Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó punxós, n m
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó aspre, n m alt. sin.
- ca lletsó bord, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca llecsons, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó bord, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llixó bort, n m var. ling.
- nc Sonchus asper (L.) Hill
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó punxós, n m
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó aspre, n m alt. sin.
- ca lletsó bord, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca llecsons, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó bord, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llixó bort, n m var. ling.
- nc Sonchus asper (L.) Hill
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri blau, n m
- ca garitjol blau, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca grejol, n m sin. compl.
- ca lliri morat, n m sin. compl.
- ca sort, n m sin. compl.
- ca assutzena, n f alt. sin.
- ca burjol, n m alt. sin.
- ca camisoles, n f pl alt. sin.
- ca canturell, n m alt. sin.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca flor de burro, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol blau, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri comú, n m alt. sin.
- ca lliri de Florència, n m alt. sin.
- ca lliris, n m pl alt. sin.
- ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
- ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
- ca matapoll, n m alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca ull de poll, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjol blau, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol blau, n m var. ling.
- ca garritxol blau, n m var. ling.
- ca ginjol, n m var. ling.
- ca ginjol blau, n m var. ling.
- ca girablau, n m var. ling.
- ca giri blau, n m var. ling.
- ca giriblau, n m var. ling.
- ca greixol, n m var. ling.
- ca greixul, n m var. ling.
- ca grèjol, n m var. ling.
- ca gresol, n m var. ling.
- ca grèsol, n m var. ling.
- ca guardiola, n f var. ling.
- ca guardiolo, n f var. ling.
- ca sords, n m pl var. ling.
- ca xili blau, n m var. ling.
- ca xoli blau, n m var. ling.
- nc Iris germanica L.
- nc Iris vulgaris Pohl var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri blau, n m
- ca garitjol blau, n m sin. compl.
- ca gínjol, n m sin. compl.
- ca grejol, n m sin. compl.
- ca lliri morat, n m sin. compl.
- ca sort, n m sin. compl.
- ca assutzena, n f alt. sin.
- ca burjol, n m alt. sin.
- ca camisoles, n f pl alt. sin.
- ca canturell, n m alt. sin.
- ca coltell, n m alt. sin.
- ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca flor de burro, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca gínjol blau, n m alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri comú, n m alt. sin.
- ca lliri de Florència, n m alt. sin.
- ca lliris, n m pl alt. sin.
- ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
- ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
- ca matapoll, n m alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca ull de poll, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca ganjol, n m var. ling.
- ca ganjol blau, n m var. ling.
- ca ganjolera, n f var. ling.
- ca garitxol blau, n m var. ling.
- ca garritxol blau, n m var. ling.
- ca ginjol, n m var. ling.
- ca ginjol blau, n m var. ling.
- ca girablau, n m var. ling.
- ca giri blau, n m var. ling.
- ca giriblau, n m var. ling.
- ca greixol, n m var. ling.
- ca greixul, n m var. ling.
- ca grèjol, n m var. ling.
- ca gresol, n m var. ling.
- ca grèsol, n m var. ling.
- ca guardiola, n f var. ling.
- ca guardiolo, n f var. ling.
- ca sords, n m pl var. ling.
- ca xili blau, n m var. ling.
- ca xoli blau, n m var. ling.
- nc Iris germanica L.
- nc Iris vulgaris Pohl var. ling.
<Botànica > iridàcies>
<Làctics>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca mantega clarificada, n f
- es mantequilla clarificada, n f
- fr beurre clarifié, n f
- it burro chiarificato, n m
- en clarified butter, n
- de Butterschmalz, n n
<Làctics>
Definició
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mantega d'il·lipé, n f
- es mantequilla de illipé
- fr beurre d'illipé
- it burro di illipe
- en illipe butter
- de Illipe-Butter
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta boscana, n f
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana borda, n f alt. sin.
- ca herba sana silvestre, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta blanca, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de gat, n f alt. sin.
- ca menta de llop, n f alt. sin.
- ca menta pudent, n f alt. sin.
- ca menta silvestre, n f alt. sin.
- ca mentastre, n m alt. sin.
- ca oloreta de burro, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca manrastros, n m pl var. ling.
- ca menta pudenta, n f var. ling.
- nc Mentha longifolia (L.) Huds.
- nc Mentha sylvestris L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta boscana, n f
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana borda, n f alt. sin.
- ca herba sana silvestre, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta blanca, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de gat, n f alt. sin.
- ca menta de llop, n f alt. sin.
- ca menta pudent, n f alt. sin.
- ca menta silvestre, n f alt. sin.
- ca mentastre, n m alt. sin.
- ca oloreta de burro, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca manrastros, n m pl var. ling.
- ca menta pudenta, n f var. ling.
- nc Mentha longifolia (L.) Huds.
- nc Mentha sylvestris L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>