Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "buina" dins totes les àrees temàtiques
<Dret romà>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bona raó, n f
- ca ratio scripta [la], n f sin. compl.
- es buena razón
- es razón escrita
<Dret romà>, <Història del dret>
Definició
Nota
-
Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Inespecífic
('raó escrita') -
Admesa pels juristes bolonyesos l'existència de regnes independents, la mateixa doctrina tardomedieval es va qüestionar el problema de les relacions del dret romà amb els drets propis de cada ciutat, amb el dret estatutari.
Enfront de la literatura estatutària, que consolidà la idea d'identificar el ius commune amb l'ordenament que apareixia tancat en el Corpus iuris civilis per obra de l'emperador o altre príncep absolut, la doctrina foral dels diferents regnes donà pas a la idea que els d'una statuta eren dret, és a dir, ius civile privatum, per la qual cosa, en llur àmbit de vigència, eren considerats el ius commune del regne.
Aquesta doctrina la feu seva la literatura jurídica de la Corona d'Aragó en afirmar, dins l'ordre de prelació de fonts, que els furs adquirien el paper preponderant, en ser concebuts no només com el ius municipale, sinó ad similitudinem legum curiatarum ('a semblança de les lleis de les cúries'), com el dret general d'un regne, a l'observança del qual es devien tots els habitants i totes les viles del regne, la qual cosa impedia l'aplicació de qualsevol altre dret, especialment la llei romanocanònica.
La raó es trobava, segons el parer de la doctrina foral, en la tendència incipient i progressiva dels monarques de dictar disposicions que regulaven aspectes que anaven més enllà d'unes meres disposicions capitulars, pròpies del localisme jurídic de l'alta edat mitjana, la qual cosa determinava que observatio iuris a partibus remitti non potest. Aquest plantejament duu la doctrina a afirmar que l'àmbit de vigència de la bona raó desplaça el dret romanocanònic en convertir-se els fori en el veritable ius commune del regne. La vigència de la lex fori va ser matisada per la mateixa literatura foral, en reconèixer que les disposicions originàries d'un ordenament no podien arribar a recollir tota la realitat jurídica d'una època. Del que es dedueix que, si bé hom pot afirmar que els diferents monarques, per ser rex imperator in regno suo ('el rei és emperador en el seu territori'), no tenien l'obligació de supeditar-se a lleis ni a la doctrina del ius commune, com que les lleis del regne eren insuficients, calia recórrer, seguint els postulats d'Ostiense, al dret romanocanònic, atès que ambdós corpora iura se sustentaven en la recta raó i en l'equitat.
Amb tot, la recepció del ius commune, de la ratio scripta i de la bona rahó no va ser pacífica en els ordenaments de la Corona d'Aragó. D'una banda, el monarca temia que els juristes poguessin limitar llur potestat legislativa en reconèixer valor normatiu únicament a les lleis emanades de l'emperador. Així mateix, la incorporació d'aquest nou dret per a resoldre els conflictes jurídics va produir més lentitud processal, a causa de la complexitat del procés romanocanònic i de l'afluència d'al·legacions d'autoritates, la qual cosa va propiciar el col·lapse dels tribunals de justícia i provocà en última instància, el recel i el descontentament en una població que veia «amb disgust la invasió del dret romà i la conducta dels legistes, vehicle principal d'aquella en l'exercici de l'advocacia».
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis de taula. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 77 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 7) ISBN 84-7739-223-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bona tornada, n f
- es buena devolución
- fr bon renvoi
- en good return
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bona!, interj
- es ¡buena!
- fr bonne!
- en fair!
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
Nota
- En partits oficials internacionals l'àrbitre fa servir l'expressió en anglès.
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bona!, interj
- es ¡buena!
- fr bonne!
- en fair!
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
Nota
- En competicions oficials internacionals es fa servir l'expressió en anglès.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca broca buida de diamant, n f
- es broca hueca de diamante
<Bricolatge > Ferreteria>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca buida, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca buida la carpeta
- en empty folder
<Localització > Fraseologia>
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca buidar-se, v intr pron
- ca quedar buit, quedar buida, v intr sin. compl.
- es vaciarse, v intr pron
<Ciclisme>
Definició
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca buit buida, adj
- es vacío
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca buit buida, adj
- es hueco -ca, adj
- fr creux -euse, adj
- en hollow, adj
- de hohl, adj
<Enginyeria>
