Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barrina" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó, n m
  • ca  caramuixa, n f sin. compl.
  • ca  caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
  • ca  porrassera, n f sin. compl.
  • ca  albó (flor), n m alt. sin.
  • ca  albó (tija verda), n m alt. sin.
  • ca  albó estival, n m alt. sin.
  • ca  albó microcarp, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
  • ca  cucurutxa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassa (fulles), n f alt. sin.
  • ca  porrassina, n f alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  armutu, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  caramutxa, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  porrèca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus aestivus Brot.
  • nc  Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
    2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albó, n m
  • ca  caramuixa, n f sin. compl.
  • ca  caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
  • ca  porrassera, n f sin. compl.
  • ca  albó (flor), n m alt. sin.
  • ca  albó (tija verda), n m alt. sin.
  • ca  albó estival, n m alt. sin.
  • ca  albó microcarp, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
  • ca  cucurutxa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassa (fulles), n f alt. sin.
  • ca  porrassina, n f alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  armuto, n m var. ling.
  • ca  armutu, n m var. ling.
  • ca  aubó, n m var. ling.
  • ca  caramutxa, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  porrèca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus aestivus Brot.
  • nc  Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • 1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
    2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
alberginiera alberginiera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
alberginiera alberginiera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alberginiera, n f
  • ca  albergínia (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albergínia, n f alt. sin.
  • ca  aguarginyera, n f var. ling.
  • ca  albargenya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albargina, n f var. ling.
  • ca  albargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginera, n f var. ling.
  • ca  albargínia, n f var. ling.
  • ca  albargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarginiera, n f var. ling.
  • ca  albarginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  albarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  albergina, n f var. ling.
  • ca  albergina (fruit), n f var. ling.
  • ca  alberginera, n f var. ling.
  • ca  alberginyera, n f var. ling.
  • ca  arbasínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  arbasiniera, n f var. ling.
  • ca  asbacínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarginguera, n f var. ling.
  • ca  asbarzènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbarziniera, n f var. ling.
  • ca  asbazínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergini (fruit), n f var. ling.
  • ca  asbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  aubarginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginera, n f var. ling.
  • ca  aubergínia, n f var. ling.
  • ca  aubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginiera, n f var. ling.
  • ca  auberginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  auberginyera, n f var. ling.
  • ca  balginya (fruit), n f var. ling.
  • ca  balginyera, n f var. ling.
  • ca  bargina (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginera, n f var. ling.
  • ca  bargingera, n f var. ling.
  • ca  bargínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  barginier, n m var. ling.
  • ca  barginiera, n f var. ling.
  • ca  barginja (fruit), n f var. ling.
  • ca  barzínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  basinier, n m var. ling.
  • ca  basiniera, n f var. ling.
  • ca  basinió (fruit), n m var. ling.
  • ca  bassínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  bassiniera, n f var. ling.
  • ca  bergínia, n f var. ling.
  • ca  berginiera, n f var. ling.
  • ca  esbarginyera, n f var. ling.
  • ca  esbergínia, n f var. ling.
  • ca  esbergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  esberginiera, n f var. ling.
  • ca  oberginiera, n f var. ling.
  • ca  obreginiera, n f var. ling.
  • ca  obresiniera, n f var. ling.
  • ca  ubergènia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubergínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  ubregínia (fruit), n f var. ling.
  • ca  verginya, n f var. ling.
  • nc  Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
arrínia arrínia

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arrínia, n f

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Manca congènita del nas.
arracada arracada

<Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  arracada, n f
  • es  pendiente
  • fr  boucle d'oreille
  • fr  pendant d'oreille
  • en  earring

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

arracada arracada

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arracada, n f
  • en  earring, n

<Art i arquitectura>

Definició
Ornament que es porta a l'orella pinçat, o enroscat, o suspès d'un filferro corbat o d'un anell prim, que es passa a través d'un forat en el lòbul de l'orella.
arrià | arriana arrià | arriana

<Cristianisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  arrià | arriana, n m, f
  • ca  arià | ariana, n m, f sin. compl.

<Religions > Cristianisme>

Definició
Seguidor de l'arrianisme.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  escoplo

<Construcció>

Definició
Mena d'enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer forats picant amb la maça.
badaine badaine

<Eines i instruments de fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  badano
  • es  escoplo
  • fr  bédane
  • en  cape chisel
  • en  mortise chisel

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>