Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bordell" dins totes les àrees temàtiques

entrefilet entrefilet

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  entrefilet, n m
  • es  entrefilete
  • fr  entrefilet
  • en  between borders
  • en  short paragraph

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Anunci de premsa o de revista situat entre dos textos dels quals està separat per filets.
estepa de muntanya estepa de muntanya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa de muntanya, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  bordiol, n m sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  barsets, n m pl alt. sin.
  • ca  buet, n m alt. sin.
  • ca  búfies, n f pl alt. sin.
  • ca  bufins, n m pl alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepó, n m alt. sin.
  • ca  herba llobera, n f alt. sin.
  • ca  llobatera, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  barcets, n m pl var. ling.
  • ca  bordio, n m var. ling.
  • ca  bórdol, n m var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • nc  Cistus laurifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa de muntanya estepa de muntanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa de muntanya, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  bordiol, n m sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  barsets, n m pl alt. sin.
  • ca  buet, n m alt. sin.
  • ca  búfies, n f pl alt. sin.
  • ca  bufins, n m pl alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepó, n m alt. sin.
  • ca  herba llobera, n f alt. sin.
  • ca  llobatera, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  barcets, n m pl var. ling.
  • ca  bordio, n m var. ling.
  • ca  bórdol, n m var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • nc  Cistus laurifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa de muntanya estepa de muntanya

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estepa de muntanya, n f
  • ca  bordiol, n m sin. compl.
  • es  jara estepa, n f
  • fr  ciste à feuilles de laurier, n m
  • en  laurel-leaved rock rose, n
  • nc  Cistus laurifolius

<Enginyeria forestal>

esturió esturió

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esturió, n m
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  centurió, n m var. ling.
  • ca  enturió, n m var. ling.
  • ca  estorió, n m var. ling.
  • ca  esturio, n m var. ling.
  • ca  esturiò, n m var. ling.
  • ca  esturion, n m var. ling.
  • ca  soll, n m var. ling.
  • ca  sturio, n m var. ling.
  • nc  Acipenser sturio
  • nc  Accipenser structo var. ling.
  • nc  Accipenser sturio var. ling.
  • nc  Acipencer sturio var. ling.
  • nc  Sturio acipenser var. ling.
  • es  esturion
  • es  esturión, n m
  • es  sollo, n m
  • fr  esturgeon
  • fr  esturgeon d'Europe Occidentale
  • en  sturgeon

<Peixos > Acipensèrids>

esturió esturió

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esturió, n m
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  centurió, n m var. ling.
  • ca  enturió, n m var. ling.
  • ca  estorió, n m var. ling.
  • ca  esturio, n m var. ling.
  • ca  esturiò, n m var. ling.
  • ca  esturion, n m var. ling.
  • ca  soll, n m var. ling.
  • ca  sturio, n m var. ling.
  • nc  Acipenser sturio
  • nc  Accipenser structo var. ling.
  • nc  Accipenser sturio var. ling.
  • nc  Acipencer sturio var. ling.
  • nc  Sturio acipenser var. ling.
  • es  esturion
  • es  esturión, n m
  • es  sollo, n m
  • fr  esturgeon
  • fr  esturgeon d'Europe Occidentale
  • en  sturgeon

<Peixos > Acipensèrids>

fardell fardell

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fardell, n m
  • ca  farcell, n m sin. compl.
  • es  fardo, n m
  • fr  ballot, n m
  • en  bundle, n

<Enginyeria forestal>

fardell plegat fardell plegat

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fardell plegat, n m

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Disposició usada abans, en enfardar la sola que consistia a plegar les peces en un sol doblec.

Nota

  • Usat antigament.
fardell rodó fardell rodó

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fardell rodó, n m
  • ca  fardell rotllat, n m

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Fardell de forma rodona que s'obté enrotllant les peces de sola.
fardot fardot

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fardot, n m
  • ca  fardell, n m sin. compl.
  • es  fardo

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Paquet de peces de sola o de pells de més o menys volum.