Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• Per poder fer una transferència bancària, el compte de la persona beneficiària pot estar en la mateixa entitat creditícia que el de la persona ordenant o en una altra, fins i tot en una entitat financera estrangera, cas en el qual es produeix una transferència internacional. També és possible que la persona ordenant i la persona beneficiària siguin la mateixa persona; en aquest darrer cas, si la transferència es fa d'un compte a un altre del mateix titular obert en la mateixa entitat, té lloc un traspàs de fons. En tots els casos, els diners s'envien d'un compte que experimenta el càrrec de l'import al compte de destí que rep l'abonament sense contacte físic.
  Per a fer possible aquesta operació, cal que la persona ordenant i la persona beneficiària tinguin un compte corrent obert en les entitats financeres respectives amb la facultat de fer i de rebre transferències. A més a més, aquesta operació exigeix que en el compte d'origen hi hagi fons suficients per a cobrir la transferència i, si escau, també, la comissió que l'entitat financera pot cobrar per fer la transferència.
  L'ordre de transferència la pot donar presencialment la persona ordenant a les oficines de l'entitat financera o bé telefònicament o telemàticament. En el primer cas, els clients s'han d'identificar a l'oficina bancària i signar l'ordre de la transferència. En els altres casos, els ordenants s'han d'identificar davant el sistema amb l'ús de les claus d'identificació corresponents que prèviament els ha hagut de facilitar l'entitat financera de manera confidencial.
  Per a fer les transferències els bancs utilitzen codis d'identificació dels comptes d'origen i de destí. Són codis acceptats internacionalment, i els més habituals són el codi internacional d'identificació bancària, el codi SWIFT (de l'anglès, Society for Worldwide Interbank Financial Telecomunitacion) i el codi internacional de compte bancari, el codi IBAN (de l'anglès, International Bank Account Number).
  La transferència bancària no té una regulació detallada i completa en la legislació espanyola i només està regulada per la transposició de la Directiva 97/5/CE, feta per la Llei 9/1999, del 12 d'abril, per la qual es regula el règim jurídic de les transferències entre estats membres de la Unió Europea, de l'Estat. La Llei 9/1999 fixa el règim jurídic de les transferències quan hi intervé una entitat de crèdit situada a l'Estat espanyol i l'import de la transferència no supera els cinquanta mil euros.
  Atès que es tracta d'un servei bancari, el banc emissor respon davant de la persona ordenant de l'execució correcta de l'ordre de pagament rebuda. Ha de verificar la identitat de la persona ordenant, per la qual cosa respon dels errors comesos en autoritzar transferències a persones que no siguin titulars del compte corrent o no tinguin la facultat de disposició. Igualment, l'entitat financera respon davant dels clients en cas de fer una transferència a beneficiaris erronis o per imports incorrectes. De fet, en analitzar la responsabilitat de l'entitat financera, la jurisprudència aplica els articles 1101 i 1106 del Codi civil espanyol i considera que hi ha incompliment el contracte de compte corrent. D'aquesta manera, la jurisprudència ha fet respondre una entitat financera davant dels clients per transferències fetes per una persona quan calia la firma mancomunada d'una segona, o per permetre una transferència per sobre del límit de les facultats de disposició que s'havien donat a una persona amb signatura autoritzada. De la mateixa manera, el banc receptor respon davant la persona beneficiària de la recepció correcta dels diners tramesos. En tots els casos, les dues entitats creditícies són alienes a la relació existent entre els ordenants i els beneficiaris i ignoren el motiu del pagament, que pot obeir a raons diverses com ara el pagament d'un deute, una donació o un préstec.
  Pels motius diversos exposats, hi ha un sector doctrinal que considera que la tasca de les entitats financeres en una transferència és la pròpia dels mandataris, i que s'ha de limitar a executar les ordres rebudes i respondre davant dels mandants únicament per l'execució incorrecta de l'ordre o per dur a terme una ordre inexistent o donada per persona no autoritzada. Des del punt de vista bancari, es considera que es tracta d'una operació bancària neutra o de gestió de caixa pròpia del sistema d'intervenció de pagaments bancaris.
  És habitual que l'entitat financera de la persona ordenant cobri un comissió per aquest servei. Igualment, en alguns casos l'entitat de la persona beneficiària de la transferència també pot percebre una comissió si s'ha pactat d'aquesta manera en el contracte d'obertura del compte corrent. La Circular número 8/1990, del 7 de setembre, a entitats de crèdit, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela, del Banc d'Espanya, estableix que quan s'ordena una transferència l'entitat de la persona ordenant està obligada a executar-la per l'import total, llevat que s'hagi especificat expressament que les despeses relatives a la transferència han de ser a càrrec de la persona beneficiària.