Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "batzegar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batzegada, n f
- es sacudida, n f
<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bitzega, n f
- es bisagra
<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzerola, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarser, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barsé, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca gabarrer, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
- nc Rubus candicans auct. var. ling.
- nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
- nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzerola, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarser, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barsé, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca gabarrer, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
- nc Rubus candicans auct. var. ling.
- nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
- nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca guant de batre, n m
- es guante de batear
- es guantilla
- fr gant de batte
- en batting glove
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
<Material esportiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca guant de batre, n m
- es guante de batear
- es guantilla
- fr gant de batte
- en batting glove
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca guant de batre, n m
- es guante de batear
- es guantilla
- fr gant de batte
- en batting glove
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca romegueró, n m
- ca esbarzerola, n f sin. compl.
- ca mora de rostoll (fruit), n f sin. compl.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça bovina, n f alt. sin.
- ca barça bovinera, n f alt. sin.
- ca barça marina, n f alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer de riu, n m alt. sin.
- ca morera de rostoll, n f alt. sin.
- ca mores de bou, n f pl alt. sin.
- ca romeguera de rostoll, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca barsa bovina, n f var. ling.
- ca barsa bovinera, n f var. ling.
- ca barsa marina, n f var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca romera de rostoll, n f var. ling.
- nc Rubus caesius L.
<Botànica > rosàcies>
