Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "broixina" dins totes les àrees temàtiques

boirina boirina

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boirina, n f
  • ca  boirim, n m sin. compl.
  • es  neblina, n f
  • fr  brume, n f
  • en  mist, n

<Enginyeria forestal>

boirina boirina

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  boirina, n f
  • ca  boirim, n m sin. compl.
  • es  neblina
  • fr  brumasse
  • en  mist

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>

Definició
Boira lleu formada per gotetes d'aigua molt petites i escampades.
boirina boirina

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  boirina, n f
  • ca  boirim, n m sin. compl.
  • es  neblina
  • fr  brumasse
  • en  mist

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Broma i boira>

Definició
Boira lleu formada per gotetes d'aigua molt petites i escampades.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
broida broida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  artemisa, n f alt. sin.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  broida rogenca, n f alt. sin.
  • ca  broida vera, n f alt. sin.
  • ca  espernallac, n m alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  broina, n f var. ling.
  • ca  brotja, n f var. ling.
  • nc  Artemisia abrotanum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació botja per a Artemisia campestris i «moltes altres mates baixes i arrodonides».
bromhexina bromhexina

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  bromhexina, n f
  • oc  bromhexina, n f
  • es  bromhexina, n f
  • fr  bromhexine, n f
  • gl  bromhexina, n f
  • pt  bromexina, n f
  • ptBR  cloridrato de bromexina, n m
  • en  bromhexine, n
  • nl  bromhexine, n
  • nl  broomhexine, n
  • eu  bromhexina, n
  • ar  برومهيكسين
  • CAS  3572-43-8

<Principis actius>

Definició
Fàrmac mucolític i expectorant que incrementa l'activitat dels lisosomes pulmonars, amb la disminució consegüent de la viscositat de les secrecions mucoses que, en ser més fluides, resulten més fàcils d'eliminar.

Nota

  • 1. La bromhexina s'empra en el tractament dels trastorns respiratoris amb tos productiva. S'ha emprat per a millorar la dificultat respiratòria en pacients amb COVID-19. És d'origen natural. S'obté d'una planta de la família de les acantàcies (Justicia adhatoda).
  • 2. La denominació bromhexina és la forma catalana corresponent a la DCI.
brongina brongina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brongina, n f
  • es  brossina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

brotxina brotxina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brotxina, n f
  • es  brochina

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cama-sec, n m
  • ca  cama-sec de prat, n m sin. compl.
  • ca  carmanyola, n f sin. compl.
  • ca  carrereta, n f sin. compl.
  • ca  carrerola, n f sin. compl.
  • ca  corretjola, n f sin. compl.
  • ca  corriola, n f sin. compl.
  • ca  fals moixernó, n m sin. compl.
  • ca  moixerdina, n f sin. compl.
  • ca  moixernó de prat, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • es  carretilla
  • es  ninfa
  • es  senderuela
  • nc  Marasmius oreades

<Botànica>

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida petita, amb barret de color crema i cama alta i d'olor suau, que es comercialitza com a condiment.

Nota

  • El cama-sec creix en erols, preferentment en prats de muntanya, a la primavera i la tardor.
coixinet de fricció coixinet de fricció

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  coixinet de fricció, n m
  • ca  coixinet de fregament, n m sin. compl.
  • es  cojinete de deslizamiento, n m
  • es  cojinete de fricción, n m
  • es  cojinete liso, n m
  • fr  coussinet de glissement, n m
  • fr  palier de glissement, n m
  • fr  palier lisse, n m
  • it  bronzina, n f
  • it  cuscinetto a strisciamento, n m
  • it  cuscinetto radente, n m
  • en  plain bearing, n
  • en  sleeve bearing, n
  • en  slide bearing, n

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Peça buida, de forma generalment cilíndrica i lubricada per la cara interior, que acull la part final d'un eix per a evitar el contacte directe amb el seu suport, amb l'objectiu de facilitar el moviment de l'eix i evitar el desgast dels materials.