Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "benestant" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca cos estrany retingut després de ferida penetrant de l'òrbita
- en retained foreign body following penetrating wound of orbit
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Costums de Benissanet, n m pl
- es Costumbres de Benissanet
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els Costums de Benissanet -Costumbres- foren inclosos en la Carta de poblament que l'orde de l'Hospital concedí al lloc el 1611.
A la primeria del segle XVII, Benissanet, lloc de la batllia hospitalera de Miravet, estava poblat majoritàriament per moriscos, és a dir, per descendents conversos de sarraïns (que romangueren a la ribera de l'Ebre després de la conquesta de Ramon Berenguer IV de Barcelona als seus avantpassats, vers el 1153). Malgrat que la convivència semblava pacífica, arran dels esdeveniments internacionals dels últims anys (les guerres contra els turcs) i per l'actuació bel·ligerant dels moriscos d'Aragó i València, el rei Felip II (III de Castella) ordenà expulsar-los tots de la Corona d'Aragó, i, pel que fa als catalans, l'ordre és del 17 d'abril de 1610 i es feu pública el 29 de maig següent. Les conseqüències econòmiques d'aquesta decisió, no del tot justificada pel que fa als moriscos catalans, van ser realment desastroses; en particular, per a llocs com ara Benissanet, Miravet i Ascó, tots ells de la mateixa comarca. Aquestes viles quedaren pràcticament despoblades amb l'abandonament consegüent de cases i terres i els problemes econòmics obvis i greus pel seu senyor comú, l'orde de l'Hospital. En vista d'aquesta situació, el Capítol General de l'orde de Sant Joan, en sessió del 28 d'abril de 1611, atenent el «maximum detrimentum et praeiudicium» causats als seus dominis de la Corona d'Aragó, acordà efectuar-hi una nova població.
S'inicià així el procés que dugué a la concessió de la Carta de poblament de Benissanet. Sembla que es feu consensuadament entre la senyoria i els pobladors, els antics que hi romanien (cristians vells i els conversos que hi van restar o també retornar) i els nous arribats d'altres indrets. Així, la Carta de Benissanet s'atorgà el 30 d'octubre de 1611, amb cent vint-i-tres capítols, i finalment la confirmà el Capítol Provincial de la castellania d'Amposta en la sessió del 16 de setembre de 1615. El document fou escrit en castellà, i, a més de les qüestions dominicals que s'hi tracten, inclou una llista de "costumbres» que l'orde de l'Hospital concedeix als pobladors.
En un dels capítols de la nova carta de poblament es fa renunciar expressament els pobladors a l'antic Libro de Costumbres de la batllia (del 1319) i tot seguit s'estableix un nou ordenament jurídic pel qual s'ha de regir la comunitat des d'aquell moment. El document s'ocupa especialment de l'àmbit municipal, a més d'altres aspectes d'índole penal, processal i civil.
Com a notes més característiques cal destacar que se suprimeix el «judici de prohoms» (en l'administració de justícia, especialment important en l'ordre criminal); es prohibeix als pobladors, sota pena de pèrdua dels béns propis, que acudeixin als tribunals del rei; es regula tot allò relatiu a l'elecció dels jurats (representants municipals), amb un règim d'incompatibilitats, i es fixa el sistema de fiscalització dels comptes i de les finances municipals; es regula amb gran amplitud i detall l'organització judicial, instàncies d'apel·lacions, execució de sentències, oficials judicials, drets de la senyoria (terços), arbitratge, reserva de l'orde per a jutjar determinats delictes contra els seus béns o membres, etc.; es manté el costum de poder fer residència o inquisició («judici de taula») al batlle sortint, però es regula més detalladament. En canvi, en els ordres civil, penal i mercantil, el nou ordenament és pràcticament un trasllat del vell codi de la batllia del 1319 (amb les actualitzacions lògiques, per exemple en les sancions econòmiques o en l'exclusió de fets tipificats pròpiament feudals, que se substitueixen per altres figures delictives).
I ja per als casos de llacunes o mancances normatives en el dret propi, s'indica que s'ha d'acudir a les Constitucions de Catalunya i al dret comú (desapareix el recurs als Usatges de Barcelona).
En tot cas, el document és confirmat per successius castellans d'Amposta al llarg dels segles XVII i XVIII, fins pràcticament a la promulgació del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Barcelona del 1716, que abolí l'ordenació pública del país. A partir d'aquest moment, sols es mantingueren en vigor les disposicions que afectaven els drets i els deures dominicals del senyor i els vassalls. Quant a les relatives als àmbits civil, penal, mercantil i processal, formalment continuaven en vigor, però el cert és que en els ordenaments esmentats ja s'havia produït una generalització normativa a tot el país, per la qual cosa es pot dir que, de fet, ja estaven en desús (fins i tot abans del 1716).
<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca digestiu -iva, adj
- es digestivo
- fr digestif
- en digestant
- en digestive
<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>
Definició
<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca digestiu -iva, adj
- es digestivo
- fr digestif
- en digestant
- en digestive
<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>
Definició
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dolor penetrant, n m
- ca dolor coent, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>
Definició
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca dret al benestar, n m
- es derecho al bienestar, n m
- fr droit au bien-être, n m
- en right to well-being, n
<Drets de l'infant>
Definició
<Economia > Teoria econòmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca economia del benestar, n f
- es economía del bienestar, n f
- fr économie du bien-être collectif, n f
- en welfare economics, n
- en welfare economy, n
<Economia > Teoria econòmica>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ectima gangrenosa, n f
- ca ectima gangrenosa tenebrant, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Cirurgia oftalmològica>, <Oftalmologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca empelt penetrant, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Cirurgia oftalmològica>, <Oftalmologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca enterococ resistent a la vancomicina
- ca VRE sigla
- en vancomycin resistant enterococcus
- en VRE sigla
<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>
