Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "botella" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria del suro>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca mitja botella, n m
- es media botella
<Indústria > Indústria del suro>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca moldavita, n f
- ca pedra de botella, n f sin. compl.
- es moldavita
- es piedra botella
- fr moldavite
- fr verre météorique
- it moldavite
- it vetro meteorico
- en bottlestone
- en moldavite
- de Bouteillenstein
- de Moldavit
- de Moldawit
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Vidres naturals i artificials>
Definició
Nota
- Es considera recomanable la denominació preferent moldavita, internacionalment més estesa. La denominació pedra botella respon a l'aspecte i el color d'aquest vidre, que recorda el de les botelles.
- La denominació sinònima pedra botella es considera menys recomanable perquè està menys estesa internacionalment. El nom prové del lloc de procedència, una zona propera al riu Moldau, a Bohèmia (República Txeca).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera botella, n f
- nc Hyophorbe lagenicaulis (L.H. Bailey) H.E. Moore
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera botella, n f
- nc Hyophorbe lagenicaulis (L.H. Bailey) H.E. Moore
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca papallona triangle blau, n f
- es mariposa botella azul, n f
- es mariposa triángulo azul, n f
- fr triangle bleu, n m
- fr voilier bleu, n m
- en blue triangle, n
- en common bluebottle, n
- nc Graphium sarpedon
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Indústria del suro>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca quart de botella, n m
- es cuarto de botella
<Indústria > Indústria del suro>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sarronets de pastor, n m pl
- ca bosses de pastor, n f pl sin. compl.
- ca herba del carboner, n f sin. compl.
- ca herba del passerell, n f sin. compl.
- ca herba del pastoret, n f sin. compl.
- ca paiformatge, n m sin. compl.
- ca taleques de pastor, n f pl sin. compl.
- ca bossa de llavor, n f alt. sin.
- ca bossa de pastor, n f alt. sin.
- ca bossetes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca burres, n f pl alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca citrons bords, n m pl alt. sin.
- ca fabarràs, n m alt. sin.
- ca fas de formiga, n m alt. sin.
- ca formatget, n m alt. sin.
- ca formatgets, n m pl alt. sin.
- ca herba botella, n f alt. sin.
- ca herba de conill, n f alt. sin.
- ca herba de coret, n f alt. sin.
- ca herba de passerell, n f alt. sin.
- ca herba del pastorell, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca misèria, n f alt. sin.
- ca misèries, n f pl alt. sin.
- ca pala de formiga, n f alt. sin.
- ca pare i fill, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca revistos, n m pl alt. sin.
- ca sabateta de rei, n f alt. sin.
- ca salsa de pastor, n f alt. sin.
- ca sarró de pastor, n m alt. sin.
- ca sarronet, n m alt. sin.
- ca sarronet de pastor, n m alt. sin.
- ca sarronets, n m pl alt. sin.
- ca sarrons de pastor, n m pl alt. sin.
- ca taleca de pastor, n f alt. sin.
- ca bursa de pastor, n f var. ling.
- ca bursa pastoris, n f var. ling.
- ca pa i formatge, n m var. ling.
- ca pa-i-formatge, n m var. ling.
- ca pare-i-fii, n m var. ling.
- ca ravanell, n m var. ling.
- ca ravaníssia, n f var. ling.
- ca surronet de pastor, n m var. ling.
- nc Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sarronets de pastor, n m pl
- ca bosses de pastor, n f pl sin. compl.
- ca herba del carboner, n f sin. compl.
- ca herba del passerell, n f sin. compl.
- ca herba del pastoret, n f sin. compl.
- ca paiformatge, n m sin. compl.
- ca taleques de pastor, n f pl sin. compl.
- ca bossa de llavor, n f alt. sin.
- ca bossa de pastor, n f alt. sin.
- ca bossetes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca burres, n f pl alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca citrons bords, n m pl alt. sin.
- ca fabarràs, n m alt. sin.
- ca fas de formiga, n m alt. sin.
- ca formatget, n m alt. sin.
- ca formatgets, n m pl alt. sin.
- ca herba botella, n f alt. sin.
- ca herba de conill, n f alt. sin.
- ca herba de coret, n f alt. sin.
- ca herba de passerell, n f alt. sin.
- ca herba del pastorell, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca misèria, n f alt. sin.
- ca misèries, n f pl alt. sin.
- ca pala de formiga, n f alt. sin.
- ca pare i fill, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca revistos, n m pl alt. sin.
- ca sabateta de rei, n f alt. sin.
- ca salsa de pastor, n f alt. sin.
- ca sarró de pastor, n m alt. sin.
- ca sarronet, n m alt. sin.
- ca sarronet de pastor, n m alt. sin.
- ca sarronets, n m pl alt. sin.
- ca sarrons de pastor, n m pl alt. sin.
- ca taleca de pastor, n f alt. sin.
- ca bursa de pastor, n f var. ling.
- ca bursa pastoris, n f var. ling.
- ca pa i formatge, n m var. ling.
- ca pa-i-formatge, n m var. ling.
- ca pare-i-fii, n m var. ling.
- ca ravanell, n m var. ling.
- ca ravaníssia, n f var. ling.
- ca surronet de pastor, n m var. ling.
- nc Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sifó de vas, n m
- ca sifó senzill de vas, n m
- es sifón de botella
- es sifón sencilo de botella
- en bottle trap
- de Flaschensiphon
<Construcció>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca zífid cap d'olla austral, n m
- ca zifi cap d'olla austral, n m sin. compl.
- nc Hyperoodon planifrons
- auct Flower 1882
- cod SRW
- es ballena nariz de botella sur
- fr hyperoodon austral
- en southern bottlenose whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Zífids>
Nota
-
La denominació zifi correspon a l'adaptació al català del nom de gènere Ziphius, pertanyent a la família dels zífids (com es fa anàlogament en altres noms populars derivats de noms de gènere: per exemple, gerani de Geranium). Cal tenir en compte, però, que no totes les espècies de la família dels zífids pertanyen al gènere Ziphius.
Per tant, en rigor, per a les espècies dels gèneres Berardius, Hyperoodon, Indopacetus, Mesoplodon iTasmacetus la denominació més adequada és zífid (relacionada amb el nom de família), més que no pas zifi (relacionada amb el nom del gènere Ziphius), per bé que els noms que contenen qualsevol de les dues formes es documenten indistintament.
