Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borratxera" dins totes les àrees temàtiques

col arrissada col arrissada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  col arrissada, n f
  • ca  col caragolada, n f sin. compl.
  • ca  col de Milà, n f sin. compl.
  • ca  col gitana, n f sin. compl.
  • ca  col borraina, n f alt. sin.
  • ca  col borratgenca, n f alt. sin.
  • ca  col borratja, n f alt. sin.
  • ca  col borratjona, n f alt. sin.
  • ca  col cargolada, n f alt. sin.
  • ca  col nana, n f alt. sin.
  • ca  col rulla, n f alt. sin.
  • ca  col borragenca, n f var. ling.
  • ca  col borratxa, n f var. ling.
  • ca  col borratxenca, n f var. ling.
  • ca  col reülla, n f var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. sabauda L.
  • nc  Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
  • nc  Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

consum intensiu d'alcohol consum intensiu d'alcohol

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  consum intensiu d'alcohol, n m
  • es  atracón de alcohol, n m
  • es  borrachera exprés, n f
  • es  consumo intensivo de alcohol, n m
  • es  episodio de exceso de alcohol, n m
  • es  hiperalcoholización rápida, n f
  • fr  beuverie express, n f
  • fr  hyperalcoolisation rapide, n f
  • en  binge drinking, n
  • en  heavy episodic drinking, n
  • de  episodischer Alkoholexzess, n m
  • de  Komasaufen, n n
  • de  Rauschtrinken, n n

<Psiquiatria>

Definició
Consum episòdic d'una quantitat elevada d'alcohol en un espai de temps reduït, generalment en grup, que sovint comporta una intoxicació etílica.

Nota

  • Actualment no hi ha consens per a establir els criteris operatius que defineixen el consum intensiu d'alcohol, especialment pel que fa a l'estimació de la quantitat d'alcohol consumit, la motivació de l'acte de beure i el període temporal de referència. Tanmateix, el criteri més acceptat és considerar que hi ha consum intensiu d'alcohol a partir de cinc begudes ingerides en menys de dues hores, en homes, i de quatre begudes en el mateix espai de temps, en dones.
corbater | corbatera corbater | corbatera

<Indústria tèxtil i de la confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  corbater | corbatera, n m, f
  • es  corbatero
  • fr  cravatier
  • en  tie maker

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció>

corbater | corbatera corbater | corbatera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  corbater | corbatera, n m, f
  • es  corbatero
  • fr  cravatier
  • en  tie maker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que confecciona o ven corbates.
corona de rei corona de rei

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corona de rei, n f
  • ca  corona de reina, n f alt. sin.
  • ca  herba farratgera, n f alt. sin.
  • ca  lot siliquós, n m alt. sin.
  • ca  herba foratgera, n f var. ling.
  • nc  Tetragonolobus maritimus (L.) Roth
  • nc  Lotus maritimus L. sin. compl.
  • nc  Tetragonolobus siliquosus (L.) Roth nom. illeg. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

corona de rei corona de rei

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corona de rei, n f
  • ca  corona de reina, n f alt. sin.
  • ca  herba farratgera, n f alt. sin.
  • ca  lot siliquós, n m alt. sin.
  • ca  herba foratgera, n f var. ling.
  • nc  Tetragonolobus maritimus (L.) Roth
  • nc  Lotus maritimus L. sin. compl.
  • nc  Tetragonolobus siliquosus (L.) Roth nom. illeg. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cortiella cortiella

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cortiella, n f
  • ca  baconera, n f sin. compl.
  • ca  porcatera, n f sin. compl.
  • ca  porcellera, n f sin. compl.
  • ca  soll, n f sin. compl.
  • es  chiquero
  • es  cochiquera
  • es  cochitril
  • es  gorrinera
  • es  pocilga
  • es  porqueriza
  • es  zahúrda
  • fr  porcherie
  • fr  soue
  • en  hogpen [US]
  • en  piggery
  • en  pigpen [US]
  • en  pigsty
  • en  sty
  • en  stye

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Cort de porcs.
cortiella cortiella

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cortiella, n f
  • ca  baconera, n f sin. compl.
  • ca  porcatera, n f sin. compl.
  • ca  porcellera, n f sin. compl.
  • ca  soll, n f sin. compl.
  • es  chiquero
  • es  cochiquera
  • es  cochitril
  • es  gorrinera
  • es  pocilga
  • es  porqueriza
  • es  zahúrda
  • fr  porcherie
  • fr  soue
  • en  hogpen [US]
  • en  piggery
  • en  pigpen [US]
  • en  pigsty
  • en  sty
  • en  stye

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Cort de porcs.
espina-xoca espina-xoca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>