Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brutal" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brut | bruta, adj
  • es  bruto | bruta

<Dret>

Definició
Sense deducció del que és preceptiu rebaixar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En el pressupost consta el preu brut; per tant, hi heu d'afegir els impostos.
cartera de crèdits bruta cartera de crèdits bruta

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  cartera de crèdits bruta, n f
  • es  cartera bruta de préstamos
  • es  cartera de créditos bruta
  • en  gross loan portfolio

<Crisi econòmica>

cobertura bruta cobertura bruta

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cobertura bruta, n f
  • es  cobertura bruta
  • en  gross coverage

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans>

Definició
Percentatge de persones que han contactat durant un període determinat amb un, o amb més d'un, dels suports publicitaris utilitzats en una campanya, sense excloure'n les duplicacions d'audiència.
cohesió grupal cohesió grupal

<Psicologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cohesió grupal, n f
  • es  cohesión grupal

<Psicologia>

conducte crural conducte crural

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  conducte crural, n m
  • ca  conducte femoral, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Porció superior de la beina dels vasos femorals, formació prismàtica, triangular, corresponent al triangle de Scarpa. La seva paret anterior és la fàscia cribriforme. La paret posteroexterna és formada pel full profund de l'aponeurosi femoral que davalla des de la vora interna del sartori fins al psoes ilíac. La paret posterointerna és després de l'aponeurosi femoral superficial en la vora externa de l'adductor mitjà i acaba confonent-se amb l'aponeurosi anterior del pectini. L'extrem superior és l'anell crural i l'extrem inferior correspon al punt en què la vena safena interna desemboca en la vena femoral. Allotja l'artèria femoral en el seu terç extern, la vena femoral en el seu terç mitjà i vasos limfàtics en el seu terç intern (infundíbul crural).
conducte femoral conducte femoral

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  conducte femoral, n m
  • ca  conducte crural, n m sin. compl.
  • es  conducto femoral
  • en  femoral canal
  • TA  canalis femoralis

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coniza, n f
  • ca  coniza bruta, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  morenera pudent, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de roca, n f alt. sin.
  • nc  Phagnalon sordidum (L.) Rchb.

<Botànica > compostes / asteràcies>

coniza coniza

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coniza, n f
  • ca  coniza bruta, n f alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  morenera pudent, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de roca, n f alt. sin.
  • nc  Phagnalon sordidum (L.) Rchb.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cortical cortical

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cortical, adj
  • es  cortical
  • fr  crustal
  • en  crustal

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'escorça terrestre.
cròtal cròtal

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cròtal, n m
  • ca  serp de cascavell, n f
  • es  crótalo

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Nom donat a un grup de serps verinoses de la subfamília dels crotalins, amb anells imbricats a la punta de la cua (cascavell), els quals, quan es mouen, produeixen un so greu.