Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bufeta" dins totes les àrees temàtiques

bufet bufet

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  bufet, n m
  • es  bufé, n m
  • fr  buffet, n m
  • en  buffet, n
  • de  Büfett, n n

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Taula assortida de menjars preparats, dolços o salats, freds o calents, amb begudes o sense, disposada de manera que els comensals, drets, es poden servir el que prefereixen.
bufet bufet

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  bufet, n m
  • es  bufé, n m
  • fr  buffet, n m
  • en  buffet, n
  • de  Büfett, n n

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Àpat en el qual el menjar i les begudes es disposen en una taula de manera que els comensals, drets, es poden servir el que prefereixen.
bufet amb prestatges bufet amb prestatges

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bufet amb prestatges, n m
  • en  étagères dressoir, n

<Art i arquitectura>

Definició
Moble format per un conjunt de prestatges alts muntats sobre un bufet baix.
bufet d'amanides bufet d'amanides

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bufet d'amanides
  • es  bufé de ensaladas
  • fr  buffet de salades
  • it  buffet d'insalate
  • en  salads buffet
  • de  Salatbuffet

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bufet d'esmorzar bufet d'esmorzar

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 18513:2004 Serveis turístics. Hotels i altres tipus d'allotjament turístic. Terminologia i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 18513:2003).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 167 Turisme, la secretaria del qual és a càrrec de FEHR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del CETT i del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

En els casos en què la norma no recull la denominació per a una llengua determinada, es visualitzen punts suspensius (...) en aquell camp, precedits del codi de llengua corresponent.

  • ca  bufet d'esmorzar, n m
  • es  buffet de desayuno
  • fr  petit déjeuner buffet
  • en  buffet breakfast
  • de  Frühstücksbuffet
  • cod  3.01.03

<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>

Definició
Esmorzar d'autoservei que consisteix com a mínim en un esmorzar continental ampliat.
bufet de pica-pica bufet de pica-pica

<Restauració>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bufet de pica-pica, n m
  • ca  bufet de picar, n m
  • en  finger buffet, n

<Restauració>

Definició
Bufet consistent en menges variades presentades en racions petites, de manera que no és necessari l'ús de plats ni coberts.
bufet lliure bufet lliure

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  bufet lliure, n m
  • ca  bufet obert, n m sin. compl.
  • es  bufé abierto, n m
  • es  bufé libre, n m
  • fr  buffet, n m
  • en  buffet, n
  • de  Büfett, n n

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Servei de restauració en què per un preu fix el client es pot servir lliurement els plats exposats en una taula o taulell.

Nota

  • Sovint hi ha cambrers que serveixen determinats plats, assessoren els clients, vetllen perquè l'assortit de menjars preparats i de begudes no s'acabi i estigui tothora ben presentat, etc.
bureta bureta

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bureta, n f
  • es  bureta
  • en  buret
  • en  burette

<Química > Química analítica>

Definició
Tub llarg de diàmetre molt uniforme i graduat, que és proveït d'una clau i que s'utilitza per a mesurar el volum de líquid lliurat en una valoració.
bureta automàtica bureta automàtica

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bureta automàtica, n f
  • es  bureta automática
  • en  automatic burette

<Química > Química analítica>

Definició
Bureta, amb dipòsit de càrrega incorporat, que es reomple automàticament fins a un volum màxim que coincideix amb l'arrasament de la graduació zero.
castanyola castanyola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • ca  jóncera, n f var. ling.
  • ca  jóncia, n f var. ling.
  • ca  júncia, n f var. ling.
  • ca  xunça, n f var. ling.
  • nc  Cyperus rotundus L.
  • nc  Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).