Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "base" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Eines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 16573:2005 Eines per al treball de la fusta. Ribots metàl·lics. Nomenclatura i especificacions tècniques i de la norma ISO 2726:1995, tècnicament equivalent.
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 16 Eines, la Secretaria del qual és a càrrec d'HERRAMEX. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Fusta i Moble de l'IES La Sénia <http://agora.xtec.cat/ies-la-senia/intranet/>
. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
- ca sola, n f
- es base
- fr semelle
- en sole
<Ribots > Ribots metàl·lics>
<17 Esports d'hivern>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca sola, n f
- es suela, n f
- fr semelle, n f
- it soletta, n f
- en base, n
- en bottom surface, n
- en running surface, n
- en sole, n
<Esport > 17 Esports d'hivern>
Definició
Nota
- Una sola pot ser llisa o bé tenir algun tipus de dibuix, com ara canals o escates.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca sola, n f
- es suela, n f
- fr semelle, n f
- it soletta, n f
- en base, n
- en bottom surface, n
- en running surface, n
- en sole, n
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí artístic i acrobàtic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>
Definició
Nota
- Una sola pot ser llisa o bé tenir algun tipus de dibuix, com ara canals o escates.
<Laboratoris fotogràfics i cinematogràfics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca suport, n m
- ca base, n f sin. compl.
- es soporte
- fr support
- en base
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Laboratoris fotogràfics i cinematogràfics>
<Arts > Fotografia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de fotografia: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2006. (LB; 4)
ISBN 84-7632-804-4
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149362_foto.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca suport, n m
- ca base, n f sin. compl.
- es soporte, n m
- fr support, n m
- en film base, n
<Fotografia>
<Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca transceptor base, n m
- es base
- es equipo base
- en base transceiver
<Telecomunicacions>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca transceptor base, n m
- ca base, n f sin. compl.
- es base
- es equipo base
- en base transceiver
<Policia > Infraestructura > Radiocomunicacions>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca variada, n f
- ca campanera, n f sin. compl.
- ca càntera, n f sin. compl.
- ca esparralló, n m sin. compl.
- ca morruda, n f sin. compl.
- ca patena, n f sin. compl.
- ca sard, n m sin. compl.
- ca sarg, n m sin. compl.
- ca variadó [petit], n m sin. compl.
- ca verada, n f sin. compl.
- ca vidriada, n f sin. compl.
- ca barada, n f var. ling.
- ca rayada, n f var. ling.
- ca sarc, n m var. ling.
- ca sarch, n m var. ling.
- ca sárd, n m var. ling.
- nc Diplodus vulgaris
- nc Sargus Salviani var. ling.
- nc Sargus vulgaris var. ling.
- es mojarra
- es morraja
- es sargo burdo
- es sargo mojarra
- fr sar à tête noire
- fr sargus ordinarie
- fr veirade
- it sarlo
- it svoia
- en base
- en common two-banded seabream
- de Geissbrassen
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca variada, n f
- ca campanera, n f sin. compl.
- ca càntera, n f sin. compl.
- ca esparralló, n m sin. compl.
- ca morruda, n f sin. compl.
- ca patena, n f sin. compl.
- ca sard, n m sin. compl.
- ca sarg, n m sin. compl.
- ca variadó [petit], n m sin. compl.
- ca verada, n f sin. compl.
- ca vidriada, n f sin. compl.
- ca barada, n f var. ling.
- ca rayada, n f var. ling.
- ca sarc, n m var. ling.
- ca sarch, n m var. ling.
- ca sárd, n m var. ling.
- nc Diplodus vulgaris
- nc Sargus Salviani var. ling.
- nc Sargus vulgaris var. ling.
- es mojarra
- es morraja
- es sargo burdo
- es sargo mojarra
- fr sar à tête noire
- fr sargus ordinarie
- fr veirade
- it sarlo
- it svoia
- en base
- en common two-banded seabream
- de Geissbrassen
<Peixos > Espàrids>
