Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "borrasc�s" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morró negre, n m
- ca grinxot, n m sin. compl.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca borrissol pelut, n m alt. sin.
- ca grinxots, n m pl alt. sin.
- ca morrons negres, n m pl alt. sin.
- ca verònica heurifòlia, n f alt. sin.
- ca borrassol, n m var. ling.
- ca grinjots, n m pl var. ling.
- nc Veronica hederifolia L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morró negre, n m
- ca grinxot, n m sin. compl.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca borrissol pelut, n m alt. sin.
- ca grinxots, n m pl alt. sin.
- ca morrons negres, n m pl alt. sin.
- ca verònica heurifòlia, n f alt. sin.
- ca borrassol, n m var. ling.
- ca grinjots, n m pl var. ling.
- nc Veronica hederifolia L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca orella d'os, n f
- ca borratja de cingle, n f sin. compl.
- ca herba peluda, n f sin. compl.
- ca herba tossera, n f sin. compl.
- ca herba tossina, n f sin. compl.
- ca borraina de cingle, n f alt. sin.
- ca borraines, n f pl alt. sin.
- ca borratja, n f alt. sin.
- ca borratja de roca, n f alt. sin.
- ca fetge de roca, n m alt. sin.
- ca herba borruda, n f alt. sin.
- ca herba de cingle, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba de tossina, n f alt. sin.
- ca herba del Boscat, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca morena, n f alt. sin.
- ca morenes, n f pl alt. sin.
- ca peludetes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge de roc, n m alt. sin.
- ca setge de roca, n m alt. sin.
- ca borraja, n f var. ling.
- ca morraja, n f var. ling.
- ca orejeta d'oso, n f var. ling.
- nc Ramonda myconi (L.) Rchb.
- nc Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.
<Botànica > gesneriàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca orella d'os, n f
- ca borratja de cingle, n f sin. compl.
- ca herba peluda, n f sin. compl.
- ca herba tossera, n f sin. compl.
- ca herba tossina, n f sin. compl.
- ca borraina de cingle, n f alt. sin.
- ca borraines, n f pl alt. sin.
- ca borratja, n f alt. sin.
- ca borratja de roca, n f alt. sin.
- ca fetge de roca, n m alt. sin.
- ca herba borruda, n f alt. sin.
- ca herba de cingle, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba de tossina, n f alt. sin.
- ca herba del Boscat, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca morena, n f alt. sin.
- ca morenes, n f pl alt. sin.
- ca peludetes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge de roc, n m alt. sin.
- ca setge de roca, n m alt. sin.
- ca borraja, n f var. ling.
- ca morraja, n f var. ling.
- ca orejeta d'oso, n f var. ling.
- nc Ramonda myconi (L.) Rchb.
- nc Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.
<Botànica > gesneriàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porra, n f
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porres, n f pl alt. sin.
- nc Allium pyrenaicum Costa et Vayr. in Costa
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porra, n f
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porres, n f pl alt. sin.
- nc Allium pyrenaicum Costa et Vayr. in Costa
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- ca agamó, n m var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubagó, n m var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca gal·la (fruit), n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
- nc Asphodelus ramosus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- ca agamó, n m var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubagó, n m var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca gal·la (fruit), n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
- nc Asphodelus ramosus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
