Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borrissol, n m
ca polida, n f alt. sin.
ca verònica dídima, n f alt. sin.
ca verònica polida, n f alt. sin.
ca borrassol, n m var. ling.
nc Veronica polita Fr.
nc Veronica didyma Ten. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borrissol, n m
ca polida, n f alt. sin.
ca verònica dídima, n f alt. sin.
ca verònica polida, n f alt. sin.
ca borrassol, n m var. ling.
nc Veronica polita Fr.
nc Veronica didyma Ten. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca caramuixes, n f pl
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca caramuixes, n f pl
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca depressió atmosfèrica, n f
ca baixa, n f sin. compl.
ca cicló, n m sin. compl.
es baja
es borrasca
es ciclón
es depresión atmosférica
en cyclone
en depression
en low

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definició

Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que en les zones del seu voltant al mateix nivell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca depressió atmosfèrica, n f
ca baixa, n f sin. compl.
ca cicló, n m sin. compl.
es baja
es borrasca
es ciclón
es depresión atmosférica
en cyclone
en depression
en low

<Gestió ambiental > Conceptes generals>

Definició

Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que en les zones del seu voltant al mateix nivell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gamons, n m pl
ca porrasses, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus macrocarpus Parl.
nc Asphodelus albus Mill. subsp. villarsii (Billot) I. Richardson et Smythies sin. compl.
nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gamons, n m pl
ca porrasses, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus macrocarpus Parl.
nc Asphodelus albus Mill. subsp. villarsii (Billot) I. Richardson et Smythies sin. compl.
nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "borrasc�s" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Definició