Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca budell de gat, n m
ca gat cut, n m

<Pesca>

Definició

Corda prima molt resistent, teixida amb fil fet de budell de gat, que empren els pescadors de canya com a fil per a llur ormeig en la pesca de la llíssera.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca càncer de budell prim, n m

Definició

Tumor maligne de l'intestí prim. Comprèn l'adenocarcinoma, altres tipus més rars de carcinoma (carcinoma de cèl·lules petites, carcinoma adenoescatós, carcinoma anaplàstic o sarcomatoide), el tumor carcinoide i modalitats tumorals malignes infreqüents: liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, liposarcoma, fibrosarcoma, schwannoma maligne, osteosarcoma extraesquelètic, mesenquimoma maligne, coriocarcinoma i tumors metastàtics.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca còlon, n m
ca budell gros, n m sin. compl.
ca budell sacsoner, n m sin. compl.
es colon
fr côlon
en colon

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Part del budell gros situada entre el cec i el recte; té de llargada mitjana 1,5 m, de calibre de 4 a 6 cm i les seves funcions principals són la formació, el transport i l'evacuació de la femta.

Nota

La denominació còlon prové del grec kolon 'membre'.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca duodè, n m
ca budell primer, n m sin. compl.
ca intestí pancreàtic, n m sin. compl.
es duodeno
fr duodénum
en dodecadactylon
en duodenum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Primera part de l'intestí prim, que s'estén del pílor a l'angle de Treitz, en forma de C ampla envoltant el cap del pàncrees. Hom el pot dividir en quatre porcions. La primera porció, immediatament postpilòrica, anomenada bulb duodenal per la seva forma dilatada, s'orienta cap a la dreta i a dalt fins a les proximitats del coll de la vesícula biliar. La segona porció, tubular, vertical i descendent, emmarca el cap del pàncrees fins a la seva vora inferior; hi desemboquen el colèdoc i els conductes de Wirsung i de Santorini, a través de la papil·la de Vater; forma un angle amb el bulb que rep el nom de genoll superior (genu superius) i un altre amb la tercera porció que s'anomena genoll inferior (genu inferius). La tercera porció, horitzontal, es dirigeix a l'esquerra i acaba en els vasos mesentèrics superiors. La quarta porció, ascendent, arriba fins a l'angle de Treitz, on comença el jejú. Rep la seva denominació del fet que la seva longitud havia estat avaluada erròniament en dotze travessos de dit.

Nota

La denominació duodè prové del llatí duodeni 'de dotze en dotze'.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fol·licle limfàtic del budell gros, n m
ca nòdul limfàtic solitari del còlon, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició

Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la túnica mucosa del còlon.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fol·licle limfàtic del budell prim, n m
ca glàndula solitària del budell prim, n f sin. compl.
ca nòdul limfàtic solitari del budell prim, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició

Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la mucosa i de la submucosa del budell prim.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ili, n m
ca budell llarg, n m sin. compl.
ca budell prim, n m sin. compl.
ca íleum, n m sin. compl.
ca ili terminal, n m sin. compl.
ca intestí ili, n m sin. compl.
es íleon
fr iléon
en ileum

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Porció final de l'intestí prim, compresa entre el jejú i el cec.

Nota

En realitat, no hi ha cap demarcació natural que separi el jejú de l'ili i sovint es parla de jejuili.

La denominació íleum prové del grec eiléo 'cargolar'.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca jejú, n m
ca budell dejú, n m sin. compl.
ca budell subtil, n m sin. compl.
ca intestí buit, n m sin. compl.
ca intestí jejú, n m sin. compl.
ca jejúnum, n m sin. compl.
ca nestis, n m sin. compl.
es yeyuno
fr jéjunum
en jejunum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Segona porció de l'intestí prim, entre el duodè i l'ili.

Nota

La denominació nestis es considera obsoleta.
La denominació nestis prové del grec nestis 'dejuni'.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca nuada de budell
en knotting of bowel

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca plec semilunar còlic, n m
ca esperó del budell gros, n m sin. compl.
ca plec falciforme del budell gros, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>

Definició

Cadascun dels plecs transversals que es formen a l'interior del budell gros, constituïts per les tres túniques internes, doblegades i enganxades entre elles. Van d'una cinta longitudinal a l'altra.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "budell" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició