Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bonior" dins totes les àrees temàtiques

bonda

<Indústria del suro>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca bonda, n f
ca boló, n m sin. compl.
ca bonó, n m sin. compl.
es bonda
es bonón
fr bonde
fr bondon
en bung

<Indústria > Indústria del suro>

bongos

<Música > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bongos, n m pl
ca bongós, n m pl
es bongoes
es bongos
es bongós
fr bongos
it bongos
it bongós
pt bongô
en bongos
de Bongos

<Música > Instruments musicals>

Definició

Instrument membranòfon de percussió directa, format per dos tambors curts i lleugerament cònics fixats l'un amb l'altre, que es col·loca entre les cames i es toca amb els dits o amb el palmell de les mans.

Nota

És un instrument d'origen afrocubà.
Els dos tambors que el constitueixen tenen dimensions diferents; el gran s'anomena femella i el petit, mascle.

bongos

ca bongos, n m pl
ca bongós, n m pl sin. compl.
es bongoes
es bongos
es bongós
fr bongos
en bongos

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

bongos

<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bongos, n m pl
es bongós
en bongos

<Música>

Definició

Instrument de percussió format per dos tambors menuts juxtaposats, que, col·locat entre els genolls, es toca amb els dits o amb les palmes de les mans.

bongos

<Arts > Música > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca bongos, n m pl
ca bongós, n m pl
es bongoes
es bongos
es bongós
fr bongos
it bongos
it bongós
pt bongô
en bongos
de Bongos

<Instruments musicals > Instruments membranòfons>

bontok

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bontok
ca bontoc sin. compl.
ca bontoc igorot sin. compl.
ca guianes sin. compl.
ca igorot sin. compl.
ar بونتوكية
cy Bontok
cy Bontoc sin. compl.
cy Bontoc igorot sin. compl.
cy Guianes sin. compl.
cy Igorot sin. compl.
de Bontoc
de Bontoc Igorot sin. compl.
de Bontok sin. compl.
de Guianes sin. compl.
de Igorot sin. compl.
en Bontoc
en Bontoc Igorot sin. compl.
en Bontok sin. compl.
en Guianes sin. compl.
en Igorot sin. compl.
es bontoco
es bontoc sin. compl.
es bontoc igorot sin. compl.
es guianes sin. compl.
es igorote sin. compl.
eu bontokera
eu bontoc sin. compl.
eu bontoc igorot sin. compl.
eu bontok sin. compl.
eu guianes sin. compl.
eu igorot sin. compl.
fr bontoc
fr bontoc igorot sin. compl.
fr bontok sin. compl.
fr guianes sin. compl.
fr igorot sin. compl.
gl bontoc
gl bontoc igorrote sin. compl.
gl bontok sin. compl.
gl guianes sin. compl.
gl igorrote sin. compl.
gn vontok
gn bontoc igorot sin. compl.
gn guianes sin. compl.
gn igorot sin. compl.
gn vontoc sin. compl.
it bontok
it bontoc sin. compl.
it bontoc igorot sin. compl.
it guianes sin. compl.
it igorot sin. compl.
pt bontok
pt bontoc sin. compl.
pt bontoc igorot sin. compl.
pt guianes sin. compl.
pt igorot sin. compl.
zh 邦托克语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic
num Sistema kannada

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició

Els bontok s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.

borriol

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borriol, n m
ca calament, n m alt. sin.
ca calamenta, n f alt. sin.
ca catameus, n m pl alt. sin.
ca herba mentera, n f alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta blanca, n f alt. sin.
ca mentera, n f alt. sin.
ca mentereta, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol de menta, n m alt. sin.
ca poliol pelut, n m alt. sin.
ca poliol romà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca burriol, n m var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca poriol romà, n m var. ling.
ca reventerola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

borriol

<Ciències de la vida>

ca borriol, n m
ca calament, n m alt. sin.
ca calamenta, n f alt. sin.
ca catameus, n m pl alt. sin.
ca herba mentera, n f alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta blanca, n f alt. sin.
ca mentera, n f alt. sin.
ca mentereta, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol de menta, n m alt. sin.
ca poliol pelut, n m alt. sin.
ca poliol romà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca burriol, n m var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca poriol romà, n m var. ling.
ca reventerola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

borriol

<Ciències de la vida>

ca borriol, n m
ca calamenta, n f alt. sin.
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca marialluïsa, n f alt. sin.
ca menta reial, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca mentorala, n f var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca rebenterola, n f var. ling.
ca rementorola, n f var. ling.
ca remontola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. sylvatica (Bromf.) Briq.
nc Calamintha sylvatica Bromf. sin. compl.
nc Calamintha officinalis Moench var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

borriol

<Botànica>

ca borriol, n m
ca calamenta, n f alt. sin.
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca marialluïsa, n f alt. sin.
ca menta reial, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca mentorala, n f var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca rebenterola, n f var. ling.
ca rementorola, n f var. ling.
ca remontola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. sylvatica (Bromf.) Briq.
nc Calamintha sylvatica Bromf. sin. compl.
nc Calamintha officinalis Moench var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>