Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borinor" dins totes les àrees temàtiques

exnom exnom

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  exnom, n m
  • ca  nom mort, n m
  • ca  nom de naixement, n m sin. compl.
  • es  deadname, n m
  • es  nombre muerto, n m
  • fr  deadname, n m
  • fr  morinom, n m
  • fr  nom de naissance, n m
  • fr  prénom de naissance, n m
  • en  birthname, n
  • en  deadname, n
  • en  dead name, n var. ling.

<LGBT > Identitat sexual i de gènere > Transidentitat>

Definició
Nom amb què era anomenada una persona transgènere abans d'adoptar el seu nom sentit.

Nota

  • 1. La denominació nom mort és una forma connotada, que mostra la voluntat de separar-se de la identitat assignada a la persona en néixer. Les formes exnom i nom de naixement, en canvi, són de registre més neutre. La forma nom de naixement (i igualment la forma paral·lela en altres llengües) és pròpia sobretot de contextos formals i pot utilitzar-se, més enllà de l'àmbit de la transidentitat, per a designar, en general, el nom amb què s'inscriu oficialment una persona en néixer.
  • 2. Generalment, l'exnom no es correspon amb la identitat de gènere de la persona que decideix fer el canvi.
fibra de carbur bòric fibra de carbur bòric

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fibra de carbur bòric, n f
  • es  fibra de carburo bórico
  • fr  fibre de carbure de bore
  • en  boron carbide fibre
  • de  Borcarbidfaser

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Definició
Fibra inorgànica constituïda per carbur bòric, produït per la reducció, mitjançant l'hidrogen, de triclorur de bor que es diposita sobre un filament de tungstè escalfat.
fibra de carbur bòric fibra de carbur bòric

<Fibres i filaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fibra de carbur bòric, n f
  • es  fibra de carburo bórico
  • fr  fibre de carbure de bore
  • en  boron carbide fiber [US]
  • de  Borcarbidfaser

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fitar, v tr
  • es  acotar
  • fr  borner

<Matemàtiques>

Definició
Determinar les fites d'un conjunt.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fitar, v tr
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • es  amojonar
  • fr  borner
  • en  mark the boundaries of, to
  • en  mark with boundaries, to

<Dret>

Definició
Posar els senyals que marquen els límits d'un terme o una propietat.
fitar fitar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fitar, v tr
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • ca  mollonar, v tr sin. compl.
  • es  ahitar
  • es  amojonar
  • es  mojonar
  • fr  borner
  • fr  jalonner
  • en  mark out, to

<Costes > Instal·lacions de senyalització>

Definició
Posar les fites o mollons que senyalen els límits d'una zona.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fitar, v tr
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • es  amojonar
  • fr  borner
  • en  mark the boundaries off, to
  • en  mark with boundaries, to
  • de  mit Grenzsteinen bezeichnen
  • de  vermarken

<Construcció>

fitar fitar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fitar, v tr
  • ca  afitar, v tr sin. compl.
  • ca  amollonar, v tr sin. compl.
  • ca  atermenar, v tr sin. compl.
  • ca  delimitar, v tr sin. compl.
  • ca  partionar, v tr sin. compl.
  • es  amojonar, v tr
  • es  deslindar, v tr
  • fr  borner, v tr
  • en  delimit (to), v tr
  • en  mark out territory with boundary stones (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gençana, n f
  • ca  gençana campestre, n f alt. sin.
  • ca  gençaneta, n f alt. sin.
  • ca  genciana campestre, n f alt. sin.
  • nc  Gentiana campestris L.
  • nc  Gentianella campestris (L.) Börner sin. compl.

<Botànica > gencianàcies>

gençana gençana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gençana, n f
  • ca  gençana campestre, n f alt. sin.
  • ca  gençaneta, n f alt. sin.
  • ca  genciana campestre, n f alt. sin.
  • nc  Gentiana campestris L.
  • nc  Gentianella campestris (L.) Börner sin. compl.

<Botànica > gencianàcies>