Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bellugueig del bastó, n m
fr agitation
fr mouvement préliminaire
en waggle

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Definició

Moviment ràpid i repetitiu que imprimeix el jugador al cap del bastó abans de començar el cop.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca bellugueig del bastó, n m
fr agitation
fr mouvement préliminaire
en waggle

<Esport > 09 Esports de pilota > 13 Golf>

Definició

Moviment ràpid i repetitiu imprès per un jugador al cap del bastó abans de començar el cop.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca berrugues víriques produïdes per virus del papil·loma humà
ca berrugues víriques produïdes per VPH sin. compl.
en viral warts due to human papillomavirus

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc, n m
ca aligot, n m sin. compl.
ca besuc blanc, n m sin. compl.
ca besugó [petit], n m sin. compl.
ca besuguet, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca caletó, n m sin. compl.
ca patxano, n m sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca aligote, n m var. ling.
ca basuch, n m var. ling.
ca bessuch, n m var. ling.
ca besúbol, n m var. ling.
ca besuch, n m var. ling.
ca besug, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugos, n m pl var. ling.
ca besugs, n m pl var. ling.
ca besugu, n m var. ling.
ca cachucho, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
nc Pagellus acarne
es aligote
es besugo
es ollaca
fr pageot acarné
fr pageot blanc
en axillary seabream
en spanish bream

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc, n m
ca aligot, n m sin. compl.
ca besuc blanc, n m sin. compl.
ca besugó [petit], n m sin. compl.
ca besuguet, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca caletó, n m sin. compl.
ca patxano, n m sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca aligote, n m var. ling.
ca basuch, n m var. ling.
ca bessuch, n m var. ling.
ca besúbol, n m var. ling.
ca besuch, n m var. ling.
ca besug, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugos, n m pl var. ling.
ca besugs, n m pl var. ling.
ca besugu, n m var. ling.
ca cachucho, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
nc Pagellus acarne
es aligote
es besugo
es ollaca
fr pageot acarné
fr pageot blanc
en axillary seabream
en spanish bream

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca celidònia, n f
ca herba de les berrugues, n f sin. compl.
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca herba berruguera, n f alt. sin.
ca herba celidònia, n f alt. sin.
ca herba d'orenetes, n f alt. sin.
ca herba d'oronelles, n f alt. sin.
ca herba d'oronetes, n f alt. sin.
ca herba de iode, n f alt. sin.
ca herba de les orenetes, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
ca herba dels ulls, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba groga, n f alt. sin.
ca herba petogarrera, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca celdoni, n m var. ling.
ca celdònia, n f var. ling.
ca celdònies, n f pl var. ling.
ca celedònia, n f var. ling.
ca celedrònia, n f var. ling.
ca celinodia, n f var. ling.
ca celònia, n f var. ling.
ca herba borruguera, n f var. ling.
ca herba celoni, n f var. ling.
ca herba d'aurenetes, n f var. ling.
ca llet-tres, n f var. ling.
ca solidònia, n f var. ling.
nc Chelidonium majus L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca celidònia, n f
ca herba de les berrugues, n f sin. compl.
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca herba berruguera, n f alt. sin.
ca herba celidònia, n f alt. sin.
ca herba d'orenetes, n f alt. sin.
ca herba d'oronelles, n f alt. sin.
ca herba d'oronetes, n f alt. sin.
ca herba de iode, n f alt. sin.
ca herba de les orenetes, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del Bon Jesús, n f alt. sin.
ca herba dels ulls, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba groga, n f alt. sin.
ca herba petogarrera, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca celdoni, n m var. ling.
ca celdònia, n f var. ling.
ca celdònies, n f pl var. ling.
ca celedònia, n f var. ling.
ca celedrònia, n f var. ling.
ca celinodia, n f var. ling.
ca celònia, n f var. ling.
ca herba borruguera, n f var. ling.
ca herba celoni, n f var. ling.
ca herba d'aurenetes, n f var. ling.
ca llet-tres, n f var. ling.
ca solidònia, n f var. ling.
nc Chelidonium majus L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball, n m
ca corb, n m sin. compl.
ca corba, n f sin. compl.
ca corball de roca, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corball negre, n m sin. compl.
ca corbina, n f sin. compl.
ca escorball, n m sin. compl.
ca pollós, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca retjol [petit], n m sin. compl.
ca berrugato, n m var. ling.
ca berrugueta, n f var. ling.
ca corballo, n m var. ling.
ca corbinata, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corvallo, n m var. ling.
ca corvina, n f var. ling.
ca escorbai, n m var. ling.
ca escorbay, n m var. ling.
ca escurbai, n m var. ling.
ca escurbais, n m pl var. ling.
ca escurvall, n m var. ling.
ca rech, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
ca retxol [petit], n m var. ling.
ca verrugato, n m var. ling.
nc Sciaena umbra
nc Corvina nigra var. ling.
nc Schianea umbra var. ling.
nc Sciaena nigra var. ling.
es berrugate
es corballo
es corbinata
es corvallo
es corvina
es corvino
fr corb
fr corb commun
fr corb noir
fr corbeau
it corvina
en brown meagre

<Peixos > Esciènids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "belluguet" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició