Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  trompeta, n f
  • ca  trompeta de la mort, n f
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  orella, n f sin. compl.
  • ca  orella d'ase, n f sin. compl.
  • ca  orella de burro, n f sin. compl.
  • ca  orella de ruc, n f sin. compl.
  • ca  rossinyol negre, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta negra, n f sin. compl.
  • es  cuerno de la abundancia
  • es  trompeta de los muertos
  • en  black chanterelle
  • en  horn of plenty
  • nc  Craterellus cornucopioides

<Botànica>

Definició
Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma d'embut profund amb el marge estès i de carn tenaç i aromàtica.

Nota

  • La trompeta creix als boscos de planifolis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  veça, n f
  • ca  arvella, n f sin. compl.
  • ca  bordanya, n f sin. compl.
  • ca  garrofí, n m sin. compl.
  • ca  garroví, n m sin. compl.
  • ca  llegumet, n m sin. compl.
  • ca  veça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  vecera, n f sin. compl.
  • ca  arvelles, n f pl alt. sin.
  • ca  barbilló, n m alt. sin.
  • ca  garrofina, n f alt. sin.
  • ca  garrofins, n m pl alt. sin.
  • ca  guixaveça, n f alt. sin.
  • ca  guixes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  guixeta, n f alt. sin.
  • ca  pesolina, n f alt. sin.
  • ca  pesolinera, n f alt. sin.
  • ca  veça silvestre, n f alt. sin.
  • ca  veça vera, n f alt. sin.
  • ca  vecera borda, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  veçons, n m pl alt. sin.
  • ca  veçot, n m alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • ca  garroxins, n m pl var. ling.
  • ca  guisabesa, n f var. ling.
  • ca  guisaveça, n f var. ling.
  • ca  pabasolu, n m var. ling.
  • ca  pavasolo, n m var. ling.
  • ca  pèsol de colora, n m var. ling.
  • ca  tramusso bord, n m var. ling.
  • ca  vicivesa, n f var. ling.
  • nc  Vicia sativa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • 1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
    2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  veça, n f
  • ca  arvella, n f sin. compl.
  • ca  bordanya, n f sin. compl.
  • ca  garrofí, n m sin. compl.
  • ca  garroví, n m sin. compl.
  • ca  llegumet, n m sin. compl.
  • ca  veça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  vecera, n f sin. compl.
  • ca  arvelles, n f pl alt. sin.
  • ca  barbilló, n m alt. sin.
  • ca  garrofina, n f alt. sin.
  • ca  garrofins, n m pl alt. sin.
  • ca  guixaveça, n f alt. sin.
  • ca  guixes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  guixeta, n f alt. sin.
  • ca  pesolina, n f alt. sin.
  • ca  pesolinera, n f alt. sin.
  • ca  veça silvestre, n f alt. sin.
  • ca  veça vera, n f alt. sin.
  • ca  vecera borda, n f alt. sin.
  • ca  veces, n f pl alt. sin.
  • ca  veçons, n m pl alt. sin.
  • ca  veçot, n m alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • ca  garroxins, n m pl var. ling.
  • ca  guisabesa, n f var. ling.
  • ca  guisaveça, n f var. ling.
  • ca  pabasolu, n m var. ling.
  • ca  pavasolo, n m var. ling.
  • ca  pèsol de colora, n m var. ling.
  • ca  tramusso bord, n m var. ling.
  • ca  vicivesa, n f var. ling.
  • nc  Vicia sativa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • 1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
    2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidalba, n f
  • ca  gessamí de burro, n m sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  redorta fumadora, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vediguera, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  clemàtide, n f alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba pollera, n f alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  pelendengues, n f pl alt. sin.
  • ca  redorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta fumadora, n f alt. sin.
  • ca  ridortes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tabiquera, n f alt. sin.
  • ca  vidalba comuna, n f alt. sin.
  • ca  vidalba vera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbes, n f pl alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  bidauba, n f var. ling.
  • ca  botigueres, n f pl var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  guidauba, n f var. ling.
  • ca  guidauva, n f var. ling.
  • ca  llidortes, n f pl var. ling.
  • ca  meliguera, n f var. ling.
  • ca  pidaua, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  ridoltes, n f pl var. ling.
  • ca  ritorta, n f var. ling.
  • ca  vadiella, n f var. ling.
  • ca  vederra, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  verdigueres, n f pl var. ling.
  • ca  veriguera, n f var. ling.
  • ca  vidalbo, n m var. ling.
  • ca  vidalvera, n f var. ling.
  • ca  vidarsa, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidaubero, n m var. ling.
  • ca  vidaubo, n m var. ling.
  • ca  vidauga, n f var. ling.
  • ca  vidauma, n f var. ling.
  • ca  vidaura, n f var. ling.
  • ca  vidigarsa, n f var. ling.
  • ca  vidiguera, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriella blanca, n f var. ling.
  • ca  vidriguera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  villalbera, n f var. ling.
  • ca  viriguera, n f var. ling.
  • nc  Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

vidalba vidalba

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidalba, n f
  • ca  gessamí de burro, n m sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  redorta fumadora, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vediguera, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  clemàtide, n f alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba pollera, n f alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  pelendengues, n f pl alt. sin.
  • ca  redorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta fumadora, n f alt. sin.
  • ca  ridortes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tabiquera, n f alt. sin.
  • ca  vidalba comuna, n f alt. sin.
  • ca  vidalba vera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbera, n f alt. sin.
  • ca  vidalbes, n f pl alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  bidauba, n f var. ling.
  • ca  botigueres, n f pl var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  guidauba, n f var. ling.
  • ca  guidauva, n f var. ling.
  • ca  llidortes, n f pl var. ling.
  • ca  meliguera, n f var. ling.
  • ca  pidaua, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  ridoltes, n f pl var. ling.
  • ca  ritorta, n f var. ling.
  • ca  vadiella, n f var. ling.
  • ca  vederra, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  verdigueres, n f pl var. ling.
  • ca  veriguera, n f var. ling.
  • ca  vidalbo, n m var. ling.
  • ca  vidalvera, n f var. ling.
  • ca  vidarsa, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidaubero, n m var. ling.
  • ca  vidaubo, n m var. ling.
  • ca  vidauga, n f var. ling.
  • ca  vidauma, n f var. ling.
  • ca  vidaura, n f var. ling.
  • ca  vidigarsa, n f var. ling.
  • ca  vidiguera, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriella blanca, n f var. ling.
  • ca  vidriguera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  villalbera, n f var. ling.
  • ca  viriguera, n f var. ling.
  • nc  Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.
vidiella vidiella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.