Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barrera" dins totes les àrees temàtiques

escombrar escombrar

<08 Esports de combat > 02 Judo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  escombrar, v tr
  • es  barrer
  • fr  balayer
  • en  sweep, to

<Esport > 08 Esports de combat > 02 Judo>

Definició
Fer, un judoka, un moviment lateral del peu contra una cama de l'uke o contra totes dues per a deixar-lo sense el seu punt de suport.
estancar estancar

<Construcció > Obres públiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  estancar, v tr
  • es  represar
  • fr  barrer
  • fr  endiguer
  • en  dam, to

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Deturar el curs de l'aigua mitjançant una presa.
estepa borrera estepa borrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  borrera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa bona, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa tardana, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera borda, n f alt. sin.
  • ca  esteperola, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  estépara llimonenca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borrera, n f var. ling.
  • ca  estrepa d'escurar, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa borrera estepa borrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  borrera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa bona, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa tardana, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera borda, n f alt. sin.
  • ca  esteperola, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  estépara llimonenca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borrera, n f var. ling.
  • ca  estrepa d'escurar, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa borrera estepa borrera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  estepa borda, n f sin. compl.
  • es  jaguarzo morisco, n m
  • fr  ciste à feuilles de sauge, n m
  • en  sage leaf rock rose, n
  • nc  Cistus salviifolius

<Enginyeria forestal>

estepa negra estepa negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
estepa negra estepa negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa negra, n f
  • ca  mòdega, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa borrera, n f alt. sin.
  • ca  estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mòdega, n f alt. sin.
  • ca  estepa morisca, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa obscura, n f alt. sin.
  • ca  estepera negra, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  mòdegues, n f pl alt. sin.
  • ca  moixera, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  estépara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpara negra, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estrepa negra, n f var. ling.
  • ca  mudeiu, n m var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus monspeliensis L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fregar, v tr
  • es  barrer, v tr
  • es  frotar, v tr
  • es  limpiar, v tr
  • es  rascar, v tr
  • en  pan, to, v tr

<Informàtica>

Definició
Desplaçar repetidament per la pantalla un dit o més en posició plana, en un i altre sentit i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment es frega la pantalla per descobrir una imatge amagada.
fregar fregar

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>

  • ca  fregar, v tr
  • es  barrer, v tr
  • es  frotar, v tr
  • es  limpiar, v tr
  • es  rascar, v tr
  • en  pan, to, v tr

<Prestacions i funcions>

Definició
Desplaçar repetidament per la pantalla un dit o més en posició plana, en un i altre sentit i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment es frega la pantalla per descobrir una imatge amagada.
herba de Santa Bàrbara herba de Santa Bàrbara

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Bàrbara, n f
  • ca  bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba bàrbara, n f alt. sin.
  • ca  herba de les ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • nc  Barbarea vulgaris R. Br. in Aiton
  • nc  Erysimum barbarea L. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>