Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca plantatge cornut, n m sin. compl.
ca plantatge coronat, n m sin. compl.
ca plantatge estrellat, n m sin. compl.
nc Plantago coronopus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, pròpia de sols argilosos calcigats i de terrenys salabrosos. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada per a estimular la diüresi.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca civada estèril, n f
ca civadella, n f alt. sin.
ca escanyacavalls, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca estripa-sac, n m alt. sin.
ca estripa-sacs, n m alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
ca margall llarg, n m alt. sin.
ca trapa-sac, n m alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
nc Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca civada estèril, n f
ca civadella, n f alt. sin.
ca escanyacavalls, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca estripa-sac, n m alt. sin.
ca estripa-sacs, n m alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
ca margall llarg, n m alt. sin.
ca trapa-sac, n m alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
nc Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca escopinada, n f
ca escopina, n f sin. compl.
ca gargall, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Saliva que hom escup d'un cop.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçonera, n f
ca herba escurçonera, n f sin. compl.
ca barballa, n f alt. sin.
ca barballeres, n f pl alt. sin.
ca cebolla, n f alt. sin.
ca escurçonera de nap, n f alt. sin.
ca escurçonera espanyola, n f alt. sin.
ca escurçonera hispànica, n f alt. sin.
ca salsafí francès, n m alt. sin.
ca escorçonera, n f var. ling.
ca escorçonera espanyola, n f var. ling.
ca escorsonera, n f var. ling.
ca herba viborera, n f var. ling.
ca sebolla, n f var. ling.
nc Scorzonera hispanica L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca escurçonera, n f
ca herba escurçonera, n f sin. compl.
ca barballa, n f alt. sin.
ca barballeres, n f pl alt. sin.
ca cebolla, n f alt. sin.
ca escurçonera de nap, n f alt. sin.
ca escurçonera espanyola, n f alt. sin.
ca escurçonera hispànica, n f alt. sin.
ca salsafí francès, n m alt. sin.
ca escorçonera, n f var. ling.
ca escorçonera espanyola, n f var. ling.
ca escorsonera, n f var. ling.
ca herba viborera, n f var. ling.
ca sebolla, n f var. ling.
nc Scorzonera hispanica L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol comú, n m
ca barballó, n m sin. compl.
ca espic, n m alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca espígol boscà, n m alt. sin.
ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
ca espígol de bosc, n m alt. sin.
ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
ca espígol de solana, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolera, n f alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca lavanda, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspígol, n m var. ling.
ca aspigolera, n f var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca guzema, n f var. ling.
ca vermellor, n m var. ling.
nc Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol comú, n m
ca barballó, n m sin. compl.
ca espic, n m alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca espígol boscà, n m alt. sin.
ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
ca espígol de bosc, n m alt. sin.
ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
ca espígol de solana, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolera, n f alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca lavanda, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspígol, n m var. ling.
ca aspigolera, n f var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca guzema, n f var. ling.
ca vermellor, n m var. ling.
nc Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bargall�" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició