Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "batell" dins totes les àrees temàtiques

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n
  • sbl  

<Física > Física de partícules>

Definició

Nota

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artell, n m
  • es  artejo

<Zoologia>

Definició
Cadascuna de les peces que constitueixen els apèndixs articulats dels artròpodes.
artell artell

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  artell, n m
  • es  nudillo
  • en  knuckle

<Ciències de la salut>

artell artell

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artell, n m
  • es  artejo

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Cadascun dels segments d'una tija articulada.
artell artell

<Anatomia>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artell, n m
  • es  artejo
  • es  nudillo
  • fr  jointure des doigts
  • en  knuckle

<Anatomia>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Qualsevol articulació de les falanges dels dits, especialment de les mans.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atuell, n m
  • es  cacharro
  • fr  pot
  • fr  vaisseau
  • fr  vase
  • en  vessel

<Utillatge de cuina>

Definició
Qualsevol estri concavat que serveix per a contenir un líquid, un sòlid o gra.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  badall, n m
  • es  badajo
  • fr  brayer

<Utillatge de cuina>

Definició
Perllongació de l'agulla de la balança que surt per sota del canastró.
badall badall

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  badall, n m
  • es  bostezo
  • fr  bâillement
  • en  yawn

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d'una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa. Comporta l'obturació de la trompa d'Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània. Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva. També, a vegades, és símptoma de dispèpsia. Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient.
badall badall

<Veterinària>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  badall, n m

<Veterinària>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Eina per a fer obrir la boca a les bèsties.
bagyeli bagyeli

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bagyeli
  • ca  bajele sin. compl.
  • ca  bako sin. compl.
  • ca  bakola sin. compl.
  • ca  bekoe sin. compl.
  • ca  bogyeli sin. compl.
  • ca  gieli sin. compl.
  • ca  gyeli sin. compl.
  • ar  باغيلي
  • cy  Bagyeli
  • cy  Bajele sin. compl.
  • cy  Bako sin. compl.
  • cy  Bakola sin. compl.
  • cy  Bekoe sin. compl.
  • cy  Bogyeli sin. compl.
  • cy  Gieli sin. compl.
  • cy  Gyeli sin. compl.
  • de  Gyele
  • de  Bagyele sin. compl.
  • de  Bajele sin. compl.
  • de  Bako sin. compl.
  • de  Bakola sin. compl.
  • de  Bekoe sin. compl.
  • de  Bogyeli sin. compl.
  • de  Giele sin. compl.
  • de  Gieli sin. compl.
  • de  Gyeli sin. compl.
  • en  Gyele
  • en  Bagiele sin. compl.
  • en  Bagyele sin. compl.
  • en  Bagyeli sin. compl.
  • en  Bajele sin. compl.
  • en  Bako sin. compl.
  • en  Bakola sin. compl.
  • en  Bekoe sin. compl.
  • en  Bogyeli sin. compl.
  • en  Giele sin. compl.
  • en  Gieli sin. compl.
  • en  Gyeli sin. compl.
  • es  bakole
  • es  bagyeli sin. compl.
  • es  bajele sin. compl.
  • es  bako sin. compl.
  • es  bakola sin. compl.
  • es  bekoe sin. compl.
  • es  bogyeli sin. compl.
  • es  gieli sin. compl.
  • es  gyeli sin. compl.
  • eu  bagyeliera
  • eu  bagyeli sin. compl.
  • eu  bagyeliera sin. compl.
  • eu  bajele sin. compl.
  • eu  bako sin. compl.
  • eu  bakola sin. compl.
  • eu  bekoe sin. compl.
  • eu  bogyeli sin. compl.
  • eu  gieli sin. compl.
  • eu  gyeli sin. compl.
  • fr  bagyéli
  • fr  bajele sin. compl.
  • fr  bako sin. compl.
  • fr  bakola sin. compl.
  • fr  bekoe sin. compl.
  • fr  bogyeli sin. compl.
  • fr  gieli sin. compl.
  • fr  gyeli sin. compl.
  • gl  bagyeli
  • gl  bajele sin. compl.
  • gl  bako sin. compl.
  • gl  bakola sin. compl.
  • gl  bekoe sin. compl.
  • gl  bogyeli sin. compl.
  • gl  gieli sin. compl.
  • gl  gyeli sin. compl.
  • gn  vagyeli
  • gn  gieli sin. compl.
  • gn  gyeli sin. compl.
  • gn  vajele sin. compl.
  • gn  vako sin. compl.
  • gn  vakola sin. compl.
  • gn  vekoe sin. compl.
  • gn  vogyeli sin. compl.
  • it  bagyeli
  • it  bajele sin. compl.
  • it  bako sin. compl.
  • it  bakola sin. compl.
  • it  bekoe sin. compl.
  • it  bogyeli sin. compl.
  • it  gieli sin. compl.
  • it  gyeli sin. compl.
  • pt  bagyeli
  • pt  bajele sin. compl.
  • pt  bako sin. compl.
  • pt  bakola sin. compl.
  • pt  bekoe sin. compl.
  • pt  bogyeli sin. compl.
  • pt  gieli sin. compl.
  • pt  gyeli sin. compl.
  • tmh  Tabagyelit
  • tmh  bajele sin. compl.
  • tmh  bako sin. compl.
  • tmh  bakola sin. compl.
  • tmh  bekoe sin. compl.
  • tmh  bogyeli sin. compl.
  • tmh  gieli sin. compl.
  • tmh  Gyeli sin. compl.
  • zh  俾格米语

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.