Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "borr�s" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bengranat, n m
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca teucri botris, n m alt. sin.
- ca teucri de codina, n m alt. sin.
- ca bretónica, n f var. ling.
- nc Teucrium botrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bengranat, n m
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca teucri botris, n m alt. sin.
- ca teucri de codina, n m alt. sin.
- ca bretónica, n f var. ling.
- nc Teucrium botrys L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca blau de Borrel, n m
- ca colorant de Borrel, n m sin. compl.
<Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bodris, n m
- ca milengrana, n m sin. compl.
- ca te bodris, n m sin. compl.
- ca herba d'atacar la sang, n f alt. sin.
- ca herba de cuc, n f alt. sin.
- ca herba de la primavera, n f alt. sin.
- ca herba del cuc, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba per atacar la sang, n f alt. sin.
- ca quenopodi, n m alt. sin.
- ca xinxera, n f alt. sin.
- ca botris, n m var. ling.
- ca mil-en-grana, n m var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milgranada, n f var. ling.
- nc Chenopodium botrys L.
- nc Teloxys botrys (L.) W.A. Weber var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bodris, n m
- ca milengrana, n m sin. compl.
- ca te bodris, n m sin. compl.
- ca herba d'atacar la sang, n f alt. sin.
- ca herba de cuc, n f alt. sin.
- ca herba de la primavera, n f alt. sin.
- ca herba del cuc, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba per atacar la sang, n f alt. sin.
- ca quenopodi, n m alt. sin.
- ca xinxera, n f alt. sin.
- ca botris, n m var. ling.
- ca mil-en-grana, n m var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milgranada, n f var. ling.
- nc Chenopodium botrys L.
- nc Teloxys botrys (L.) W.A. Weber var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca borratges bordes, n f pl alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca borrages bordes, n f pl var. ling.
- nc Echium L.
<Botànica > boraginàcies>
