Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera, n f
ca barraca, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca capellans, n m pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca mòllera blanca, n f sin. compl.
ca mòlleres, n f pl sin. compl.
ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
ca mollerí [petit], n m sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca capalla, n m var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca fàneca, n f var. ling.
ca molera, n f var. ling.
ca mòllara, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca molleres, n f pl var. ling.
nc Trisopterus capelanus
nc Gadus capelanus var. ling.
nc Gadus capellanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
es barbada
es capellan
es capellán
es móllera
fr capelan
fr petit tacaud
en capelan
en poor cord

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca morena sangosa de carrasca, n f
ca rubiol de sang, n m sin. compl.
es agárico sanguinolento de carrasca, n m
fr agaric sanguinolent, n m
fr psalliote sanguinolent, n m
en bleeding brown mushroom of oak grove, n
nc Agaricus haemorrhoidarius

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca oli de borratja, n m
es aceite de borraja, n m
fr huile de bourrache, n m
en borage oil, n

<Indústria > Indústria química>

Definició

Oli obtingut per premsatge de les llavors de la borratja, utilitzat especialment en cosmètica.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orella d'os, n f
ca borratja de cingle, n f sin. compl.
ca herba peluda, n f sin. compl.
ca herba tossera, n f sin. compl.
ca herba tossina, n f sin. compl.
ca borraina de cingle, n f alt. sin.
ca borraines, n f pl alt. sin.
ca borratja, n f alt. sin.
ca borratja de roca, n f alt. sin.
ca fetge de roca, n m alt. sin.
ca herba borruda, n f alt. sin.
ca herba de cingle, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba de tossina, n f alt. sin.
ca herba del Boscat, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca morena, n f alt. sin.
ca morenes, n f pl alt. sin.
ca peludetes, n f pl alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca setge de roc, n m alt. sin.
ca setge de roca, n m alt. sin.
ca borraja, n f var. ling.
ca morraja, n f var. ling.
ca orejeta d'oso, n f var. ling.
nc Ramonda myconi (L.) Rchb.
nc Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.

<Botànica > gesneriàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orella d'os, n f
ca borratja de cingle, n f sin. compl.
ca herba peluda, n f sin. compl.
ca herba tossera, n f sin. compl.
ca herba tossina, n f sin. compl.
ca borraina de cingle, n f alt. sin.
ca borraines, n f pl alt. sin.
ca borratja, n f alt. sin.
ca borratja de roca, n f alt. sin.
ca fetge de roca, n m alt. sin.
ca herba borruda, n f alt. sin.
ca herba de cingle, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba de tossina, n f alt. sin.
ca herba del Boscat, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca morena, n f alt. sin.
ca morenes, n f pl alt. sin.
ca peludetes, n f pl alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca setge de roc, n m alt. sin.
ca setge de roca, n m alt. sin.
ca borraja, n f var. ling.
ca morraja, n f var. ling.
ca orejeta d'oso, n f var. ling.
nc Ramonda myconi (L.) Rchb.
nc Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.

<Botànica > gesneriàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca orella d'os, n f
ca borratja de cingle, n f sin. compl.
ca borratja de roca, n f sin. compl.
ca fetge de roca, n m sin. compl.
ca herba de la tos, n f sin. compl.
ca herba morenera, n f sin. compl.
ca herba peluda, n f sin. compl.
ca herba tossera, n f sin. compl.
nc Ramonda myconi

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia de la família de les gesneriàcies, present en roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques. En medicina popular ha estat emprada, en infusió o cocció, com a pectoral i, en aplicació tòpica, contra les morenes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca orenga asiàtica, n f
es borraja india, n f
es menta mexicana, n f
es orégano, n m
es orégano brujo, n m
es orégano de Cartagena, n m
es orégano de España, n m
es orégano francés, n m
es orégano poleo, n m
es tomillo español, n m
fr oreille, n f
en country borage, n
en French thyme, n
en Indian borage, n
en Indian mint, n
en Mexican mint, n
en Puerto Rican oregano, n
en soup mint, n
en Spanish marjoram, n
en Spanish thyme, n
nc Coleus amboinicus, n
nc Plectranthus amboinicus, n

<Botànica>

Definició

Planta perenne aromàtica de la família de les labiades, originària de l'Àsia tropical, que fa fins a 1 m d'alçària, de fulles peciolades oposades, carnoses, reniformes i amb el marge crenulat, d'inflorescències terminals i flors blaves, rosades o violàcies.

Nota

1. L'orenga asiàtica s'utilitza sobretot com a condiment.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pebràs de carrasca, n m
es rusula blanca, n f
fr russule sans lait, n f
en milk-white brittlegill, n
nc Russula delica

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca poagre de carrasca, n m
es cogoma parda, n m
fr russule des chênes verts, n f
nc Russula ilicis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca porra, n f
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porres, n f pl alt. sin.
nc Allium pyrenaicum Costa et Vayr. in Costa

<Botànica > liliàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "borrasca" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota