Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "boscà" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca collarets, n m pl
- ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
- ca despullabelitres, n m alt. sin.
- ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
- ca gardanes, n f pl alt. sin.
- ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca gratacul, n m alt. sin.
- ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
- ca roser alpí, n m alt. sin.
- ca roser boscà, n m alt. sin.
- ca roser de marges, n m alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca roser salvatge, n m alt. sin.
- ca tapacul, n m alt. sin.
- ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
- ca cullerets, n m pl var. ling.
- ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
- ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
- ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
- ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
- ca gavarnera, n f var. ling.
- ca pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
- nc Rosa pendulina L.
- nc Rosa alpina L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca despullabelitres, n m
- ca gardanes, n f pl alt. sin.
- ca gavarra, n f alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca gavarrera de Pouzin, n f alt. sin.
- ca gratacul, n m alt. sin.
- ca rosa hispànica, n f alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser boscà, n m alt. sin.
- ca roser de marges, n m alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca roser de Pouzin, n m alt. sin.
- ca roser salvatge, n m alt. sin.
- ca roserer de camp, n m alt. sin.
- ca tapacul, n m alt. sin.
- ca gavardera, n f var. ling.
- ca gavarnera, n f var. ling.
- ca gavarrera de Pouzini, n f var. ling.
- ca gavernera, n f var. ling.
- ca roser de Pouzini, n m var. ling.
- ca tavarrera, n f var. ling.
- nc Rosa pouzinii Tratt.
- nc Rosa hispanica Boiss. et Reut. nom. illeg. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca despullabelitres, n m
- ca gardanes, n f pl alt. sin.
- ca gavarra, n f alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca gavarrera de Pouzin, n f alt. sin.
- ca gratacul, n m alt. sin.
- ca rosa hispànica, n f alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser boscà, n m alt. sin.
- ca roser de marges, n m alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca roser de Pouzin, n m alt. sin.
- ca roser salvatge, n m alt. sin.
- ca roserer de camp, n m alt. sin.
- ca tapacul, n m alt. sin.
- ca gavardera, n f var. ling.
- ca gavarnera, n f var. ling.
- ca gavarrera de Pouzini, n f var. ling.
- ca gavernera, n f var. ling.
- ca roser de Pouzini, n m var. ling.
- ca tavarrera, n f var. ling.
- nc Rosa pouzinii Tratt.
- nc Rosa hispanica Boiss. et Reut. nom. illeg. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enciam bord, n m
- ca enciam boscà, n m alt. sin.
- ca enciam de bosc, n m alt. sin.
- ca enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca enciam de senyora, n m alt. sin.
- ca enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca encisam bord, n m alt. sin.
- ca encisam de carxofera, n m alt. sin.
- ca encisamet, n m alt. sin.
- ca encisamet bord, n m alt. sin.
- ca endívia, n f alt. sin.
- ca lletosa, n f alt. sin.
- ca lletsó d'estiu, n m alt. sin.
- ca lletsó lleter, n m alt. sin.
- ca lletuga, n f alt. sin.
- ca lletuga borda, n f alt. sin.
- ca lletugueta, n f alt. sin.
- ca lletugueta borda, n f alt. sin.
- ca rascanovies, n f alt. sin.
- ca rascanúvies, n f alt. sin.
- ca rascanuvis, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira de bosc, n f alt. sin.
- ca andívia, n f var. ling.
- ca llitsó d'estiu, n m var. ling.
- ca llitsó lleter, n m var. ling.
- ca rascanòvia, n f var. ling.
- ca xicloina, n f var. ling.
- ca xicòria de bosc, n f var. ling.
- nc Lactuca serriola L.
- nc Lactuca scariola L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enciam bord, n m
- ca enciam boscà, n m alt. sin.
- ca enciam de bosc, n m alt. sin.
- ca enciam de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca enciam de senyora, n m alt. sin.
- ca enciamets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca encisam bord, n m alt. sin.
- ca encisam de carxofera, n m alt. sin.
- ca encisamet, n m alt. sin.
- ca encisamet bord, n m alt. sin.
- ca endívia, n f alt. sin.
- ca lletosa, n f alt. sin.
- ca lletsó d'estiu, n m alt. sin.
- ca lletsó lleter, n m alt. sin.
- ca lletuga, n f alt. sin.
- ca lletuga borda, n f alt. sin.
- ca lletugueta, n f alt. sin.
- ca lletugueta borda, n f alt. sin.
- ca rascanovies, n f alt. sin.
- ca rascanúvies, n f alt. sin.
- ca rascanuvis, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira de bosc, n f alt. sin.
- ca andívia, n f var. ling.
- ca llitsó d'estiu, n m var. ling.
- ca llitsó lleter, n m var. ling.
- ca rascanòvia, n f var. ling.
- ca xicloina, n f var. ling.
- ca xicòria de bosc, n f var. ling.
- nc Lactuca serriola L.
- nc Lactuca scariola L. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enciam bord, n m
- ca enciam boscà, n m alt. sin.
- ca enciam bosquetà, n m alt. sin.
- ca enciam de bosc, n m alt. sin.
- ca enciam verinós, n m alt. sin.
- ca encisam, n m alt. sin.
- ca encisam de muntanya, n m alt. sin.
- ca lletuga, n f alt. sin.
- ca lletuga borda, n f alt. sin.
- ca lletuga de bosc, n f alt. sin.
- ca lletuga salvatge, n f alt. sin.
- ca ansisam, n m var. ling.
- ca ansisam bord, n m var. ling.
- ca ansisam bort, n m var. ling.
- ca ansisam de muntanya, n m var. ling.
- ca enciam venenós, n m var. ling.
- nc Lactuca virosa L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enciam bord, n m
- ca enciam boscà, n m alt. sin.
- ca enciam bosquetà, n m alt. sin.
- ca enciam de bosc, n m alt. sin.
- ca enciam verinós, n m alt. sin.
- ca encisam, n m alt. sin.
- ca encisam de muntanya, n m alt. sin.
- ca lletuga, n f alt. sin.
- ca lletuga borda, n f alt. sin.
- ca lletuga de bosc, n f alt. sin.
- ca lletuga salvatge, n f alt. sin.
- ca ansisam, n m var. ling.
- ca ansisam bord, n m var. ling.
- ca ansisam bort, n m var. ling.
- ca ansisam de muntanya, n m var. ling.
- ca enciam venenós, n m var. ling.
- nc Lactuca virosa L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca enciam de boscà, n m
- nc Latuca virosa
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol comú, n m
- ca barballó, n m sin. compl.
- ca espic, n m alt. sin.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca espígol boscà, n m alt. sin.
- ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
- ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
- ca espígol de bosc, n m alt. sin.
- ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca espígol de solana, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolera, n f alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca lavanda, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspígol, n m var. ling.
- ca aspigolera, n f var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca guzema, n f var. ling.
- ca vermellor, n m var. ling.
- nc Lavandula latifolia Medik.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol comú, n m
- ca barballó, n m sin. compl.
- ca espic, n m alt. sin.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca espígol boscà, n m alt. sin.
- ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
- ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
- ca espígol de bosc, n m alt. sin.
- ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca espígol de solana, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolera, n f alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca lavanda, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspígol, n m var. ling.
- ca aspigolera, n f var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca guzema, n f var. ling.
- ca vermellor, n m var. ling.
- nc Lavandula latifolia Medik.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
