Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bruix�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
- ca carnera, n f sin. compl.
- ca geganta, n f sin. compl.
- ca herba carnera, n f sin. compl.
- ca ala d'àngel, n f alt. sin.
- ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca branca medicinal, n f alt. sin.
- ca branca ursina, n f alt. sin.
- ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
- ca carnera dolça, n f alt. sin.
- ca fulla de canal, n f alt. sin.
- ca herba de les plagues, n f alt. sin.
- ca herba gegant, n f alt. sin.
- ca cànema de bruixa, n f var. ling.
- ca carquera, n f var. ling.
- ca herba geganta, n f var. ling.
- nc Acanthus mollis L.
<Botànica > acantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
- ca carnera, n f sin. compl.
- ca geganta, n f sin. compl.
- ca herba carnera, n f sin. compl.
- ca ala d'àngel, n f alt. sin.
- ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca branca medicinal, n f alt. sin.
- ca branca ursina, n f alt. sin.
- ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
- ca carnera dolça, n f alt. sin.
- ca fulla de canal, n f alt. sin.
- ca herba de les plagues, n f alt. sin.
- ca herba gegant, n f alt. sin.
- ca cànema de bruixa, n f var. ling.
- ca carquera, n f var. ling.
- ca herba geganta, n f var. ling.
- nc Acanthus mollis L.
<Botànica > acantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta espinosa, n f
- ca agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
- ca bruixa, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serpetí, n m sin. compl.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus phlegon
- nc Siphostoma pelagica var. ling.
- es aguja
- fr anguille vesarde
- en pipe-fish
- de Seenadel
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- serp (DCVB-E): Mallorca
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpetí (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta espinosa, n f
- ca agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
- ca bruixa, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serpetí, n m sin. compl.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus phlegon
- nc Siphostoma pelagica var. ling.
- es aguja
- fr anguille vesarde
- en pipe-fish
- de Seenadel
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- serp (DCVB-E): Mallorca
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpetí (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulletes de bruixa, n f pl
- ca banya de bou, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca agullers, n m pl alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agulloles, n f pl alt. sin.
- ca cargola cicutària, n f alt. sin.
- ca cobrepeus, n m alt. sin.
- ca cobripeus, n m alt. sin.
- ca curripeus, n m alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
- ca herba d'agulles, n f alt. sin.
- ca herba de rellotge, n f alt. sin.
- ca pinta de bruixa, n f alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca cubripeu, n m var. ling.
- ca cubripeus, n m var. ling.
- nc Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulletes de bruixa, n f pl
- ca banya de bou, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca agullers, n m pl alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agulloles, n f pl alt. sin.
- ca cargola cicutària, n f alt. sin.
- ca cobrepeus, n m alt. sin.
- ca cobripeus, n m alt. sin.
- ca curripeus, n m alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
- ca herba d'agulles, n f alt. sin.
- ca herba de rellotge, n f alt. sin.
- ca pinta de bruixa, n f alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca cubripeu, n m var. ling.
- ca cubripeus, n m var. ling.
- nc Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all, n m
- ca all bord, n m alt. sin.
- ca all de bruixa, n m alt. sin.
- ca all de cabeça rodona, n m alt. sin.
- ca all vermell, n m alt. sin.
- ca calabruixa, n f alt. sin.
- ca calabruixes, n f pl alt. sin.
- ca cap rodó, n m alt. sin.
- ca ceba de serp, n f alt. sin.
- nc Allium sphaerocephalon L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all, n m
- ca all bord, n m alt. sin.
- ca all de bruixa, n m alt. sin.
- ca all de cabeça rodona, n m alt. sin.
- ca all vermell, n m alt. sin.
- ca calabruixa, n f alt. sin.
- ca calabruixes, n f pl alt. sin.
- ca cap rodó, n m alt. sin.
- ca ceba de serp, n f alt. sin.
- nc Allium sphaerocephalon L.
<Botànica > liliàcies>