Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques

ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • en  butterfly-blenny
  • nc  Blennius ocellaris

<Peixos>

bacallans bacallans

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barbassa, n f
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de nina, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea pectinada, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  herba bona per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba rapinyada, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba tronquera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  tronquera, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  escabellosa de bosc, n f var. ling.
  • nc  Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

barbassa barbassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barbassa, n f
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de nina, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea pectinada, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  herba bona per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba rapinyada, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba tronquera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  tronquera, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  escabellosa de bosc, n f var. ling.
  • nc  Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

bufassa bufassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufassa, n f
  • ca  cardalloba, n f sin. compl.
  • ca  cardiga, n f sin. compl.
  • ca  carnera borda, n f sin. compl.
  • ca  espina blanca, n f sin. compl.
  • ca  pet d'ase, n m sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardinera borda, n f alt. sin.
  • ca  cardissa, n f alt. sin.
  • ca  cardot gros, n m alt. sin.
  • ca  escardasses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  penca borda, n f alt. sin.
  • ca  pet d'ànec, n m alt. sin.
  • ca  toves, n f pl alt. sin.
  • ca  bufasa, n f var. ling.
  • ca  cardo de burro, n m var. ling.
  • ca  tobes, n f pl var. ling.
  • nc  Onopordum acanthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>