Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bicoca" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca adj
- es adj
- fr adj
- en adj
<Física > Òptica>
Definició
Nota
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bifora testiculada, n f
- ca celiandre menut, n m alt. sin.
- nc Bifora testiculata (L.) Spreng.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bifora testiculada, n f
- ca celiandre menut, n m alt. sin.
- nc Bifora testiculata (L.) Spreng.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bigota, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bikol
- ca bicolano sin. compl.
- cod bikol
- ar بيكولية
- cy Bikol
- cy Bicol sin. compl.
- cy Bicolano sin. compl.
- cy Bikolano sin. compl.
- de Bikolano
- de Bicol sin. compl.
- de Bicolano sin. compl.
- de Bikol sin. compl.
- en Bicol
- en Bicolano sin. compl.
- en Bikol sin. compl.
- en Bikolano sin. compl.
- es bicol
- es bicolano sin. compl.
- es bikol sin. compl.
- es bikolano sin. compl.
- eu bikolera
- eu bicol sin. compl.
- eu bicolano sin. compl.
- eu bikolano sin. compl.
- fr bicolano
- fr bicol sin. compl.
- fr bikol sin. compl.
- fr bikolano sin. compl.
- gl bicol
- gl bicolano sin. compl.
- gl bicolo sin. compl.
- gl bikolano sin. compl.
- gn vikol
- gn bikolano sin. compl.
- gn vicol sin. compl.
- gn vikoláno sin. compl.
- it bikol
- it bicol sin. compl.
- it bicolano sin. compl.
- it bikolano sin. compl.
- ja ビコール語
- ja ビコル語 sin. compl.
- ja ビコラノ語 sin. compl.
- nl Bikol
- nl Bicol sin. compl.
- nl Bicolano sin. compl.
- nl Bikolano sin. compl.
- pt bicolano
- pt bicol sin. compl.
- pt bikol sin. compl.
- pt bikolano sin. compl.
- ru Бикольский
- ru Бикол sin. compl.
- ru Викол sin. compl.
- ru Биколь sin. compl.
- ru Биколано sin. compl.
- zh 比科尔
- zh 比科尔、比科拉诺 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>
Definició
El terme bicolano s'ha utilitzat tradicionalment per a referir-se a tots els habitants de la península Bicol i l'illa de Catanduanes, malgrat les importants diferències lingüístiques que hi existeixen.
El bikol sovint es considera una única llengua. Hi ha autors, però, que el tracten com un grup integrat per quatre llengües independents: el bikol estàndard (també anomenat bikol naga i que s'utilitza com a llengua franca a tota la regió), el bikol rinconada (o bikol Iriga), el bikol albay (que inclou les varietats buhi, daraga, libon, oas i ligao) i el bikol catanduanes.
L'àrea lingüística del bikol limita al nord amb el tagal i al sud amb diverses llengües visaia, entre les quals podem destacar el masbatenyo i el sorsogon.
<Alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca biscota, n f
- es biscote
- fr biscotte
- en biscuit
<Alimentació>
Definició
<Productes alimentaris sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca biscota, n f
- es biscote
- fr biscotte
- en biscuit
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>
Nota
- Convé no confondre el terme biscota, que designa el pa que es cou en motlles amb tapa, es talla a llesques, es torra i s'envasa, amb bescuit, que fa referència al pa cuit per segona vegada.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca biscota, n f
- es biscote, n m
- fr biscotte, n f
- pt biscoito, n m
- en biscuit, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Forn i pastisseria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bocotà
- ca bocotà de chiriquí sin. compl.
- ca bogotà sin. compl.
- ca bokotà sin. compl.
- ca buglere sin. compl.
- ca guaymí sabanero sin. compl.
- ca murire sin. compl.
- ca sabanero sin. compl.
- cod buglé
- ar بوكوتا
- cy Bocotá
- cy Bocotá de chiriquí sin. compl.
- cy Bogotá sin. compl.
- cy Bokotá sin. compl.
- cy Buglere sin. compl.
- cy Guaymí sabanero sin. compl.
- cy Murire sin. compl.
- cy Sabanero sin. compl.
- de Bocota
- de Bocota de Chiriquí sin. compl.
- de Bogota sin. compl.
- de Bokota sin. compl.
- de Buglere sin. compl.
- de Guaymí Sabanero sin. compl.
- de Murire sin. compl.
- en Bocota
- en Bocota de Chiriqui sin. compl.
- en Bogota sin. compl.
- en Bokota sin. compl.
- en Buglere sin. compl.
- en Guaymí Sabanero sin. compl.
- en Murire sin. compl.
- en Sabanero sin. compl.
- en Veraguas Sabanero sin. compl.
- es bocotá
- es bocotá de chiriquí sin. compl.
- es bogiotá sin. compl.
- es bokotá sin. compl.
- es buglere sin. compl.
- es guaimí sabanero sin. compl.
- es murire sin. compl.
- es sabanero sin. compl.
- eu bocotera
- eu bogota sin. compl.
- eu bokota sin. compl.
- eu buglere sin. compl.
- eu buglerera sin. compl.
- eu chiriquiko bocotera sin. compl.
- eu murire sin. compl.
- eu sabanero sin. compl.
- eu sabanero guaymiera sin. compl.
- fr bogota
- fr bocota sin. compl.
- fr bocota de chiriqui sin. compl.
- fr bokota sin. compl.
- fr buglere sin. compl.
- fr guaimi sabanero sin. compl.
- fr murire sin. compl.
- fr sabanero sin. compl.
- gn vokota
- gn guaymi savanéro sin. compl.
- gn murire sin. compl.
- gn savanéro sin. compl.
- gn vogota sin. compl.
- gn vokota chiriki-gua sin. compl.
- it bocotà
- it bocotà de chiriquí sin. compl.
- it bogotà sin. compl.
- it bokotà sin. compl.
- it buglere sin. compl.
- it guaymí sabanero sin. compl.
- it murire sin. compl.
- it sabanero sin. compl.
- ja ボコタ語
- ja ボゴタ語 sin. compl.
- ja ムリレ語 sin. compl.
- ja グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
- ja サバネロ語 sin. compl.
- ja ブグレレ語 sin. compl.
- ja チリｷのボコタ語 sin. compl.
- nl Bocotá
- nl Bocotá de Chiriquí sin. compl.
- nl Bogotá sin. compl.
- nl Bokotá sin. compl.
- nl Buglere sin. compl.
- nl Guaymí Sabanero sin. compl.
- nl Murire sin. compl.
- nl Sabanero sin. compl.
- pt bocotá
- pt bocotá de chiriquí sin. compl.
- pt bogotá sin. compl.
- pt bokotá sin. compl.
- pt buglere sin. compl.
- pt guaymí sabanero sin. compl.
- pt murire sin. compl.
- pt sabanero sin. compl.
- ru Бокота
- ru Бугле sin. compl.
- ru Богота sin. compl.
- ru Мурире sin. compl.
- ru Буглере sin. compl.
- ru Верагуас сабанеро sin. compl.
- ru Сабанеро sin. compl.
- ru Бокота-де-чирики sin. compl.
- ru Гуайми сабанерo sin. compl.
- zh 波克塔语
- zh 波克达语 sin. compl.
- zh 波哥大语 sin. compl.
- zh 穆利热语 sin. compl.
- zh 布格勒热语 sin. compl.
- zh 萨巴内罗语 sin. compl.
- zh 萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
- zh 波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
- scr Alfabet de creació independent
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Panamà>
Definició
El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.
Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.
Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bonítol llis, n m
- nc Orcynopsis unicolor
- es tasarte
- fr palomète
- fr palomette
- it palamita bianca
- en plain bonito
- de ungestreifte Pelamide
<Peixos > Escòmbrids>
