Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bastaix" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  dhak, n m
  • ca  tesu, n m
  • en  bastard teak, n
  • en  Bengal kino tree, n
  • en  butea gum tree, n
  • en  dhak, n
  • en  Dhak tree, n
  • en  flame-of-the-forest, n
  • en  palash, n
  • la  Butea frondosa
  • la  Butea monosperma

<Botànica>

Definició
Planta de la família de les papilionàcies.
encreuat encreuat

<Productes i tipus de pells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  encreuat, n m
  • es  cruzado
  • fr  métis
  • en  bastard

<Indústria > Indústria de la pell > Productes i tipus de pells>

entremalla llarga entremalla llarga

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  entremalla llarga, n f
  • es  entremallas largas
  • es  bastas sin. compl.
  • fr  boucle d'entre-mailles élargie
  • en  extended sinker loop
  • cod  3.01.09

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Entremalla (g) que té una llargada més gran que les altres d'un mateix teixit.

Nota

  • L'entremalla llarga es forma si una o més agulles consecutives estan inactives o s'han retirat fora de la fontura.
  • ≠ malla per despreniment (cf. ISO 8388: teixit de punt llis amb dibuix per despreniment)
equip bastió equip bastió

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  equip bastió, n m
  • es  bastión, n m
  • es  servidor bastión, n m
  • fr  bastion, n m
  • fr  système fortifié, n m
  • en  bastion, n
  • en  bastion host, n
  • en  bastion host gateway, n
  • en  screened-host gateway, n

<Ciberseguretat > Mitjans tècnics de seguretat>

Definició
Equip que ha estat fortament protegit per suportar atacs potencials des d'un lloc hostil i que actua com a punt de contacte entre l'interior i l'exterior d'una xarxa.
fulles de la Mare de Déu fulles de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fulles de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  herba anginera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la freixa, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  pulmonària, n f alt. sin.
  • ca  pulmonària de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  herba anginyera, n f var. ling.
  • nc  Pulmonaria longifolia (Bastard) Boreau
  • nc  Pulmonaria angustifolia auct. var. ling.
  • nc  Pulmonaria tuberosa auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

fulles de la Mare de Déu fulles de la Mare de Déu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fulles de la Mare de Déu, n f pl
  • ca  herba anginera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la freixa, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  pulmonària, n f alt. sin.
  • ca  pulmonària de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  herba anginyera, n f var. ling.
  • nc  Pulmonaria longifolia (Bastard) Boreau
  • nc  Pulmonaria angustifolia auct. var. ling.
  • nc  Pulmonaria tuberosa auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

germà bastard | germana bastarda germà bastard | germana bastarda

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  germà bastard | germana bastarda, n m, f
  • es  hermano bastardo
  • en  bastard brother
  • en  bastard sister

<Antropologia>

Definició
Fill considerat il·legítim respecte al fill considerat legítim.
llenguado bord llenguado bord

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llenguado bord, n m
  • es  acevia
  • fr  sole-perdrix juive
  • en  bastard sole
  • de  Bastardzunge
  • nc  Microchirus azevia

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 40 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat i de color marró o rosat, amb els ulls al costat dret, amb les aletes dorsal i anal fosques i orlades de blanc i amb un centenar d'escates a la línia lateral, amb la branca supratemporal ben visible i amb els pectorals triangulars i força punxeguts, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic.
màstic màstic

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  màstic, n m
  • es  mástico
  • es  resina de almáciga
  • it  mastice
  • it  mastrice
  • en  mastic
  • de  Mastix

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>

Definició
Resina natural que s'obté per incisió del llentiscle.

Nota

  • És de color groc i semitransparent, i s'utilitza per a fabricar vernissos. El llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust que es troba a tota l'àrea mediterrània.
morter de calç i pòrtland morter de calç i pòrtland

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  morter de calç i pòrtland, n m
  • es  mortero bastardo
  • es  mortero de cal y cemento
  • fr  mortier bâtard
  • fr  mortier chaux-ciment
  • en  bastard mortar
  • en  cement-lime mortar

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>