Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca ravioli de foie-gras amb salsa de ceps, mantega, bacó i pera
- es ravioli de foie gras con salsa de setas de Burdeos, mantequilla, beicon y pera
- fr ravioli de foie gras à la sauce de cèpes, au beurre, au bacon et à la poire
- it ravioli di foie gras con salsa di funghi porcini, burro, pancetta affumicata e pera
- en foie gras ravioli with wild mushroom sauce, butter, bacon and pear
- de Foie-Gras-Ravioli mit Steinpilzsauce, Butter, Schinken und Birne
<Plats a la carta. Pasta>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ripoll, n m
- ca herba nuosa, n f sin. compl.
- ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
- ca arrastamora, n f alt. sin.
- ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
- ca brossa de canonet, n f alt. sin.
- ca brossa de conill, n f alt. sin.
- ca brossa de nuc, n f alt. sin.
- ca brossa dura, n f alt. sin.
- ca brossa gitana, n f alt. sin.
- ca carritxó, n m alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
- ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
- ca fenàs de palera, n m alt. sin.
- ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
- ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca herba de burro, n f alt. sin.
- ca herba de cadernera, n f alt. sin.
- ca herba de canut, n f alt. sin.
- ca herba de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba de gitano, n f alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba de nuc, n f alt. sin.
- ca herba de palera, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba lluent, n f alt. sin.
- ca herba nuc, n f alt. sin.
- ca herba nucs, n f alt. sin.
- ca herba nugosa, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
- ca llistó de marge, n m alt. sin.
- ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
- ca menjar d'ase, n m alt. sin.
- ca mill voracamí, n m alt. sin.
- ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
- ca nuadella, n f alt. sin.
- ca nugadella, n f alt. sin.
- ca nugagavella, n f alt. sin.
- ca nugatella, n f alt. sin.
- ca nugavella, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca ripoll comú, n m alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca tremolosa, n f alt. sin.
- ca alpiste bord, n m var. ling.
- ca ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
- ca arrasta-mora, n f var. ling.
- ca arrastramores, n f pl var. ling.
- ca carritjó, n m var. ling.
- ca herba de cagarnera, n f var. ling.
- ca herba lluenta, n f var. ling.
- ca herba nigà, n f var. ling.
- ca llaor de cagarnera, n f var. ling.
- ca nogadella, n f var. ling.
- ca nogarella, n f var. ling.
- ca novadella, n f var. ling.
- ca nugaella, n f var. ling.
- ca nyugaella, n f var. ling.
- ca triguera, n f var. ling.
- nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
- nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
- nc Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ripoll, n m
- ca herba nuosa, n f sin. compl.
- ca albellatge de cadernera, n m alt. sin.
- ca arrastamora, n f alt. sin.
- ca arròs de pardalet, n m alt. sin.
- ca brossa de canonet, n f alt. sin.
- ca brossa de conill, n f alt. sin.
- ca brossa de nuc, n f alt. sin.
- ca brossa dura, n f alt. sin.
- ca brossa gitana, n f alt. sin.
- ca carritxó, n m alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de canonet, n m alt. sin.
- ca fenàs de l'arrosset, n m alt. sin.
- ca fenàs de palera, n m alt. sin.
- ca fenàs del nuc, n m alt. sin.
- ca fenàs multiflor, n m alt. sin.
- ca fenollet, n m alt. sin.
- ca herba de burro, n f alt. sin.
- ca herba de cadernera, n f alt. sin.
- ca herba de canut, n f alt. sin.
- ca herba de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba de gitano, n f alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba de nuc, n f alt. sin.
- ca herba de palera, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba lluent, n f alt. sin.
- ca herba nuc, n f alt. sin.
- ca herba nucs, n f alt. sin.
- ca herba nugosa, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llavor de cadernera, n f alt. sin.
- ca llistó de marge, n m alt. sin.
- ca menjamatxo, n m/f alt. sin.
- ca menjar d'ase, n m alt. sin.
- ca mill voracamí, n m alt. sin.
- ca mosquitets (tija florida), n m pl alt. sin.
- ca nuadella, n f alt. sin.
- ca nugadella, n f alt. sin.
- ca nugagavella, n f alt. sin.
- ca nugatella, n f alt. sin.
- ca nugavella, n f alt. sin.
- ca nuguet, n m alt. sin.
- ca ripoll comú, n m alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca tremolosa, n f alt. sin.
- ca alpiste bord, n m var. ling.
- ca ambelatge de cagarnera, n m var. ling.
- ca arrasta-mora, n f var. ling.
- ca arrastramores, n f pl var. ling.
- ca carritjó, n m var. ling.
- ca herba de cagarnera, n f var. ling.
- ca herba lluenta, n f var. ling.
- ca herba nigà, n f var. ling.
- ca llaor de cagarnera, n f var. ling.
- ca nogadella, n f var. ling.
- ca nogarella, n f var. ling.
- ca novadella, n f var. ling.
- ca nugaella, n f var. ling.
- ca nyugaella, n f var. ling.
- ca triguera, n f var. ling.
- nc Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
- nc Piptatherum miliaceum (L.) Coss. sin. compl.
- nc Piptatherum multiflorum (Cav.) P. Beauv. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació herba nigà ('herba nigada') prové de nigar (<lligar, potser amb creuament amb nugar 'nuar, fer nucs o nusos').
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca salmó marinat amb mantega d'herbes
- es salmón marinado con manteca de hierbas
- fr saumon mariné au beurre d'herbes
- it salmone marinato al burro di erbe
- en salmon marinated with herbs butter
- de marinierter Lachs mit Kräuterbutter
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca sandvitx de pollastre confitat amb mantega d'alfàbrega
- es sándwich de pollo confitado con mantequilla de albahaca
- fr sandwich de poulet confit au beurre de basilic
- it sandwich di pollo in confit al burro di basilico
- en pickled chicken sandwich with basil butter
- de Sandwich mit eingelegtem Hähnchen und Basilikumbutter
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca timbal d'escalivada amb lletons de vedella cruixents i mantega de llimona
- es timbal de escalivada con mollejas de ternera crujientes y mantequilla de limón
- fr timbale d'escalivada au ris de veau croustillant et au beurre de citron (légumes rôtis)
- it timballo d'escalivada con animelle di vitello croccanti e burro al limone (ortaggi arrostiti)
- en escalivada timbale with crunchy veal sweetbreads and lemon butter (roast vegetables)
- de Escalivada-Timbale mit knusprigem Kalbsbries und Zitronenbutter (geröstetes Gemüse)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tomanyí, n m
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
- ca tomaní, n m sin. compl.
- ca bofarull, n m alt. sin.
- ca cap d'ase, n m alt. sin.
- ca cap de burro, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cardigasses, n f pl alt. sin.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca romaní mascle, n m alt. sin.
- ca romanill, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca te de moro, n m alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timonet, n m alt. sin.
- ca timoní, n m alt. sin.
- ca timonill, n m alt. sin.
- ca timons, n m pl alt. sin.
- ca timosa, n f alt. sin.
- ca tomanís, n m pl alt. sin.
- ca arquimissa, n f var. ling.
- ca bafarull, n m var. ling.
- ca campdasa, n f var. ling.
- ca cantueso, n m var. ling.
- ca timoça, n f var. ling.
- ca tomunyins, n m pl var. ling.
- nc Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tomanyí, n m
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
- ca tomaní, n m sin. compl.
- ca bofarull, n m alt. sin.
- ca cap d'ase, n m alt. sin.
- ca cap de burro, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca cardigasses, n f pl alt. sin.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca romaní mascle, n m alt. sin.
- ca romanill, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca te de moro, n m alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timonet, n m alt. sin.
- ca timoní, n m alt. sin.
- ca timonill, n m alt. sin.
- ca timons, n m pl alt. sin.
- ca timosa, n f alt. sin.
- ca tomanís, n m pl alt. sin.
- ca arquimissa, n f var. ling.
- ca bafarull, n m var. ling.
- ca campdasa, n f var. ling.
- ca cantueso, n m var. ling.
- ca timoça, n f var. ling.
- ca tomunyins, n m pl var. ling.
- nc Lavandula stoechas L. subsp. stoechas
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca torrada amb mantega i melmelada
- es tostada con mantequilla y mermelada
- fr toast à la beurre et à la marmelade
- it fetta di pane tostato con burro e marmellata
- en toast with butter and jam
- de geröstetes Brot mit Butter und Marmelade
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca torrades amb mantega i melmelada
- es tostadas con mantequilla y mermelada
- fr toasts à la beurre et à la marmelade
- it fette di pane tostate con burro e marmellata
- en toasts with butter and jam
- de geröstete Brote mit Butter und Marmelade
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>