca  aspigolera, n f var. ling.
  • ca  aspit, n m var. ling.
  • ca  barbaió, n m var. ling.
  • ca  barmaió, n m var. ling.
  • ca  guzema, n f var. ling.
  • ca  vermellor, n m var. ling.
  • nc  Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>