Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bernat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  croat, n m
  • ca  barcelonès d'argent, n m sin. compl.
  • ca  ternat, n m sin. compl.
  • es  croat

<Numismàtica>

Definició
Moneda efectiva d'argent creada a Barcelona el 1285 per Pere II el Gran, amb una llei d'11,5 diners i talla de 72 peces per marc, i amb un for inicial de 12 diners de tern.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Inicialment s'anomenà barcelonès d'argent, després ternat i, almenys des de l'inici del segle XV, croat. El croat mantingué les característiques essencials fins al 1654, tot i que, des del segle XVI, la denominació més usual, i també l'oficial, fou la de ral català. El 1492, el seu for oficial quedà establert en 24 diners de llei afeblida.
  • V. t.: ral n m
dermato- dermato-

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dermato-
  • ca  derm- sin. compl.
  • ca  derma- sin. compl.
  • ca  dermat- sin. compl.
  • ca  dermo- sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Dermatologia>

Definició
Formes prefixades del mot grec dérma dérmatos, que significa pell.
dermatofibrosarcoma protuberans pigmentat dermatofibrosarcoma protuberans pigmentat

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dermatofibrosarcoma protuberans pigmentat, n m
  • ca  dermatofibrosarcoma protuberant pigmentat, n m sin. compl.
  • ca  neurofibroma pigmentat esteriforme, n m sin. compl.
  • ca  tumor de Bednar, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Neoplàsia que ofereix les característiques del dermatofibrosarcoma protuberans ordinari, però que conté, a més a més, una població variable de cèl·lules dendrítiques proveïdes de gran quantitat de pigment melànic.
eburnat -ada eburnat -ada

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  eburnat -ada, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Afectat d'eburnació.
elani perlat elani perlat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  elani perlat, n m
  • es  elanio enano
  • fr  élanion perle
  • en  pearl kite
  • de  Perlaar
  • nc  Gampsonyx swainsonii

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

Nota

  • El nom específic perlat fa referència al color predominantment blanc del plomatge del pit i el ventre d'aquesta espècie.
elani perlat elani perlat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  elani perlat, n m
  • es  elanio enano
  • fr  élanion perle
  • en  pearl kite
  • de  Perlaar
  • nc  Gampsonyx swainsonii

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

Nota

  • El nom específic perlat fa referència al color predominantment blanc del plomatge del pit i el ventre d'aquesta espècie.
elani perlat elani perlat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  elani perlat, n m
  • es  elanio enano, n m
  • fr  élanion perle, n m
  • en  pearl kite, n
  • de  Perlaar, n m
  • nc  Gampsonyx swainsonii

<Zoologia > Ocells>

Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Gampsonyx

Nota

  • El nom específic perlat fa referència al color predominantment blanc del plomatge del pit i el ventre d'aquesta espècie.
empernar empernar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  empernar, v tr
  • es  empernar, v tr
  • fr  boulonner, v tr
  • en  bolt, to, v tr
  • eu  bernoak jarri
  • eu  buloiak jarri

<Fusteria > Tècniques i procediments>

epicondilitis epicondilitis

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
espèrgula vernal espèrgula vernal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espèrgula vernal, n f
  • nc  Spergula morisonii Boreau
  • nc  Spergula vernalis auct. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>