Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "berla" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de nit, n f
  • ca  meravella de nit, n f sin. compl.
  • ca  mirabajà, n m sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  pere, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  diego de nit, n m var. ling.
  • ca  diegos, n m pl var. ling.
  • ca  diegos de nit, n m pl var. ling.
  • ca  dompedro, n m var. ling.
  • ca  dompedros, n m pl var. ling.
  • ca  don diegos, n m pl var. ling.
  • ca  dondiego, n m var. ling.
  • ca  donpedrer, n m var. ling.
  • ca  donpedro, n m var. ling.
  • ca  llampedro, n m var. ling.
  • ca  mampedro, n m var. ling.
  • ca  pedro, n m var. ling.
  • nc  Mirabilis jalapa L.

<Botànica > nictaginàcies>

heiltsuk heiltsuk

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  heiltsuk
  • ca  bella bella sin. compl.
  • de  Heiltsuk
  • de  Bella-Bella sin. compl.
  • en  Heiltsuk
  • en  Bella bella sin. compl.
  • es  heiltsuk
  • es  bella bella sin. compl.
  • eu  heiltsuk
  • eu  bella bella sin. compl.
  • fr  heiltsuk
  • fr  bella-Bella sin. compl.
  • gl  heiltsuk
  • gl  bella bella sin. compl.
  • it  heiltsuk
  • it  bella bella sin. compl.
  • nl  Heiltsuk
  • nl  Bella-Bella sin. compl.
  • pt  heiltsuk
  • pt  bella bella sin. compl.

<Wakashana > Septentrional o kwakiutl>, <Amèrica > Canadà>

Definició
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Els primers contactes dels heiltsuks amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions protestants, que van tenir uns efectes devastadors per a la cultura i les formes de vida autòctones. L'assimilació va ser molt ràpida.

Els dialectes del heiltsuk eren els següents: el haihai i el de Bella Bella al nord, i l'oowekyala al sud. No sabem a quina o quines varietats pertanyen els pocs parlants que encara viuen.

No hi ha cap denominació pròpia que englobi les tres varietats dialectals de la llengua. El terme heiltsuk té un origen anglès poc clar.

Tots els parlants de heiltsuk són ancians. La llengua ja fa dècades que no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un avançat procés d'extinció.
isabela isabela

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  isabela, adj
  • es  isabela
  • es  perla isabela
  • fr  isabelle
  • en  isabella

<Hípica > Veterinària>

Definició
Dit del cavall que té el pelatge de color lleonat o crem, amb les extremitats, la crina i la cua negres.
leucoma leucoma

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leucoma, n m
  • ca  albugo, n m sin. compl.
  • ca  perla de la còrnia, n f sin. compl.
  • ca  queratoleucoma, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>

Definició
Formació o estructura blanquinosa.
lluïssor de perla lluïssor de perla

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lluïssor de perla, n f
  • es  brillo de perla
  • fr  éclat de perle
  • it  lustro di perla
  • en  pearl lustre
  • de  Perlglanz

<Gemmologia > Propietats òptiques de les gemmes > Dispersió, vida i lluïssor>

Definició
Lluïssor produïda per la superfície d'una perla.
múscul mentonià múscul mentonià

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  múscul mentonià, n m
  • ca  múscul borla del mentó, n m sin. compl.
  • es  músculo borla de la barba
  • es  músculo mentoniano
  • en  musculus mentalis
  • TA  musculus mentalis

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mabre, n m
  • ca  mabres, n m pl sin. compl.
  • ca  mabret, n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [cria], n m sin. compl.
  • ca  mabritxol [jove], n m sin. compl.
  • ca  mabró [petit], n m sin. compl.
  • ca  marbre, n m sin. compl.
  • ca  mabra, n f var. ling.
  • ca  mábre, n m var. ling.
  • ca  mabritjol [cria], n m var. ling.
  • ca  mabritjol [jove], n m var. ling.
  • ca  màrbol, n m var. ling.
  • ca  màrmol, n m var. ling.
  • nc  Lithognathus mormyrus
  • nc  Lithognatus mormyrus var. ling.
  • nc  Pagellus mormyrus var. ling.
  • nc  Sparus Mormyrus var. ling.
  • es  erla
  • es  herrera
  • es  mabra
  • es  mármol
  • es  terrera
  • fr  marbré
  • en  striped seabream

<Peixos > Espàrids>

merlà merlà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  merlà, n m
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • es  liba
  • es  merlán
  • es  plegonero
  • fr  merlan
  • en  whiting
  • nc  Merlangius merlangus merlangus

<Peixos>

merlà merlà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  merlà, n m
  • ca  mòllera roquera, n f sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  peix rey, n m var. ling.
  • nc  Merlangius merlangus
  • nc  Gadus merlangus var. ling.
  • nc  Merlangius merlangius euxinus var. ling.
  • nc  Merlangius merlangus merlangus var. ling.
  • es  liba
  • es  merlan
  • es  merlán
  • es  plegonero
  • fr  merlan
  • en  whiting

<Peixos > Gàdids>