Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles, n f pl
ca borró, n m alt. sin.
ca candelers, n m pl alt. sin.
ca forquetes, n f pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca forquilletes, n f pl alt. sin.
ca fulla sana, n f alt. sin.
ca gerani, n m alt. sin.
ca peu de fagina, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca suassana, n f alt. sin.
ca suassana blana, n f alt. sin.
nc Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulles, n f pl
ca borró, n m alt. sin.
ca candelers, n m pl alt. sin.
ca forquetes, n f pl alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca forquilletes, n f pl alt. sin.
ca fulla sana, n f alt. sin.
ca gerani, n m alt. sin.
ca peu de fagina, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca suassana, n f alt. sin.
ca suassana blana, n f alt. sin.
nc Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alosa rogenca, n f
es alondra roja
fr alouette ferrugineuse
en red lark
de Kalaharilerche
nc Calendulauda burra

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alosa rogenca, n f
es alondra roja
fr alouette ferrugineuse
en red lark
de Kalaharilerche
nc Calendulauda burra

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquequengi, n m
ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca metes de burra, n f pl sin. compl.
ca alicàcabi, n m alt. sin.
ca bosses, n f pl alt. sin.
ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
ca bufeta de ca, n f alt. sin.
ca bufetes, n f pl alt. sin.
ca ceroses, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesol de gos, n m alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca orval arbret, n m alt. sin.
ca orval fi, n m alt. sin.
ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
ca alicacabi, n m var. ling.
ca alicacabí, n m var. ling.
ca alicaví, n m var. ling.
ca alquequenge, n m var. ling.
ca alquequenges, n m pl var. ling.
ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
nc Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquequengi, n m
ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca metes de burra, n f pl sin. compl.
ca alicàcabi, n m alt. sin.
ca bosses, n f pl alt. sin.
ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
ca bufeta de ca, n f alt. sin.
ca bufetes, n f pl alt. sin.
ca ceroses, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesol de gos, n m alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca orval arbret, n m alt. sin.
ca orval fi, n m alt. sin.
ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
ca alicacabi, n m var. ling.
ca alicacabí, n m var. ling.
ca alicaví, n m var. ling.
ca alquequenge, n m var. ling.
ca alquequenges, n m pl var. ling.
ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
nc Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amargall, n m
ca amargot, n m alt. sin.
ca amargot raspós, n m alt. sin.
ca borratxa, n f alt. sin.
ca borratxa borda, n f alt. sin.
ca borró, n m alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca coleta de porc, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca cuixabarba, n f alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca morret de porc, n m alt. sin.
ca morro de porc, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca llicsó d'ase, n m var. ling.
nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amargall, n m
ca amargot, n m alt. sin.
ca amargot raspós, n m alt. sin.
ca borratxa, n f alt. sin.
ca borratxa borda, n f alt. sin.
ca borró, n m alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca coleta de porc, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca cuixabarba, n f alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca morret de porc, n m alt. sin.
ca morro de porc, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca llicsó d'ase, n m var. ling.
nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "borra" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota