Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "braç" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca braç, n m
- ca branca, n f
- es brazo
- es rama
- en arm
- en study arm
<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>
Definició
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Enginyeria industrial: Mecànica, termodinàmica: català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Politècnica de Catalunya, 1998. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-8497-468-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca braç, n m
- es brazo, n m
<Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica>
<17 Esports d'hivern > 04 Múixing i pulca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca braç, n m
- es brancar
- fr brancard
- en shaft
<Esport > 17 Esports d'hivern > 04 Múixing i pulca>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca braç, n m
- es brazo
- es estamento
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els braços eren els grans grups socials i polítics que configuraven la Cort General del Principat de Catalunya o els anomenats parlaments. Cal dir que aquesta estructura era parella en els diferents regnes de la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca, per la qual cosa els braços mallorquins participaven en la Cort General del Principat de Catalunya. Aquesta estructura es va mantenir inalterada fins a l'abolició de les Corts a resultes de la promulgació dels respectius decrets de Nova Planta, al segle XVIII, a conseqüència de la guerra de Successió.
En la cort general que convocava el monarca, l'assistència dels representants dels braços o estaments era totalment obligatòria. En canvi, en els parlaments (convocatòria aleatòria o excepcional per a un tema concret), l'assistència era només voluntària. Ja des dels inicis de la Cort General del Principat de Catalunya, en l'època de Jaume I (1208-1276) s'entreveia que els braços eren tres grans grups: l'eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial (els representants de l'alta burgesia de les ciutats dependents directament del monarca).
En aquella època medieval, el braç més important i amb més prestigi era l'eclesiàstic (cal recordar que quan es creà la Diputació del General, el president fou sempre el diputat del braç eclesiàstic). Aquest braç estava format pels bisbes de Catalunya i pels abats i els priors dels grans monestirs catalans (com ara Poblet, Santes Creus, Sant Cugat i Ripoll), i d'alguns convents que tenien capítol, tots ells amb exercici del règim senyorial, amb llurs vassalls, i amb el mer i mixt imperi. També hi tenien representació els capítols catedrals, i els grans comanadors de l'orde de l'Hospital (com ara el castellà d'Amposta). Com que ostentaven la jurisdicció d'un gran nombre de viles i llocs del territori català, els habitants d'aquests llocs no assistien a les sessions de les Corts, sinó que ho feien els senyors, que eren els encarregats de defensar llurs drets i demanar noves gràcies. Tot aquest braç era presidit per l'arquebisbe de Tarragona, el qual sovint era el representant de tots els braços a l'hora de respondre a les qüestions que plantejava el rei.
El braç militar estava compost pels alts representants de la noblesa laica (no cal dir que molts prelats també formaven part d'aquests llinatges de l'aristocràcia feudal): en aquest braç hi havia comtes, vescomtes, barons, cavallers i homes de paratge. L'estament militar era presidit pel duc de Cardona, sens dubte, el llinatge laic més important del Principat de Catalunya. Durant certes èpoques hi va haver tensions entre els membres de l'alta i la baixa noblesa (bàsicament els homes de paratge), ja que els darrers intentaren formar un quart braç independent.
El darrer braç de la cort general era l'anomenat reial, també conegut amb el nom de braç popular. Aquest braç estava integrat per membres o ciutadans que representaven les universitats, les ciutats i les viles que depenien directament del rei, el qual els concedia nombrosos privilegis i immunitats, un dels quals va ser poder participar en la Cort General del Principat de Catalunya. Tots plegats podien negociar directament amb el rei tant qüestions de política general per al conjunt de l'estament com la concessió de privilegis amb caràcter particular que milloressin llur desenvolupament. Presidits per un membre de la ciutat de Barcelona, llur nombre variava d'acord amb la importància de la localitat.
A finals del segle XIII (a partir de les importants Corts de Pere II del 1283), les ciutats representades eren dotze, però, amb el temps, el nombre de viles i ciutats anà augmentant. Al segle XIV ja eren els membres dels consells municipals els encarregats d'elegir llurs representants a la Cort General del Principat de Catalunya. - V. t.: estament n m
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca braç, n m
- es brazo, n m
- fr bras, n m
- en arm rest, n
- eu beso, n
<Fusteria > Mobles>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca braç, n m
- es brazo
- fr bras
- en arm
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
Nota
- Més precisament, la denominació s'empra, en contraposició a avantbraç, per a designar la part de l'extremitat superior compresa entre l'espatlla i el colze.
<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca braç, n m
- es brazo
- fr bras
- en arm
<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca braç, n m
- ca branca, n f
- es brazo, n m
- es rama, n f
- fr groupe, n m
- en arm, n
- en study arm, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca braç, n m
- es brazo, n m
- es tijera, n f
- fr fourreau, n m
- fr fourreau de fourche, n m
- it fodero di forcella, n m
- en blade, n
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
Nota
- En les forquilles rígides els braços són d'una sola peça, mentre que en les forquilles de suspensió els braços estan compostos de les barres i les ampolles.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca braç, n m
- es brancar
- fr brancard
- en shaft
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Múixing i pulca>
