Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "brivallada" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca baixada, n f
- ca davallada, n f sin. compl.
- es bajada, n f
- fr baisse, n m
- fr descente, n f
- en descent, n
- en slope, n
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca borinot de taca rovellada, n m
- es abejorro parcheado, n m
- es abejorro parcheado oxidado, n m
- fr bourdon à tache rousse, n m
- fr bourdon à taches rousses, n m
- en rusty patched bumble bee, n
- en rusty-patched bumble bee, n
- en rusty-patched bumblebee, n
- nc Bombus affinis
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bricallaire, n m, f
- ca bricaller | bricallera, n m, f sin. compl.
- es recovero
- fr coquetier
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bricallaire, n m, f
- ca bricaller | bricallera, n m, f sin. compl.
- es recovero
- fr coquetier
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bricaller | bricallera, n m, f
- ca bricallaire, n m, f sin. compl.
- es recovero
- fr coquetier
- en poulterer
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca colla, n f
- ca treballada, n f sin. compl.
- es mano
- fr brigade
- fr équipe de dockers
<Ports > Oficis>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dauradella, n f
- ca herba daurada, n f sin. compl.
- ca cèterac, n m/f alt. sin.
- ca corbelleta, n f alt. sin.
- ca dauradeta, n f alt. sin.
- ca falguera, n f alt. sin.
- ca falguerina, n f alt. sin.
- ca falzia de mur, n f alt. sin.
- ca herba dauradella, n f alt. sin.
- ca herba dauradeta, n f alt. sin.
- ca herba de la febre, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de paret, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca herba la plata, n f alt. sin.
- ca herba melsera, n f alt. sin.
- ca herba pigotera, n f alt. sin.
- ca herba pigotosa, n f alt. sin.
- ca herba platereta, n f alt. sin.
- ca herba rovellada, n f alt. sin.
- ca herba sanguinària, n f alt. sin.
- ca herbeta daurada, n f alt. sin.
- ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
- ca melsera, n f alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca paredades, n f pl alt. sin.
- ca peixets, n m pl alt. sin.
- ca pigotosa, n f alt. sin.
- ca platereta, n f alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca serpeta, n f alt. sin.
- ca auladella, n f var. ling.
- ca auradella, n f var. ling.
- ca aurellina, n f var. ling.
- ca ceterac, n m/f var. ling.
- ca dorada, n f var. ling.
- ca doradella, n f var. ling.
- ca doradilla, n f var. ling.
- ca doraella, n f var. ling.
- ca endauradella, n f var. ling.
- ca falsija de mur, n f var. ling.
- ca herba auradella, n f var. ling.
- ca herba dorà, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca herba doradilla, n f var. ling.
- ca herba doraeta, n f var. ling.
- ca herbeta dorà, n f var. ling.
- ca herbeta dorada, n f var. ling.
- ca herbeta doraeta, n f var. ling.
- ca melfera, n f var. ling.
- ca neuradella, n f var. ling.
- ca nurella, n f var. ling.
- ca oradilla, n f var. ling.
- ca oredella, n f var. ling.
- ca oredilla, n f var. ling.
- ca orellina, n f var. ling.
- ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
- ca uradella, n f var. ling.
- ca uradilla, n f var. ling.
- ca uredella, n f var. ling.
- nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
- nc Asplenium ceterach L. sin. compl.
<Botànica > polipodiàcies>