Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "braseral" dins totes les àrees temàtiques

línia de defensors línia de defensors

<09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia de defensors, n f
  • ca  línia saguera, n f
  • es  línea de atrás
  • es  línea trasera
  • es  segunda línea
  • fr  ligne arrière
  • en  back line
  • en  back row

<Esport > 09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Definició
Línia de jugadors formada pels jugadors que actuen a la zona de defensa.
línia de límit posterior línia de límit posterior

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  línia de límit posterior, n f
  • es  línea de límite posterior
  • es  línea trasera de límite
  • fr  ligne de fin de piste
  • fr  ligne de limite arrière
  • fr  limite arrière
  • en  end line
  • en  rear limit line

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Cadascuna de les dues línies d'un terreny de combat que en delimiten la llargada.
línia de límit posterior línia de límit posterior

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  línia de límit posterior, n f
  • es  línea de límite posterior
  • es  línea trasera de límite
  • fr  ligne de fin de piste
  • fr  ligne de limite arrière
  • fr  limite arrière
  • en  end line
  • en  rear limit line

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Cadascuna de les dues línies que delimiten la llargada del terreny de combat, traçades paral·lelament a 7 m de la línia mitjana.
línia de límit posterior línia de límit posterior

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia de límit posterior, n f
  • es  línea de límite posterior
  • es  línea trasera de límite
  • fr  ligne de fin de piste
  • fr  ligne de limite arrière
  • fr  limite arrière
  • en  end line
  • en  rear limit line

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definició
Cadascuna de les dues línies d'un terreny de combat que en delimiten la llargada.
mà de darrere mà de darrere

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mà de darrere, n f
  • es  mano trasera
  • fr  main arrière
  • en  back hand
  • en  rear hand

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Mà del surfista més a la vora de la cua de la planxa de neu.
mà de darrere mà de darrere

<17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  mà de darrere, n f
  • es  mano trasera
  • fr  main arrière
  • en  back hand
  • en  rear hand

<Esport > 17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Definició
Mà d'un surfista més pròxima a la cua d'una planxa de neu.
mà de darrere mà de darrere

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  mà de darrere, n f
  • es  mano trasera
  • fr  main arrière
  • en  back hand
  • en  rear hand

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Mà del surfista més a la vora de la cua de la planxa de neu.
maridet maridet

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  maridet, n m
  • ca  arquilla, n f sin. compl.
  • ca  braseret, n m sin. compl.
  • es  maridillo
  • fr  chaufferette
  • en  bedwarmer
  • en  foot warmer

<Equipament de la llar>

Definició
Petit braser per a escalfar els peus i el llit.
obriülls obriülls

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>