Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca alera, n f
ca capterrera, n f sin. compl.
es barda, n f
en slab, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
ca agnocasto, n m var. ling.
ca alòs, n m var. ling.
ca ximbes, n f pl var. ling.
nc Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
ca agnocasto, n m var. ling.
ca alòs, n m var. ling.
ca ximbes, n f pl var. ling.
nc Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bòria, n f

<Construcció > Urbanisme>