Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bou" dins totes les àrees temàtiques

bistorta bistorta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bistorta, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  serpentària, n f alt. sin.
  • ca  bistorte, n f var. ling.
  • nc  Polygonum bistorta L.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bistorta, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  serpentària, n f alt. sin.
  • ca  bistorte, n f var. ling.
  • nc  Polygonum bistorta L.

<Botànica > poligonàcies>

bitxer bitxer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxo bitxo

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bitxo, n m
  • ca  pebrot coent, n m sin. compl.
  • ca  pebrot del morro de bou, n m sin. compl.
  • ca  pebrot picant, n m sin. compl.
  • ca  pebrotera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Varietat de la pebrotera, els fruits de la qual constitueixen el pebre vermell, intensament picants a causa de llur alt contingut de capaïcina. Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant des de les varietats corrents al nostre país (Capsicum annuum) com d'altres de semblants conreuades a l'Amèrica tropical, com les de Caiena (pebre de Caiena, Capsicum frutescens), de Tabasco (febre de Tabasco, Capsicum annuum varietat conoides), de Louisiana (pebre llarg de Louisiana, Capsicum annuum varietat longum), l'agí, i les conreades al subcontinent indi. Tenen propietats estimulants de la digestió i carminatives. En forma de tintura han esta emprades com a rubefaent, contra dolors reumàtics.
bolenga bolenga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolenga, n f
  • ca  bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
  • ca  coa d'euga, n f alt. sin.
  • ca  coral, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium italicum L.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolenga, n f
  • ca  bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
  • ca  coa d'euga, n f alt. sin.
  • ca  coral, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium italicum L.

<Botànica > boraginàcies>

bolenga bolenga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolenga, n f
  • ca  borratges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borrages bordes, n f pl var. ling.
  • nc  Echium L.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolenga, n f
  • ca  borratges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borrages bordes, n f pl var. ling.
  • nc  Echium L.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.
  • ca  borrainera, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratges, n f pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  flor cordial, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  moc-moc, n m alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  peixet, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xutxamoc, n m alt. sin.
  • ca  borrages, n f pl var. ling.
  • ca  borraixa, n f var. ling.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  borranya, n f var. ling.
  • ca  borratge, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxes, n f pl var. ling.
  • ca  buratxona, n f var. ling.
  • ca  menages, n f pl var. ling.
  • ca  pa-i-peixet, n m var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Borago officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>