Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barrina" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca arrínia, n f
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Otorrinolaringologia>
Definició
<Joieria i bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arracada, n f
- es pendiente
- fr boucle d'oreille
- fr pendant d'oreille
- en earring
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arracada, n f
- en earring, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca arrià | arriana, n m, f
- ca arià | ariana, n m, f sin. compl.
<Religions > Cristianisme>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es escoplo
<Construcció>
Definició
<Eines i instruments de fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es badano
- es escoplo
- fr bédane
- en cape chisel
- en mortise chisel
<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>