Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bestiam" dins totes les àrees temàtiques

remolc de bestiar remolc de bestiar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  remolc de bestiar, n m
  • es  remolque de ganado
  • fr  remorque de bétail
  • en  cattle trailer
  • en  livestock trailer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Remolc especialment dissenyat per a transportar animals.
síndrome de Bastian síndrome de Bastian

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  síndrome de Bastian, n f
  • es  síndrome de Bastian, n m
  • en  Bastian syndrome

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Paràlisi flàccida total amb anestèsia, abolició dels reflexos osteotendinosos i trastorns esfinterians causada per una lesió transversal medul·lar completa.
síndrome de Bastian síndrome de Bastian

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  síndrome de Bastian, n f

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Definició
Paràlisi flàccida total amb anestèsia, abolició dels reflexos osteotendinosos i trastorns esfinterians. És deguda a una lesió transversal medul·lar completa per una fractura, una ferida, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tapissot, n m
  • ca  favull, n m sin. compl.
  • ca  favull bord, n m alt. sin.
  • ca  favull de moro, n m alt. sin.
  • ca  favull pla, n m alt. sin.
  • ca  fesol, n m alt. sin.
  • ca  fesol verd, n m alt. sin.
  • ca  guixot, n m alt. sin.
  • ca  pèsol de bestiar, n m alt. sin.
  • ca  tapissot ver, n m alt. sin.
  • ca  tapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  veça plana, n f alt. sin.
  • nc  Lathyrus ochrus (L.) DC. in Lam. et DC.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

tapissot tapissot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tapissot, n m
  • ca  favull, n m sin. compl.
  • ca  favull bord, n m alt. sin.
  • ca  favull de moro, n m alt. sin.
  • ca  favull pla, n m alt. sin.
  • ca  fesol, n m alt. sin.
  • ca  fesol verd, n m alt. sin.
  • ca  guixot, n m alt. sin.
  • ca  pèsol de bestiar, n m alt. sin.
  • ca  tapissot ver, n m alt. sin.
  • ca  tapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  veça plana, n f alt. sin.
  • nc  Lathyrus ochrus (L.) DC. in Lam. et DC.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

teixidor de Bertram teixidor de Bertram

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  teixidor de Bertram, n m
  • es  tejedor de Malawi
  • fr  tisserin de Bertram
  • en  Bertram's weaver
  • de  Malawiweber
  • nc  Ploceus bertrandi

<36.118 Ocells > Passeriformes > Ploceids>

Nota

  • El nom específic de Bertram fa referència al capità Bertram Lutley Sclater (1866-1897), enginyer de l'exèrcit britànic i oficial d'intel·ligència a Nyasalàndia.
teixidor de Bertram teixidor de Bertram

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  teixidor de Bertram, n m
  • es  tejedor de Malawi
  • fr  tisserin de Bertram
  • en  Bertram's weaver
  • de  Malawiweber
  • nc  Ploceus bertrandi

<36.118 Ocells > Passeriformes > Ploceids>

Nota

  • El nom específic de Bertram fa referència al capità Bertram Lutley Sclater (1866-1897), enginyer de l'exèrcit britànic i oficial d'intel·ligència a Nyasalàndia.
tronera de bústia tronera de bústia

<Història>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  tronera de bústia, n f
  • es  tronera de buzón, n f

<Història>

Definició
Tronera de forma rectangular i apaïsada.
tronera de bústia tronera de bústia

<Defensa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  tronera de bústia, n f
  • es  tronera de buzón, n f

<Defensa>

Definició
Tronera de forma rectangular i apaïsada.
unitat ramadera unitat ramadera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  unitat ramadera, n f
  • ca  unitat de bestiar gros, n f sin. compl.
  • ca  UBG, n f sigla
  • ca  UR, n f sigla
  • es  unidad de ganado mayor
  • es  unidad ganadera
  • es  UGM sigla
  • fr  unité gros bétail
  • fr  UGB sigla
  • en  large animal unit
  • en  livestock unit
  • en  LU sigla

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Unitat utilitzada per als càlculs agronòmics i ramaders que equival a un cap de bestiar boví adult.

Nota

  • Per als càlculs dels ajuts de la Unió Europea, s'apliquen les conversions següents: bestiar boví de més de dos anys i equins de més de sis mesos, 1 UR; vedells de sis mesos a dos anys, 0,6 UR; truges, 0,5 UR; porcs d'engreix, 0,3 UR; ovelles i cabres, 0,15 UR; gallines ponedores, 0,016 UR; conilles reproductores, 0,014 UR; i pollastres d'engreix, 0,008 UR.